–Com ja et vaig dir aquesta oració serveix per alliberar 1000 ànimes del purgatori, encara que no saps quines mil ànimes s’alliberaran. La seva finalitat és que les ànimes alliberades es puguin reencarnar en nadons en diferents anys i diferents països. Però el que no et vaig dir va ser que entre aquestes mil ànimes n’hi ha de bones, que es dedicaran a fer el bé, unes altres de normals i unes altres de dolentes que volen fer mal i t’encenen la maldat a la sang. D’aquestes dolentes sempre n’hi ha una que vol veure el món cremar i en destrucció, vol obtenir el poder màxim, posar a les potències en contra i vol controlar tot el món. Per exemple, es diu que en Mahatma Gandhi i na Maria Teresa de Calcuta eren reencarnacions d’ànimes que es dedicarien a fer el bé. Mentre que es diu que l’ànima més dolenta de totes es va reencarnar en un artista frustrat austríac que va acabar amb una gran part de la població jueva a Europa.
–I suposadament quan va ser la darrera vegada que algú va dir aquesta oració i va alliberar a les mil ànimes del purgatori? — vaig demanar sense estar convençuda del que m’havia dit.
– El 1865.
–Perquè l’oració només serveix una vegada que les mil ànimes alliberades anteriorment s’hagin reencarnat. Si aquestes no s’han reencarnat per molt que es digui l’oració no s’alliberaran més ànimes.
–I com se sap quan s’han alliberat totes aquestes ànimes? Què hi ha com un indicador?
–Quan hi ha una sèrie d’anys sense conflictes i “pau mundial” és quan se sap que les ànimes s’han alliberat i el mal torna a cridar perquè algú el torni a alliberar.
–Perquè li he de tornar el favor.
Em vaig quedar bocabadada, un calfred em va recórrer tota l’esquena. Havia dit Guim? No podia ser, si feia tres anys que era mort i ell no sabia res d’esoterisme. Bé, no sabia res d’aquest tema fins que va conèixer a en Joan i la cosa no va acabar bé. Tindria raó la gent del poble? No em faria el mateix a mi, veritat? Crec que vaig estar molt de temps callada perquè em va tornar a parlar després de veure que m’havia quedat petrificada.
–T’has espantat, oi? Només et diré que jo no vaig tenir res a veure amb la seva mort, ho va fer perquè va voler, es pensava que així aconseguiria dominar a una ànima perquè fes tot el que volgués.
–Crec que morir anegat amb marques satàniques per tot el cos no és una mort voluntària, pareix més una ofrena. –li dic seriosa. –I a més si dius que li deus l’oració significa que et sents culpable pel que va passar. Doncs perquè em necessites a mi? Com estàs segur que diré l’oració?
–Veig que ets una al·lota llesta. Sí, em sent culpable del que va ocórrer, perquè vaig ser jo qui li va dir que si dominava a una ànima tothom faria el que ell volgués. Però mai vaig pensar que de veritat faria el ritual i que tot acabaria així. La raó per la qual et necessit és perquè l’oració només es pot dir un pic i jo ja ho vaig intentar quan es va comunicar amb mi fa dos anys, però com que no totes les ànimes estaven alliberades no vaig aconseguir res.
–Com és possible que et poguessis comunicar amb ell si era mort? –dic esglaiada.
–És una habilitat, com un do que tinc.
No l’acab de creure, i per això decidesc fer-li altres preguntes, que també m’intriguen.
–Però perquè jo? És que no ho entenc, que has fet un sorteig de tot el poble i m’ha tocat a jo? Què soc l’única beneita del poble que sabies que t’anava a escoltar? –dic quasi cridant.
–Sabia que eres l’única que m’escoltaria, i per això et deman ajuda per recuperar l’únic amic que he tingut durant tota la meva vida –diu trist. –Per favor.
–I per què ho faria? Què guany jo amb tot això?
–Si ho fas et podràs comunicar amb qualsevol persona estimada que tinguis al cementiri. Com per exemple el teu padrí estimat –assenyala la tomba de davant seva i m’adon que és la tomba del meu padrí.
–Però com saps que jo voldria comunicar-me amb ell? –deman amb veu nerviosa.
–Com ja saps per les velles, sé quasi tot de la gent d’aquest poble i sé que no et vares poder acomiadar del teu padrí, per això si em fas aquest favor, jo faré de pont perquè te n’acomiadis del teu padrí.
–De veritat faries això? –dic sorpresa i nostàlgica. –Com puc estar segura que et pots comunicar amb els morts i que això que has dit no és una mentida?
–Sí, ho faria confitó del meu cor. –diu amb veu afectuosa.
Em torn a quedar congelada, com sap que el meu padrí em deia així? Doncs deu ser veritat que parla amb els morts perquè ningú a part de la meva família sap com em deia el meu padrí quan m’havia fet algunes postres per a després de dinar. Davant de la meva cara de confusió em tornà a parlar.
–Ara tu decideixes –s’aixecà, em donà un paper i se’n va anar.
Em qued tota sola devora la tomba del meu padrí, li tir un petó a la imatge de la tomba i me'n vaig a casa afeixugada i pensativa. No sé què he de fer perquè una part de mi em diu que és millor no fer cas a en Joan perquè no el conec i no sé si em farà res, però, per una altra part, podria tornar a parlar amb el meu padrí, el qual enyor molt. Quan vaig arribar a casa encara no era de fosca, per això, vaig treure a en Bobi a fer una volta i en tornar vaig notar a la meva jaqueta el paper que en Joan m’havia donat. El vaig obrir i em vaig trobar amb un missatge.
Si t’interessa el pacte l’oració és la següent:
Pare Etern, t'ofereixo la Preciosíssima Sang del teu Diví Fill, Jesús, en unió amb les masses dites avui arreu del món, per totes les ànimes santes del purgatori, pels pecadors de tot arreu, pels pecadors de l'Església universal, els de la meva casa pròpia i dins de la meva família.
