Ho veia tot borrós…. Tot estava molt fosc i l'ambient fúnebre i pesat. Instants després d'haver recuperat la consciència, amb prou faenes podent respirar, vaig sentir un dolor esquinçador i insuportable, especialment les punxades al meu cap, fins a tal punt de no poder moure les meues extremitats, suoses i enganxoses pels rastres de sang secs, segurament de fa dies. Cada espasme ocasionat a causa de les màquines s'intensificava més i més…

La incomoditat provocada a causa de la presència de Tina i Serik, va fer que les meues cames automàticament s'alçaren per un got d'aigua. Tan prompte com vaig arribar, vaig poder observar la cuina en la seua màxima esplendor; estava totalment plena amb tota mena de delícies: verdures i fruites exòtiques, tot tipus de peix i carn, podent distingir la carn de cap de bestiar, lluent. D'altra banda, de les bosses desbordaven tot tipus de dolços que em feien la boca aigua. Sumida en l'èxtasi de tan sols observar aquelles bosses, no vaig sentir la presència que portava una bona estona darrere meua.

“Tens fam?” vaig escoltar de sobte, causant que a causa de l'esglai vessara l'aigua per tot el sòl, creant una capa transparent que anava expandint-se en qüestió de segons.

El to burleta que va emprar no em va passar desapercebut i no em vaig molestara ocultar el meu disgust, mentres observava com la seua ganyota burleta es modificava a una postura més seriosa.

“No et cregues que no em vaig adonar de la teua expressió d'amargor i t'ho repetiré una vegada, no em va costar convéncer al teu pare, així que més et val no suposar cap obstacle per a mi, perquè jo els elimine i no en seràs l'excepció” va mussitar entre dents.

Aquella mirada angelical de fa tan sols uns segons va desaparéixer, deixant en el seu rostre una penombra que atemoria a qualsevol. Però, sense canviar la meua postura, desafiadora, vaig passar pel seu costat dirigint-me a la meua habitació.

Només entrar, vaig poder contemplar un vestit de color jade que formava un degradat que enfosquia a mesura que baixava la mirada. Era llarg, amb l'esquena al descobert i arrufat en la zona de la cintura i tenia una sola mànega en el costat dret. La part de la cintura estava envoltada amb perles daurades. Era, sens dubte, el vestit més preciós que mai havia vist, però d'alguna manera recordava haver-lo vist en algun costat…

“T'agrada? Recorde que...-” però va frenar en veure el grunyit que vaig donar per l'esglai.

“Perdó, no era la meua intenció... Només volia dir-te que este vestit és per a tu, la boda s'ha avançat dos dies degut a alguns inconvenients, així queserà demà” em va explicar i va marxar tan ràpid com va vindre.

No em va permetre contestar-li i honestament tampoc teniares en contra seua, simplement se m'estava fent molt estranya aquella situació. Serik em donava molt mala espina, no el coneixiem. Per a distraure'm, em vaig disposar a estudiar per a l'examen de valencià de l’endemà.

“Toc-toc”, vaig escoltar, algú estava tocant la porta.

“Puc passar? Soc Diana.” I un sospir va escapar dels meus llavis

Abans de poder dir-li res, ja em va explicar que havia parlat amb Tina, que estava més canviada i més feliç.

A mi em semblava que estava més aviat estranya, no sabia com explicar-ho, però tenia un mal pressentiment.

“Bé, deixant el tema de costat, estudiem, perquè sinó no hi ha qui aprove.” D'aquesta manera, vam estar estudiant en silenci durant més de dos hores i, observant el capvespre, Diana va marxar a casa precipitadament, desitjant-me sort.

"No t'òmpligues el cap i dorm bé, que demà t'espera un dia molt llarg” va enunciar mentres em dedicava una mirada compassiva.

Quan ja estava mig adormida, per segona vegada, algú estava tocant la porta novament i durant alguns segons, vaig començar a suar fred. No obstant això, va resultar ser la meua mare, amb un somriure radiant.

“Anem a sopar carinyo, que hui la taula està repleta de delícies. Saps que el teu pare estava malalt i encara així havia d'anar a treballar, però ara ja no hi ha necessitat d'això i pot descansar tranquil·lament” em va comentar, encara que semblava que s’ho estava dient a ella mateixa.

I ací em trobava jo, en un silenci mental incòmode, perquè tots estaven parlotejant activament, fins i tot el meu pare, que solia estar de mal humor. Tina continuava posseint eixa bellesa magnètica, només que amb un aspecte més madur i de tant en tant em dedicava una mirada, mentres Serik conversava alegrement amb el meu pare. L'entorn estava totalment decorat amb garlandes, flors, canelobres que s'encarregaven d'il·luminar el saló i copes mig plenes de vi, que de colp i volta, es van clivellar i va començar a filtrar-se tota la beguda, formant al seu torn clivelles en tota la taula .

Ells continuaven conversant i, sobtadament, em va començar a donar un atac d'ansietat, se'm dificultava respirar i em sentia marejada. La taula donava voltes, i com vaig poder, em vaig alçar cap al corredor que no es trobava tan lluny. A les palpentes, buscava la barana per a pujar les escales cap a la meua habitació. Com vaig suposar, ningú va pujar a preguntar perquè m’haviamarxat, i enmig d'estes reflexions, vaig començar a sentir veus. Em deien que estiguera alerta, que no confiara ni en Serik ni en Tina, que ens estaven mentint, que hi havia alguna cosa que no sabíem i ens podia costar la vida, una cosa inhumana, una energia inhumana que s'estenia per la llar que tant estimava, com una ombra fosca, veloç i asfixiant. "Homo (...) lupus" vaig escoltar, eren paraules desconegudes que es repetien una vegada i una altra al meu cap, formant un ressò, mentres apareixien dos rostres borrosos i idèntics, amb el cabell negre ocultant els seus rostres, gesticulant paraules, somrient mentres la sang es vessava de les seues boques, arruïnant les seues dents tan alineades que del no-res es van convertir en feroços ullals. Se sentia massa real, els sorolls, els riures i els tocs.

Ex abrupto, vaig escoltar la veu de la meua mare, preocupada, agitant-me la cara i demanant-me que per favor, despertara.

“Filla, desperta, et vaig dir que no estudiares tant, sabia que este sistema intentava acabar amb vosaltres. Déu, per favor t'ho demane, retorna-me-la, ella no va fer gens dolent!”

“Baixa la veu mamà, tinc un mal de cap horrible i no fas més que augmentar-lo…” vaig articular com podia.

"Però estàs bé?"

"Sí, Sí, només estic cansada"

“Val filla meua, descansa bé!”

I dit això, em va permetre dormir i aquesta vegada vaig descansar extraordinàriament.

(...)

Ja era de dia i l'examen em va anar bastant millor del que esperava. En arribar a casa, la meua mare estava corrent d'un lloc a un altre, amb els rínxols a mig fer, allistant el seu preciós vestit que brillava tant com un robí, que s'aclaria a mesura que baixava la mirada a un to ataronjat, similar a una flama.

D'altra banda, el meu pareportavaun aspecte molt més jovial i l'esmòquing morat contrastava molt amb el color de la meua mare. ”Filla meua, afanya't que queda poc i encara fa falta arreglar eixa bola de cabell que tens per pèl, déu meu, tampoc trobe el maquillatge-” no va acabar la frase i ja estava en el pis de dalt.

La vaig seguir perquè no em quedava una altra i no em fa massa il·lusió enfrontar-me a la persona més perfeccionista, probablement, del món.

“Vinga, asseu-te que el temps fuig, com li deies el teu en eixe idioma que doneu? "Timpos falent"?.. No em recorde la veritat”

“Es diu tempus fugit mamà, i significa que el temps fuig en llatí” vaig contestar mentres em maquillava i m'arreglava el pèl, després d'haver-me obligat pràcticament posar-me el vestit des de baix, quan era al revés.

Després de mitja hora, a contracor i discussions, finalment estàvem tots llestos.

Quan vam eixir, una limusina d'aspecte molt valuós ens estava esperant. Certament, em feia alguna cosa d'il·lusió muntar en ella, i deixant de costat els pensaments pessimistes, em vaig permetre gaudir del viatge mentres observava el paisatge en moviment, fins que em vaig sumir en un profund son.

Somnolenta, vaig entreobrir els ulls i no em va passar desapercebuda la manera en la qual la mandíbula del meu pare es va tibar, mentres observava a la meua mare amb una mirada de decepció i crueltat. La meua mare era una persona bastant tranquil·la llevant-li l'acurada que és, però últimament estava molt estranya.

“Et recorde que ell et va abandonar i-”

“Ja hem arribat” va anunciar el xofer, interrompent la discussió. Quina ràbia! Hauria d'haver esperat uns segons més. Qui la va abandonar?

Mentre reflexionava sobre la situació, ja ens trobàvem davant una gran mansió, situada als afores de la ciutat.

No feia falta dir que era gran, sinó enorme i luxosa. Els relleus daurats, li aportaven elegància i minimalisme però al mateix temps posseïa un estil molt recarregat. Si la casa s'ha de jutjar per l'ornamentació, és evident que esta era molt antiga, amb pinzellades inclinades a l'art gòtic, però en un estat impol·lut. L'interior era encara més sorprenent, amb diversos quadres renaixentistes i finalment, la magna sala, semblant més aviat a un auditori degut a la grandària, amb una catifa roja que coincidia amb les estovalles de les taules, que ja estaven subministrades amb tot el necessari per al sopar.

Observant l’imporvisat escenari, estava Tina, Serik i el capellà enmig de tots dos. Estant tots asseguts en les taules, alguns conversant, uns altres rient majoria en silenci, vam experimentar una reducció de llum que il·luminava majoritàriament al capellà i la parella, mentres una aroma peculiar, semblant a l'encens, s'estenia.

“Hic et nunc, ens hem reunit per a unir a este home i a esta dona en un sagrat matrimoni” va comunicar el capellà

"Jo Serik, et rep a tu, Tina, per a ser la meua esposa, per a tindre't i protegir-te de hui d'ara en avant, per a bé i per a mal, sense importar les circumstàncies que se'ns presenten, per a estimar-te i cuidar-te fins que la mort ens separe.”

Entre els aplaudiments que ressonaven per l'habitació, inesperadament, les llums van esclatar en una explosió i a partir d'ací, vaig experimentar el moment mésesgarrifós de la meua vida.

Homo homini lupus, esta frase retrunyia en crits aborronadors i inhumans per tot la sala magna. Malgrat la foscor, s'advertia la cacera escruixidora i mortífera que estava ocorrent; crits ofegats i aguts, colps, ensopegades, ombres recorrent a una velocitat feroç i bàrbara, olors extremadament pudoroses i estripadesen les cortines...