Avui, 28 de desembre, estella el caos enmig de la boira matinera, tothom esbojarrat comentant amb els veïns l'estranya carta que ens havia arribat. No podíem creure el que estàvem llegint, era una innocentada de mal gust? Realment apareixeria la Tina? Totes aquestes preguntes voltaven pel cap dels pocs que residim a Rovelló. Però bé, comencem des del principi: la Tina és una nena nascuda a Rovelló i on viu amb els pares, en Pere i la Maite, els avis, la Josefa i en Josep, i amb mi, el seu germà bessó a qui van posar el magnífic nom de Bernat. En aquell poble tan petit, remot, envoltat de boscos amb rovellons, tots ens coneixem entre tots i us ben asseguro que ens adoren moltíssim tant a la Tina com a mi, a ella va tocar-li ser molt amable, encantadora, dolça, bona persona, intel·ligent... Però a mi em va tocar el millor, ser guapo. A la nostra classe hi havia una nena, la Martina, que sempre ha fet la punyeta a la Tina, jo suposo que té enveja a la nostra família perquè ens portem bastant bé amb tothom i ella no coneix a quasi ningú entre els pobles de la vall. Un dia de festa major la meva germana, amb divuit anys, va anar a les atraccions de fira del poble del costat amb els companys de classe, a mi em van convidar, és clar, però no hi vaig voler anar perquè no em venia de gust. Vam quedar que tornarien al voltant de les set del vespre que ja era fosc. No va arribar a l'hora acordada, li vam trucar i no responia, es feien les vuit, les nou, les deu del vespre i per casa estàvem tots angoixats per ella. Vaig trucar als companys amb els quals havia anat i tampoc responien, així que la mare va trucar a la policia. Es va iniciar una recerca que englobava tota la comarca de la Vall dels Boletins, van estar buscant durant sis mesos entre muntanyes, per les carreteres, dins les cases dels pobles per si es tractava d'un segrest... Malauradament, no els van trobar, van tancar el cas i els van donar per morts. Tothom es va quedar amb la intriga del que els havia passat, realment estaven morts? Com es podia perdre un grup tan gran? Si estiguessin morts, els haurien assassinat? Els pares no volien acceptar la decisió policial, dins meu rondava un sentiment de culpa per haver-la deixat marxar sola amb aquella gent, però també hi havia alguna cosa dins meu que em deia que estaven vius i se les havien enginyat per sobreviure. Se'ls hi va fer una cerimònia a l'església i decidirem repetir-la cada diumenge, avui en dia, dos anys després encara l'anem fent. Ara que ja sabeu la seva història així que podem continuar, però això és només el principi. La qüestió és que aquella carta misteriosa ens deixava a tots bocabadats comentava alguna cosa sobre les noces de la Tina, cosa que ara ja veieu perquè ens deixava intrigats i inclús pensant que fos una innocentada, però i si no ho era? No ens volíem arriscar a deixar passar l'oportunitat de per fi poder veure-la i confirmar que no estava morta, però tampoc no volíem ser víctimes d'una innocentada que ves a saber què ens podrien fer, la veritat és que a mi m'era igual el risc jo volia donar-ho tot per tornar a veure la meva germana, però ens voltaven pel cap mil preguntes. I si no hi anem, pensarà la suposada Tina que no l'estimem? Tampoc sabíem qui seria el nuvi. Per què no havia contactat abans amb ells? Si apareix la Tina, apareixeran els altres nens? Ningú sabia què fer, hi havia un ambient d'angoixa, preocupació, desconcert... Havíem de prendre una decisió, als pares de la Martina se'ls va acudir la meravellosa idea de reunir-nos i comentar què pensava fer cadascú. Vam anar a la plaça i un cop reunits a la plaça tothom va començar a exposar les seves opinions i es van treure els avantatges i inconvenients de totes elles, els pares van proposar anar-hi tots junts i en el cas que fos de veritat podrien resoldre el cas que van abandonar fa tants anys i si no ho era almenys estarien tots junts i es podrien protegir els uns als altres, al cap i a la fi, a quasi totes les famílies del poble els faltava el fill, net, nebot... Depenent de la branca familiar. Al final vam prendre aquesta decisió, això va fer que tots estiguéssim angoixats, preocupats, indecisos per si no era el millor... Finalment, quan va arribar el dia tots ens vam arreglar per prendre el camí, disposats a resoldre el misteri i les preguntes, el que no ens esperàvem és que seria un trajecte d'allò més mogut.