13 de març del 2004 estic al tanatori, 48 hores després de la tragèdia, estava asseguda a un banc, sola, mentre tothom em donava el condol, jo bloquejada, mirant a un punt fix.

La família plorant i les altres persones només feien que parlar de l'herència, quan encara jo podia sentir la veu del meu avi cridant-me per anar a dinar. Aquí em vaig adonar que quan una persona mor ho passa pitjor la gent del seu voltant que ell mateix. Tothom deia que ara està en un lloc millor i bla, bla, bla... Com que un lloc millor?

En aquell moment només volia tirar una cadira algú, la gent no s'adonava que una part de mi també havia mort. Em trec les llàgrimes de la cara, m'aixeco i me'n vaig corrents.

Ja havien passat uns dies, després de dies sense sortir, vaig anar a donar una volta, m'aixeco em canvio de roba, agafo els auriculars i surto de casa quan de sobte el meu peu dret toca una superfície dura, però tova a la vegada. Ajupo la mirada i el que em trobo és un noi tirat a terra, em quedo esbalaïda però de la por. Em quedo mirant el cos per saber si el podia reconèixer, m'agradaria dir que no sabia qui era, però malauradament si sabia de qui era aquell cos. Em fixo bé, i sí que era aquell noi tan estrany que ens va venir cridant i corrents abans de l'accident. No me'n recordava ni del seu nom i tampoc sabia si tenia família o amics, ja que crec que el seu únic amic era el meu avi. El reviso per veure si podia trucar algun familiar seu, però l'únic que trobo és una pistola, una d'aquelles negres típiques de les pel·lícules d'assassinats. Li toco el coll, per si tenia pols, però res, estava mort.

Quan vaig voler ajudar-lo, però tenia el collar d’or de l’avi, ni sabia que el collar havia sortit de la policia, suposava que l’havien robat, van trocar a la policia els veïns, sabia que ho havia de fer jo, però primer volia saber per què tenia el collar de l’avi.

Alhora que ja venien els vaig cridar, perquè vinguessin de pressa, ja que estava mort. L’única que em van veure va ser ami, cada cop s'apropaven més, però no els veia en bones maneres. Venen corrents i jo ja estava explicant el que havia vist molt tranquil·la, però l'oficial em tira a terra i em fica les esposes.