F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Sobrevolant la mort (guiomar)
MONTESSORI PALAU (Girona)
Inici: La connexió maltesa (Jordi Sierra i Fabra)
Capítol 2:  El veredicte

2 de desembre, 23 hores.

ACONITUM NAPELLUS: És una planta herbàcia, perenne que fa entre 1 i 1,40 m d'alçada

Estimat diari,

Un cop hem arribat a l’hotel ens han assignat totes les habitacions. M’ha tocat amb l’Ainhoa a l’habitació 24, quina emoció. Hauré de compartir estància amb el perfil de persona que tinc més clar.

Diari, hi ha persones a les que no necessito conèixer amb profunditat per extreure’n conclusions, només amb els seus gestos, expressions i accions en tinc prou per llegir-les com un llibre obert. I ella n'és una. Pobra, no sap el que li espera.

Els únics que s’han queixat respecte a la distribució han sigut l’Àlex i l'Hortènsia. Com era d’esperar volien anar junts. Tot ha anat com ho tenia pensat.

L’organització de l’hotel ha tingut el detall de deixar sobre la taula dos cistelles plenes de menjar exòtic i xocolatines de diferents tipus. M’he començat a preguntar si el consum d’aquestes s’havia de pagar però no he tingut temps ja que l’Ainhoa ha començat a devorar tota mena de peces de fruita que segons els meus estudis eren autòctones de l’illa. Últimament he fet molta de recerca sobre les plantes que es troben aquí, a Whitsunday.



3 de desembre, 12 hores

ACONITUM NAPELLUS: A l'estat espanyol, el comerç n'és prohibit.

Estimat diari,

Em va costar molt adormir-me ahir. L’Ainhoa no parava d'endrapar tot el que hi havia dins la cistella i, un cop es va acabar la seva va continuar el seu àpat nocturn amb els aliments de la que duia el meu nom. Tot i que vaig estar a punt d’agafar-li de les mans aquell cistell i acabar d’una vegada amb aquell soroll constant que feia quan salivava al mateix temps que mastegava amb la boca oberta, vaig optar per deixar-la engolir fins que es va quedar tipa. “Que aprofiti”, li vaig dir amb un to que volia transmetre una incomoditat que no va semblar captar.

En despertar-se li ha faltat temps per acabar-se les sobres d’ahir. Estaràs d’acord amb mi, diari, que no em cal més informació d’aquest individu. Aquesta necessitat de menjar s’anirà repetint al llarg dels dies. Sabent això en tinc suficient. Que mengi, ho trobarà a faltar.

Ainhoa. 26 anys. Pecadora.



4 de desembre. 22.50h

ACONITUM NAPELLUS: Es troba a la vora de cursos d'aigua i als boscos, habita en pastures humides, riberes i fondalades. Es troba a una altitud d'entre 1.500 i 2.500 m.

Estimat diari,

Tots els àpats els fem junts. Ho va proposar l’Hortènsia tot dient que s’havia de cohesionar el grup.

Mentre duien els segons plats, l’Arnau no s’ha reservat gens a l’hora de repetir tots els luxes que l’envolten. Diu que per ell gaudir és clau. I ha deixat anar textualment: “Només es pot gaudir si tens bitllets al banc, naturalment”. Ha estat un comentari desafortunat. Desafortunat per ell és clar. Me l’he apuntat al tovalló. Cada paraula compta a l’hora de decidir el veredicte. Quan la conversa estava més avançada ha afegit que reconeix haver sigut còmplice de diverses estafes i ha afirmat fins i tot haver blanquejat diners. Tot per arribar al mateix objectiu: aquells bitllets que tant desitja.

Després d’escoltar aquesta última contribució només se m’ha acudit una única frase per escriure a sota del tovalló.

Arnau. 40 anys. Pecador.



5 de desembre. 11 hores

ACONITUM NAPELLUS: Quan els símptomes es manifesten, és fonamental fer un buidat d'estómac, mitjançant la provocació del vòmit o d'una rentada gàstrica.

Estimat diari,

Avui l’Àlex i l’Hortènsia han arribat tard a l’esmorzar. Tots dos feien cara de cansats. Es nota que no han dormit en tota la nit. Ell és un noi molt jove i confiat. Ella intel·ligent i manipuladora. Una combinació que no té marge d’error.

L’Àlex ens explica coses de la seva vida a qui troba davant seu, i a més amb una il·lusió desmesurada. Està content amb el seu estil de vida i no s’ho pensa dues vegades a l’hora de manifestar-ho.

A mi només em van caldre aquells 15 minuts a la cua del lavabo. Tan sols 15 minuts per descobrir que estudia ADE i que és un apassionat del futbol. Únicament 15 minuts per esbrinar que té parella des de fa molts anys. 15 minuts que em van ser suficients per deduir com era i pensava.

Es deixa conèixer d’una manera inconscient i despreocupada. Però la informació és poder. I això l’Hortènsia ho sap. Ella es va fixar des d’un primer moment en l’Àlex. El va triar de víctima. El que ella no sap és que no només un d’ells és víctima, ho són tots dos.

Si aquesta nit no han dormit ha estat perquè ella ho ha decidit tot aprofitant la innocència d’ell mateix. Un noi inconscient que s’ha deixat enlluernar sense pensar en les conseqüències.

Àlex. 20 anys. Pecador



6 de desembre. 20 hores

ACONITUM NAPELLUS: Els compostos verinosos són en tota la planta, i més concentrats al rizoma i les llavors.

Estimat diari,

Avui he estat parlant amb l’Hortènsia. Té un marit enginyer, un pis al centre i una segona residència a la costa. A més d’una feina fixa i un nen de 7 anys amb altes capacitats. Té l’estabilitat que tantíssima gent vol aconseguir. Cap raó per ser infeliç, tret de que quan va arribar a assolir totes aquestes metes de vida es va avorrir. A causa d’això, a poc a poc ha anat tenint aventures amb nois, en tots els casos més joves que ella. Simplement per sortir de la rutina en la que sense adonar-se’n, l’estabilitat l’havia engabiat. Només per avorriment. Pur avorriment.

Com bé creia, l’Àlex no era un cas únic. Tan sols és un nom més dins la llista infidelitats comeses per l’Hortènsia. I aquesta llista tindrà repercussions. Repercussions que es mereix una dona que enganya, una dona que promou comportaments que et deixen marcat per sempre més. Sé del que parlo…

Hortènsia. 37 anys. Pecadora.



7 de desembre. 15 hores.

ACONITUM NAPELLUS: Les flors són de color blau o violat intens, fan entre 3 i 4 cm de diàmetre i són zigomorfes i hermafrodites. Tenen el casc arrodonit i es troben disposades a la part terminal de la planta.

Estimat diari,

Sembla que l’Hortènsia m’ha agafat confiança. No m’agrada tenir massa relació amb els que considero que són pecadors. M’incomoda.

En una de les diverses vegades en les que l'Hortènsia m’ha vingut a parlar avui sobre el seu marit, en Josep ha aprofitat per escoltar la conversa i, quan ha considerat oportú, s’hi ha unit tot dient que ell l’entenia i que compartia l’experiència de tenir una relació més aviat infeliç.

Dins el clima de confidències que l’Hortènsia havia generat, era fàcil relaxar-se i abaixar la guàrdia. Però no saben que és millor que no es relaxin, perquè si ho fan, acaben parlant massa i confessant errors comesos del passat.

L'Hortènsia ha insistit en voler saber detalls i en Josep, després de dubtar una estona, ha confessat que l’última noia amb la que havia tingut una història, l’havia denunciat per violent. Ho ha dit rient, burlant-se d’ella i acusant-la de mentir. Fins i tot, de la manera com ho ha deixat anar, ha semblat com si no li donés importància, però per a mi ha estat essencial. Tan sols amb la seva mirada he sabut que ens mentia. Clarament és un home violent. I la denúncia és certa. A vegades els ulls parlen.

Josep. 25 anys. Pecador.



8 de desembre. 23.10 hores.

ACONITUM NAPELLUS: Segons una llegenda, la tora va ser engendrada per la sang de Prometeu, el déu grec de la trampa i la creació de la humanitat.

Estimat diari,

Avui estic especialment cansada, així que seré breu.

En Joan Marc és el noi que t'imagines quan penses en la paraula arrogància. És la típica persona narcisista que té la necessitat permanent de demostrar que ens supera a tots en molts aspectes. És més, es dedica a deixar en ridícul tot aquell que el contradigui. El que no sap és que ha caigut en la seva pròpia trampa.

Durant la setmana he descobert tot el necessari, ja no en necessito saber res més.

Joan Marc. 38 anys. Pecador



9 de desembre. 17 hores.

ACONITUM NAPELLUS: La tora blava, acònit, matallops o napel (Aconitum napellus),[1] és una planta verinosa de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum. És considerada la planta més tòxica d'Europa

Estimat diari,

Avui teníem el dia lliure. El moment que he estat esperant des que vam arribar. M’he dirigit a l’illa de Hamilton, situada a 20 minuts amb llanxa d’on ens allotgem. En aquesta illa es troba la planta.

Porto estudiant des de fa anys l’Aconitum Napellus. Especialment els seus efectes irreversibles a la salut.

Per fi ja la tinc. Següent fase: Execució.



10 de desembre. 16.30 hores

ACONITUM NAPELLUS: Tant els metges grecs com els romans ja recomanaven evitar-ne l'ús excepte per matar escorpins.

Estimat diari,

Avui hi ha hagut una excursió a Whitehaven Beach.

Com era d’esperar, en Pol no s’hi ha presentat. Ens ha dit que es troba malament. Menteix. Simplement li fa mandra. Un dia tenia son, un altre un treball de la universitat per fer… mai ve. No té cap propòsit a la vida. Un home apàtic és com un rellotge sense corda, inservible. A diferència d’ell jo tinc el meu objectiu visualitzat i no pararé fins complir-lo. Queda poc. Molt poc.

Pol. 22 anys. Pecador.



11 de desembre. 22.15 hores.

ACONITUM NAPELLUS: El mot 'acònit', segons alguns autors com Plini el Vell i Teofrast, deriva d'Acona, un port de l'Àsia Menor. L'epítet napellus significa 'petit nap' i fa referència a la forma de l'arrel.

Estimat diari,

L’Elias és un home reservat, costa entreveure les seves intencions. Són fàcils confondre la timidesa amb la fredor i el silenci amb la indiferència, però jo ho detecto tot. Tot. Exerceix com a bisbe amb tots els sacrificis que això comporta. O això vol aparentar. Perquè durant aquests dies l’he vist desitjar els luxes de l'Arnau i en Joan Marc i l’he vist envejar la relació entre l’Àlex i l’Hortènsia, entre altres. Irònic, no?. La Bíblia diu:

Mateu 20, 1-16 “L’enveja és un pecat que no produeix plaer ni alegria, sinó només dolor. “

Elias. 32 anys. Pecador.



12 de desembre. 17 hores.

Estimat diari,

Ja torno a ser a l’avió dirigida cap a Barcelona. Un avió ple de pecadors que aviat es penediran de les seves accions. Ens espera un llarg viatge.

L’únic destí del que estem realment segurs és la mort, i el destí està escrit per tu i les teves eleccions.
 
guiomar | Inici: La connexió maltesa
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]