ONA

Tot va començar quan vaig morir.

Fa dos mesos que estic ací, en un lloc fosc, ple d’ànimes solitàries i abatides. Al principi no sabia perquè que jo, perquè m'havia tocat a mi. Recorde que no sabia on estava però si com vaig arribar. Mai se m’oblidarà eixa nit, estava decidida a dir-li la veritat, tenia el pom de la porta a la mà però tot em superava, vaig donar mitja volta i vaig desfer els meus passos.

Al pujar al cotxe el meu cap seguia donant-li voltes a la conversació que no vaig tindre, no podia pensar en altra cosa. Intentant deixar la ment en blanc, vaig arrencar el cotxe, posar la ràdio i anar cap a casa. Recorde la carretera banyada per l’aigua que caia aquella nit. De sobte, la cara de la meva germana va aparèixer pel meu cap i distreta no vaig veure el cotxe que, segons després, va impactar brutalment amb el meu, causant la meua mort.

JOAN

Aquest matí havia d’anar amb Laia al metge. Portava dies vomitant a totes hores, sense menjar res perquè no tenia gana i cada vegada estava més prima. Em va costar molt convèncer-la que anara a la clínica per a què li feren proves perquè això ja no era normal. No li vaig soltar la mà en cap moment. Li van fer anàlisi de sang i d'orina, no van trobar res i setmanes després li van fer una ecografia.

LAIA

Vaig estar setmanes tancada a la meva habitació, asustada per l’incertessa del meu diagnòstic. He estat investigant i son diverses les infermetats que puc tindre però ninguna bona. Segons els meus sintomes puc tindre diabetes encara que a la vegada també puc tindre demència o estar embarassada.

Estic feta un flam quan de sobte la cridada d’un número molt llarg apareix a la pantalla del meu mòbil.

Senyora Laia Tur?

Sí, sóc jo.

Et cridem de l´Hospital General per a donar-te els resultats de l’ecografia.

Ha eixit tot bé?

La veritat és que no ho tenim clar mijor passat demà per a veure els resultats.

D’acord, moltes gràcies.

Després de passar tota la nit menjant-me el cap amb la idea de què la noticia que estic a punt de rebre no va a ser bona, cride a Joan per a que vinga amb mi a la consulta però em diu que té que treball i no pot eixir. En canvi, la meua germana major està lliure i m’acompanya, ja que dels nervis que porte no m’atrevisc a agafar el cotxe.

JOAN

Estic molt afectat. Hui m’he enterat què Laia té càncer, càncer de fetge. Encara que a ella li hagueren donat esperances dient-li que li van a fer més proves perquè encara no estan segurs de si té solució, el càncer és terminal. No li han dit res per a què gaudisca del temps que li queda i no es desanime.

ONA

Després de tant de temps ací he conegut a un muntó d’ànimes amb moltes històries diferents. Fa una setmana que vaig conèixer a Mireia que està ací fa un any, ella em va contar que quan va néixer el seu germà petit tot va canviar en sa casa; els seus pares no le havien fet molt de cas al llarg de la seua vida perquè passaven molta estona empinant el colze al bar del barri però tot va canviar al nàixer Pau, es van convertir en els pares perfectes i li donaren tota la estima i l’afecte que no li havien donat a ella mai.

El dia del seu aniversari, quan ella va fer set anys va començar a sentir alguna cosa que mai havia aflorat en la seua pell, eixe dia Pau tindria cinc anys i els seus pares li van portar a un parc d'atraccions i van deixar a Mireia a casa sense enrecordar-se’n de que era el seu aniversari.

L'enveja va anar creixent quan els seus pares contaven històries del seu germà petit i de com de bo que era, quan la seua infància se la havien perdut. La seua millor amiga Maria no li va ajudar quan el dia de les festes del barri van quedar per a anar a la verbena. Li va dir una hora abans que estaba malalta i que no podia anar amb ella.

Aleshores, Mireia va anar amb la seua quadrilla però se va estranyar quan al entrar a Instagram va veure que el seu novio va pujar una història i ella no podia vorela. A les 3 del matí, quan estaven descansant els cantants, un par d’amics i ella van decidir anar a donar una volta i de sobte es van trobar a Maria i al novio de Mireia enrotllant-se en un portal. Amb la suma de l'alcohol i de les substàncies que havia pres aquella nit, va tornar a sentir eixa enveja que la superava i se va llevar la vida.