Malvat és aquell qui fa a un altre el que no vol que li facin a ell. A aquell que busca enganyar els altres, sovint el mal que vol fer se li gira en contra. De la mateixa manera que els torts i les accions justes tornen, les bones obres ens condueixen al cel i les dolentes ens porten a la perdició i al patiment de turments; i així, tothom troba en l’altra vida el que obra en aquesta. (...)



Per tant, hem de buscar i fer cas dels consells mentre som sans i vius. Us contaré una història perquè en prengueu exemple, que tracta d’un rei que hi va haver a Egipte. No vull fer-vos esperar més…



El protagonista d'aquesta història, Babafemi, era el rei més innocent i pur que el seu país podria tindre o desitjar. No obstant això, per culpa d'enganys i traïcions acabaria per convertir-se en una persona malvada, un ésser sense cor el qual tindria com únic objectiu la venjaça mogut per tot l'odi que en aquell momet residia en ell. Encara que, al final acabaria per penedir-se, ja que la vida li donaria una valuosa lliçó que li faria adonar-se del seu gran error.



Però, abans de començar, crec que hem de situar-nos en el context de vida de Babafemi, ja que no hem d'oblidar que ell formava part d'una família reial, la qual estava constituida per uns pares excessivament protectors, els quals farien canviar completament al seu fill.



Babafemi, un xic bell i ben posicionat, mai havia patit en quant a assumptes econòmics o socials a causa del seu estatus. Llavors, sempre l’havien criat des de la ignorància, és a dir, els seus pares no volien que el seu fill haguera de preocupar-se pel benestar del regne, el mal de les persones o el seu futur, la qual cosa va convertir aquest jove en un xic sense experiència ni coneixement sobre el món.



Així, doncs, ell va viure una infància i una adolescència envoltat de les mentides que li contaven els seus pares, els quals van fer creure a Babafemi que fora del seu castell només hi havia bondat i compassió, que en el món no hi havia problemes ni baralles. No obstant això, aquesta ignorància a la qual estava sotmès el nostre protagonista acabaria desapareixent, perquè arribaria un dia en què hauria d'eixir i seria aqueix el moment en el qual ell descobriria el gran engany què els seus pares li havien fet viure tot aquest temps; seria el moment en el qual s'hauria acabat el temps, ja que significaria un abans i un després en la vida del jove.



Bé, ara sí que podem començar amb aquesta història. Tot va començar el dia de la seua coronació, quan el jove, amb 18 anys acabats de complir, passaria a fer-se càrrec d'un gran país, Egipte. Babafemi es sentia preparat, sentia que tenia tots els coneixements necessaris per a governar, encara que la realitat fora molt diferent. Minuts abans del nomenament, el futur rei es dirigia a entregar als seus pares un regal que, amb molta cura, ell havia triat: dos anells de plata, un per a cadascun com a símbol de gratitud per tots els anys plens d'amor viscuts. No obstant això, la sorpresa se la va portar ell en escoltar la conversa que els seus progenitors estaven tenint en aqueix moment.



-El temps se'ns ha acabat, Babafemi descobrirà la veritat i mai ens perdonarà per haver estat enganyant-lo durant tant de temps.



-Ja ho sé, per això no hem de dir-li res, no vull perdre el nostre fill, i tampoc sabem quina serà la seua reacció, és massa perillós.



-Però com li ocultarem que al nostre país hi ha una guerra des de fa més de díhuit anys ! Li hem estat mentint durant tota la seua vida, no està preparat per a governar per la nostra culpa.



-Però ho hem fet per a protegir-lo! , recorda que volíem ocultar-li qualsevol tipus de mal que hi haguera en el món, el vam fer pel seu bé...



Babafemi no ho podia, el seu país estava en guerra?, li havien enganyat durant tota la seua vida? I, el més important, tot allò no era un mite com l’havien ensenyat? Ell no entenia res, pensava que només era un malson, del qual volia despertar. Però, té gràcia, perquè a vegades les situacions més doloroses són de les que més aprenem, encara que ell encara no ho sabera. El cas és que això va fer cabrejar Babafemi, es va enutjar per les mentides; perquè ara ja no se sentia preparat per a governar, com dirigiria un país ple de maldat quan ell s'havia criat dins de l'amor i la bondat? Encara que, el que més li feia mal era el fet que els seus propis pares, les persones en les quals més confiava i a qui més volia, li hagueren fet això.



Estava decidit a venjar-se, no li va costar molt prendre la decisió, perquè el dolor i l’odi dins d'ell eren molt majors que la compassió. El simple fet de pensar en com els seus pares li ocultaven tot el que passava més enllà de la seua vida plena de luxes el feia embogir. Així, va arribar a la conclusió que havia d'ocultar també que coneixia la veritat, portar el seu pla de manera silenciosa, perquè així faria més mal. I és que, al cap i a la fi , era el mateix que havien fet els seus pares, només que ell seria més llest. Babafemi portaria el seu país a la ruïna intencionadament, per a donar una lliçó als seus pares, ja que el regne era, juntament amb ell, la cosa que més estimaven.



El moment de la coronació arribava, Babafemi es trobava ja vestit i llest per a eixir; portava posat un elegant vestit de color xampany, envoltat per una llarga capa de color roig i unes sabates marrons. Preparat, amb el semblant seriós va escoltar el soroll de la porta obrir-se, era el seu pare, el qual havia anat a desitjar-li sort al seu fill.



-Ha arribat el gran momet, estàs llest fill?



-Sí... va intentar dir sense que es notara el seu enuig.



-Estic segur que et convertiràs en un gran rei, no tingues por, tu només confia i recorda tot el que has estudiat tots aquests anys.



-Gràcies... Babfemi no sabia si podria aguantar i no confessar.



-Oh!, veig que t'has comprat dos anells nous.



-Sí, simbolitzen la veritat, he pensat que em vindrien bé per a començar aquesta nova etapa, vull ser una gran rei per als ciutadans.



-Ja veig fill meu…



El gran moment havia arribat, ja no hi havia marxa enrere. El nostre protagonista s'anava a convertir en rei i, després de la conversa amb el seu pare i de veure que no anaven a confessar la veritat, va decidir seguir avant amb la seua venjança, va decidir tornar-se malvat...