Han passat llargs mesos, en els quals molts successos han succeït, perquè el nostre protagonista ha tingut l'oportunitat de canviar, de conéixer-se millor i de reflexionar sobretot sobre el mal que havia fet tant als seus éssers estimats com al seu poble.



Però, abans de continuar el relat m'agradaria parlar sobre el valuós valor que veiem representat en el protagonista: la voluntat.



La voluntat de voler canviar és un poderós procés que impulsa la transformació personal. És un acte de valentia i determinació que ens porta a lluitar contra els nostres defectes i limitacions amb la finalitat de millorar per a créixer com a persones, la qual cosa donarà lloc a una millor relació amb tot l’entorn. No obstant això, el canvi no sempre és fàcil, perquè és un camí llarg en el qual intervé l'esforç, la perseverança i la paciència.



És també important recordar que aquesta voluntat és part d'un desig sincer d'aconseguir els nostres objectius, ja que hem de ser honestos amb nosaltres mateixos.



En resum, la voluntat de voler canviar és un acte d'amor que ens permet evolucionar, sent un procés d'autodescobriment. Per tant, és fonamental cultivar aquesta voluntat i mantindre-la en el nostre interior per a continuar avançant cap a la plenitud i la realització personal, com veurem en el rei Babafemi.



Ara sí, podem donar principi a la història…



-No sé què estic fent ací, desemparat i famolenc. Ha sigut un error, com he pogut deixar arrere la meua venjança per un acte secundari? - Va dir molt cabrejat.



Davant aquesta oració us preguntareu, Babafemi no estava disposat a canviar? Bé, doncs, resulta que, al principi, la intenció del rei no era tan forta com al final. Passaven els dies i no li trobava sentit a res, havia perdut l'esperança, per què se’n anar per a sanar i va acabar per recuperar tota aqueixa ràbia de temps passats?



El nostre protagonista semblava haver oblidat el fet que l'havia portat a aqueix moment, sembla ser que, el seu odi, és tan gran que ni una galtada a la seua mare podria fer-lo canviar d'opinió.



Babafemi estava desesperat, no veia eixida en aqueix túnel tan fosc. Ell volia deixar arrere tot el rancor, però simplement no sabia com, doncs, per què havia de lluitar una batalla tan difícil?



Així, després d'un parell de dies amb actitud negativa, el jove rei va aprendre un valuós coneixement, el qual donaria com a resultat aqueixa recerca del perdó, moguda per la voluntat, tan volguda per Babafemi.



Tot va ocorrer un dia qualsevol, el rei anava cavalcant tranquil·lament fins que es va tobrar amb una vella anciana d'aspecte descurat, la qual li despertava una gran curiositat.



-Aparte's senyora, està en el mig del meu camí. - Va dir Babafemi amb molt poca paciència.



-Si vós creieu que aquests camins són solament seus, molt malament en la vida us anirà, perquè res és de ningú, tot ha de ser de tots. -Va respondre l'anciana.



-Mire, amb tot el respecte del món, m'és igual de qui siguen aquests camins, necesite passar i prou. A més, qui es creu vosté que és per a parlar-me així?, sap potser amb qui està parlant?. -El jove no entenia res, ja tenia suficient amb la situació tan dolenta que estava passant, no necessitava més problemes.



-Sé qui és vosté bon rei, i la nostra trobada no és casualitat, estic ací perquè conec la teua situació i és el meu deure ajudar-vos.



-Què?, no és possible, jo a tu no l'he vist en tota la meua vida. - Va dir ell molt desconcertat i amb ganes de voler escoltar més. Si tant em coneix, què creu vosté que em passa?



-No es faça el dur majestat, sé tot l'odi que alberga en el seu interior i el profund desig de voler eliminar-lo. - Va dir la senyora amb les seues millors intencions. Jo ho veig i tinc resposta a tot, ara, si vosté no desitja la meua ajuda jo puc marxar i no tornar mai.



-Vull la seua ajuda, per favor. -Va contestar sense pensar. El rei estava molt entusiasmat, ja que pensava que aquesta dona li anava a donar algun tipus de beuratge o encanteri contra la seua maldat. No obstant això, el que va passar va ser totalment l'oposat.



- No espere de mi cap màgia, perquè la resposta no està en mi ni en vós, sinó en uns altres...



-Què vol dir amb això? Si tan màgica és, no pot donar-me un encanteri i curar el meu negre cor?. -Babafemi estava destrossat, la seua partida no anava com ell havia planejat i ara aqueslla dona li estava dient que tampoc podia ajudar-lo, significava això que no hi havia cura?, que seria malvat per sempre?, no podria exercir de rei ni tornar amb la seua família?



-Per favor, ajude'm. -Va suplicar entre llàgrimes.



-No es preocupe, sí que hi ha una resposta, però com li he dit, està en altres, i per uns altres vull dir professionals.



-Professionals?- Va preguntar amb curiositat.



-Sí, perquè per molt màgica que jo siga la millor ajuda que pot rebre és la d'un psicòleg.



-Psicòleg?, no estic boig, no ho necessite. -Va recalcar.



-Vosté té un problema que ha de ser tractat per un psicòleg, només així podrà reconciliar-se amb si mateix i tornar a ser el que era, doncs vosté ja no té odi per la seua família, sinó odi per tot el que posteriorment va fer i va dir, la qual cosa no pot arribar a perdonar-se.



Els psicòlegs compten amb capacitació professional i destreses clíniques que ens ajuden en l'aprenentatge a enfrontar amb efectivitat els problemes de la vida.



Així mateix, deixar-se ajudar per un psicòleg no sols ens ajuda a resoldre problemes específics, sinó que també ens brinda eines per a millorar la nostra salut mental, enfortir la nostra autoestima i relacions personals, i aconseguir un major benestar emocional i psicològic en general. En resum, la teràpia psicològica és una valuosa eina per a cuidar la nostra salut mental i emocional, i a més, ens brinda l'oportunitat de créixer.



-Majestat, hi ha multitud de professionals sanitaris en el seu regne, retorne i deixe's ajudar. La meua missió no era una altra que aquesta, ara ja puc partir, però recorde, no està sol.



Passat un temps, tot va millorar. El protagonista va decidir buscar aquesta ajuda tan aconsellada i un gran canvi va originar-se: Després d'uns mesos, el jove rei tornà a ser qui era. Va tornar a ser aqueix xic rialler amb ambició per viure; va tornar a ser afectuós amb la seua família; va tornar a ser ell... Bàsicament, tot va ser gràcies a l'evolució de la seua voluntat, la qual va anar augmentant fins a establir l'objectiu clar de voler finalitzar amb tota aqueixa situació d'una vegada.



Aprendre dels errors és una part fonamental del creixement personal i del desenvolupament professional, ja que són oportunitats d'aprenentatge. A més, en reflexionar sobre els nostres errors, podem comprendre què va eixir malament, per què va succeir i com podem evitar cometre el mateix error en el futur. Errar és humà, doncs ningú és perfecte, i el nostre protagonista ho sap millor que ningú.