- Iaia els metges han decidit que per a què no siga patint, la van a induir en coma fins que el seu cos aguante.



- Saps el que significa això no Joan?

- Sí, que no la tornarem a vore.

- Joan, bonic com estàs?

- Molt malament iaia, tot ens passa a nosaltres, les trobe a faltar.



- És normal, vols vindre a casa uns dies?

- Sí, així no trobaré la casa tan buida, em vindrà bé canviar d'aires.



- Doncs sopem junts després d’aquest dia tan llarg.



- No sé si tindré fam però quan acabe ens veiem.

- Recordes quan de petits vau pintar les parets de la meua casa?

- És veritat, quins records.

- Bonico, de veres que no vols sopar res? Portes dies sense menjar.



- No iaia, vull estar a soles.

- Tu creus que hauràn sigut feliços?

- Segur que sí, no penses en això ara.



- Ja, però hem tingut molt mala sort sempre, això és el que ens faltava.

- Fill meu, el dany rebut en néixer no es cura.



- I què significa això?

- És una frase a Gertrudis. La meva besàvia sempre me la deia, doncs al dir-la salves mil ànimes del purgatori. Encara que no sabem quines, o si són bones o roïnes.

- Aleshores no servix per a res, no?

- Ella deia que havia que dir-la sempre que un familiar volgut es moria per si de cas la seua ànima no pujava al cel i es quedava perduda en el purgatori.



- Però què té a veure Gertrudis?

- Doncs ella es rescatadora d’ànimes del purgatori que s'encarrega d’intercedir per a tindre una bona mort.

- Laia!

- Què fas ací, Ona?

- On estem? No sé què faig ací.



- Fa uns dies que el meu cos va deixar de lluitar i ara estic al cel, però tu no deuries d’estar en aquest lloc.



- Ho senc molt, t’ho deuria d'haver dit. Jo vaig ser la primera en enterar-me què el teu càncer era terminal. Quan vaig decidir anar a dir-t’ho no vaig ser capaç de travessar la porta. De tornada a casa portava moltes coses al cap i distreta, vaig tindre un accident de trànsit.

- No et preocupes, sé que és una cosa molt difícil de dir. Ja em semblava estrany que no vingueres a vorem.

- Ona, no et preocupes, saps que t'estimo moltissim.



- I jo també a tu, que mai se t’oblide.

- S’ha menejat. Ho haveu vist?

- Laia? M’escoltes?

- On està Ona?

- Treballant encara.

- Quant de temps porte així?

- Portes dos mesos en coma, ens havies pegat un bon ensurt.