“L'absència de Tina durant aquests dos anys, havia fet que tot el poble ens pensarem el pitjor. Ens havíem plantejat la seua mort. En canvi, mentre que nosaltres estàvem preocupats per Tina, ella tenia una vida perfecta a la gran ciutat, on havia aconseguit el treball dels seus somnis i havia trobat l’amor.”

En marxar de casa, Tina va anar-se’n a viure a la capital, Madrid. Allí no tenia família, amics, casa , treball, no tenia res… A causa d’això, no li va ser gens fàcil adaptar-se. Com que quan va arribar a Madrid ja era de nit, va haver de dormir al carrer. L’endemà al matí, va decidir buscar treball per guanyar una mica de diners i poder viure en condicions. Es va passar el matí caminant i voltant fins que va passar per davant d’un bar on hi havia un cartell anunciant que buscaven músics i va decidir entrar. Aquell bar era un Café-Concert, un bar on hi ha un petit grup de música tocant per als clients. Com que ella havia anat amb el propòsit de triomfar en la música, li va paréixer bon lloc per començar a treballar i aconseguir una mica de diners. Va anar a la barra i va preguntar per l’encarregat, quan va arribar, li va dir que estava interessada en el treball de música en el bar. A l’encarregat li va paréixer bé, però abans de contractar-la li havien de fer unes proves per veure si tenia nivell suficient per a aquesta plaça.

A Tina li va paréixer perfecte, aleshores van quedar aquella mateixa vesprada a les 6 per entrevistar-la i fer-li les proves de nivell. Tina estava ansiosa perquè arribara aquesta entrevista; a les 5.30 ja estava al bar preparada. Es van fer les 6 i va arribar l’encarregat. Van anar a un despatx que hi havia i li va fer l’entrevista. Com que va eixir tot bé, van decidir passar a realitzar les proves de nivell musical. Tina va traure el saxòfon i es va posar a tocar una de les seues peces preferides. En sentir-la, l’encarregat es va quedar al·lucinant del bé que tocava i es va fins a emocionar! Després d’aquell intens moment, la Tina va passar a formar part d’aquell petit grup de música, l’havien contractat. Com que no tenia on dormir, li va proposar a l’encarregat cobrar la meitat del sou a canvi d’un sostre per dormir, encara que fora en el sofà d’aquell despatx, ell va acceptar.



L’endemà al matí començava a treballar. Tina estava nerviosa, impacient, però amb ganes de começar. Va tindre un bon acolliment per part dels seus companys: Joan, Rocío i Vanessa. Li van fer un Café Tour i li van explicar la manera que tenien de treballar. Van haver de fer-ho de pressa, ja que faltava no res perquè obriren el bar i això significava començar a tocar. Era el primer concert de Tina i tots els clients habituals es van quedar impactats ja que no sabien de la nova incorporació de Tina. Aquesta actuació va ser tan sorprenent i això va fer que cada volta anara més gent per veure el talent de Tina. Ella va fer que aquest petit negoci es tornara conegut per tot arreu. Aquesta notícia va arribar fins a Eugeni Hernández, el president de Band Art, una de les millors, per no dir la millor de les orquestres de Madrid. Un dia, Eugeni va decidir anar a veure si el talent d’aquesta jove era mite o realitat. En arribar allí, es va quedar meravellat, ja que no s’esperava que en un bar com aquest hi hauria una música amb tant de potencial. No va deixar escapar aquesta oportunitat i es va quedar fins que tancaren el bar per poder parlar amb Tina i oferir-li un nou lloc en l'orquestra Band Art. Tina ja coneixia aquesta orquestra, pel fet que era molt famosa. El seu somni sempre havia sigut pertànyer a una orquestra com aquesta, per això no s’ho va pensar dues vegades i va acceptar. Encara que va deixar de treballar en el Café-Concert, seguia mantenint relació amb els seus antics companys, una d’elles Rocío, amb la qual havia creat un vincle d'amistat més estret. L’encarregat del Café-Concert la va deixar seguir dormint al seu despatx fins que tinguera els diners suficients per a llogar-se un pis. Un mes després, ja tenia els diners necessaris, ja que en aquesta orquestra pagaven prou bé.



Temps després, Tina tenia una audició molt important i Rocío va anar a veure-la per fer-li una sorpresa. Tina no es va adonar de la presència de Rocío fins a quasi a l’acabar l’audició, aquesta sorpresa li va fer molta il·lusió i va ser aleshores quan va comprendre l’important que era per a ella i que potser que els seus sentiments cap a Rocío anaven més enllà dels d’una amiga. Des d’aquell dia, Rocío i Tina quedaven per veure’s sempre que podien. Rocío actuava d’una manera diferent cap a Tina i això va fer que Tina s’adonara que s’agradaven mútuament, per això va decidir confessar-li el seu amor. En sentir aquestes paraules, Rocío es va posar molt contenta i li va dir que ella sentia el mateix. Després d’aquest moment tan romàntic es van mirar als ulls i es van besar. Des d’aquell moment van començar una relació amorosa.