“Tots havíem descartat la idea de tornar a veure mai més a Tina, però l’arribada d’unes invitacions a les seues noces, ens van canviar a tots la vida per complet. Ningú esperàvem que arribaria aquest moment, però no va ser així.”

Tina i Rocío van avançar com a parella i any i mig més tard van decidir fer el seu primer viatge juntes. Aquest viatge marcaria un abans i un després en la seua relació. Van viatjar a Berlín, Alemanya. Rocío tenia una sorpresa per a Tina, dues entrades per a un concert de les millors orquestres de tot Alemanya. Van arribar a Berlín a la nit i l’endemà al matí anaren a visitar la ciutat. Van visitar la Porta de Brandeburg i la Bebelplatz. Rocío li va dir a Tina que es preparara i que s’arreglara, que la portaria a un lloc especial. Quan ja estaven preparades, Rocío va portar Tina a Staatsoper Unter Den Linden per veure la millor orquestra. Tina es va posar molt contenta i estava molt il·lusionada, ja que sempre havia volgut escoltar una orquestra tan important. En acabar, van anar a sopar a un restaurant romàntic on Rocío li va donar una sorpresa que Tina mai s’esperaria. Li va proposar matrimoni!!

Tina es va emocionar i entre llàgrimes li va dir que sí que volia i Rocío li va posar un anell. Les dues es va abraçar molt contentes i sabien que mai oblidarien aquesta nit tan especial. Dos dies després, van tornar a Madrid i Rocío va proposar fer un dinar amb la seua família i la de Tina per a coneixer-se. Tina es va veure obligada a contar-li a Rocío la relació que tenia amb la seua família i perquè va anar a viure a Madrid. Aleshores, li va contar a Rocío tot el que havia viscut abans i el difícil que li resultava tornar a tenir contacte amb la seua família. Tina començà explicant que a causa dels problemes amb el seu grup d’amics es va refugiar en la música i va ser aleshores quan es va adonar que quan era realment feliç era en aquells moments. El dia del seu 18é aniversari els va dir als seus pares que es volia dedicar sols a la música i deixar els estudis. Ells no estaven d’acord, i per això va decidir escapar-se a la ciutat sense dir res a ningú i començar la seua vida en el món de la música. A partir d’aquell dia van deixar de mantenir el contacte, però ella va veure a les xarxes socials de l’ajuntament del seu poble que havien anunciat la seua desaparició i tots la buscaven. Amb el temps van deixar de buscar-la, ja que no havien trobat res que els poguera fer pensar que encara era viva. Segurament els seus pares la donaven per morta.



En sentir això, Rocío es va quedar bocabadada, perquè no s’ho esperava. Aleshores va comprendre perquè Tina se sentia incòmoda quan li parlava de la seua família. Rocío li va fer entendre a Tina que això no podia continuar així, que havia de parlar amb la seua família i fer-los saber que ella estava bé i que tenia una nova vida a la ciutat. Tina sabia que Rocío tenia raó i d’alguna manera els ho havia de dir, però no s’atrevia a dir-los-ho en persona. Aleshores va decidir enviar-los la invitació a les seues noces i d’aquesta manera la seua família comprendria que Tina estava viva.

Un dia després d’enviar la invitació els va arribar a la seua família i es van quedar sorpresos perquè es pensaven que Tina no estava viva, però aquesta invitació tenia una peculiaritat pròpia de la manera d’escriure de Tina. Llavors, es van adonar que sí que era Tina. Estaven confosos perquè tots aquests anys es pensaven que l’havien perdut per sempre, però per l’altra part estaven contents i emocionats perquè estava viva, la seua filla estava viva. En adonar-se’n de la situació, van anar a contar-los aquesta meravellosa notícia a la resta de família, amics i veïns. Tot el poble es va emocionar en assabentar-se.

Una vegada la família de Tina sabia que ella estava bé i que s’anava a casar, Tina es veia preparada per a veure's amb ells i fer el dinar per a presentar-los a ells i a la família de Rocío. Tina va trucar per telèfon a la seua mare per invitar-los al dinar i en sentir-se la veu després de tant de temps, va fer que totes dues s’emocionaren molt. La mare va avisar de seguida al pare perquè també podria parlar amb ella i dir els dos junts que clar que anirien al dinar. Tots dos tenien moltes preguntes per a fer-li a Tina, però no van tenir molt de temps per a parlar, ja que Tina feia tard a l’assaig de l’orquestra, però ja tindrien temps per a posar-se al dia el dia del dinar.



Va arribar el dia del dinar i es van reunir al bar on va començar a treballar Tina. La família de Rocío, Tina i Rocío van arribar els primers al bar i una estona després va arribar la família de Tina. En veure's es van emocionar tots molt. Va ser un moment molt bonic, emotiu i inoblidable, ja que en aquell dinar Tina els va explicar perquè se n’havia anat sense dir res a ningú i també es van contar com havien sigut aquells dos anys que havien estat sense contacte.



Un mes després ja estava tot preparat per a la boda i es van casar al poble. Tota la família, els amics del poble i de la ciutat estaven invitats i tots junts van celebrar la tornada de Tina. Van xalar, riure, plorar d’alegria, ballar, parlar… va ser aleshores quan tots van tornar a ser feliços i seguir les seues vides tots junts i amb molt d’amor.