“El retorn de la Tina va sacsejar la tranquil·litat del nostre petit poble amb la mateixa intensitat torbadora que la seva desaparició havia provocat dos anys enrere. La invitació a les seves noces que alguns antics veïns i familiars havíem rebut feia tan sols un parell de dies no va fer altra cosa que incrementar les expectatives i la sorpresa que ens produïa aquella inesperada reaparició.”

Tina era una xiqueta de 17 anys. Vivia a Zerain, un petit poble situat al País Basc. Aquest poble tenia 300 habitants els quals estaven molt units entre ells. La seua família era una família prou coneguda en aquest poble, ja que eren molts membres i tots aquests molt simpàtics.

Tina era una xiqueta molt extrovertida; divertida i li apassionava la música. Formava part de la banda del seu poble i del grup de guitarres. Cursava primer de batxillerat a l’institut d’un poble del voltant. La relació amb la seua família sempre havia sigut molt bona, sempre es recolzaven i s’ajudaven entre ells.Tina sempre havia sigut un model a seguir per a la gent que l’envoltaba. Era la que treia bones notes, la bona xiqueta, l’educada, la divertida...

Ella confiava molt en el seu grup d’amics, fins que un dia les coses van canviar. Tots els divendres, després de dinar, es reunien a la plaça del poble per fer el café i contar-se les seues coses, fins que a partir d’un divendres els seus amics van deixar de sortir, o almenys era el que ella pensava. No li va estranyar perquè era època d’exàmens i es pensava que es quedaven estudiant, però van passar les setmanes i els seus amics seguien sense dir res per a sortir. Fins que un dia va decidir sortir a passejar el gos per tal de no quedar-se avorrida a casa. Anava pel carrer quan va veure dos amigues seues, Alicia i Sonia. Es va estranyar en veure-les perquè ningú deia res de quedar, aleshores va decidir seguir-les per veure on anaven. Va seguir-les fins que van entrar a un bar, que no era l’habitual.

La decepció arriba quan Tina decideix entrar juntament amb el seu gos, Tintin, dins del bar per veure el que feien. Sorprenentment estaven allí tots els seus amics pasant-ho bé sense ella. Ningú la va veure i va decidir anar-se’n cap a casa. En arribar li va contar tot el que havia passat a la seua mare i ella la va tranquilitzar dient-li que segurament només havia sigut aquell dia. Tina va seguir desconfiant i el divendres següent va tornar al mateix bar, a la mateixa hora que la setmana anterior per comprovar si sa mare tenia raó. Per desgràcia, els va tornar a veure allí tots reunits. Aleshores va comprendre que no era cosa d’un divendres sinó que passava totes les setmanes. Decebuda, trista i enfadada va tornar cap a casa i es va posar a tocar el saxòfon, ja que d’aquesta manera desconnectava dels seus problemes i es sentia millor i més segura.

A partir d’aquell moment, la seua vida va canviar de forma inesperada. No podia veure els seus “amics” junts a l’institut per què li venia a la ment que l’havien traït, la qual cosa li va fer recórrer a la música una altra vegada. Va ser en un d’aquests moments quan es va adonar del que realment la feia feliç i li agradava, la música. Tina va decidir deixar els seus estudis i centrar-se i viure sols del món de la música. Tres dies més tard era el seu 18é aniversari i va aprofitar aquest dia per contar a la seua família el seu desig de dedicar-se a la música. Ella esparava que la seua família estariend’acord amb ella i l’ajudarien a complir-ho. Però les coses no van ser com ella esperava. Els seus pares volien que acabara els seus estudis i que anara a la universitat.

Tina es va enfadar i com que ja era major d’edat va decidir anar-se'n de casa sense dir res a ningú i perseguir els seus somnis a la gran ciutat, ja que allí tenia més oportunitats de triomfar com a música que a un poble. Va aprofitar la nit per fer les maletes i anar-se'n sense que ningú s'adonés. El mati següent els seus pares van a despertar-la per anar a l’institut i se n’adonés que la seua filla Tina no estava i s’havia emportat totes les seues coses personals. Passades les 24h, com que Tina no havia tornat, van decidir anar a denunciar la seua desaparició. La Guardia Civil i tot el poble van començar la seua cerca pels voltants de Zerain. La cerca va durar mesos i mesos i com que no van trobar cap pista que els ajudara a saber on es podia trobar, van decidir deixar la investigació.