Els raigs de llum es van filtrar per la terrassa impactant just a la cara d’Asim. Aquest es va despertar de mala gana, maleint la seva sort. Diversos servents i serventes van entrar a l'habitació.



-Desperti amo Asim, els seus pares volen veure’l. -Va dir un d'ells.



El van vestir i arreglar amb les robes de noblesa, una petita toga morada i blanca, com de costum. Tenir un exèrcit de servents personal era un dels molts avantatges de ser fill del governador d’Alexandria. Va recórrer els passadissos del palau fins arribar al jardí d’entrada, allà era el centre social del palau: Hi havia el Kamau parlant amb diversos guardes; la seva mare, Fahrani, examinava uns pergamins mentre seia en un banc i el seu pare, Khosum, seia en una taula, amb un moviment de mà li va dir que s'apropés.



-Seu amb mi, Asim. -Li va dir. L’Asim va obeir i es va adonar d’un estrany objecte a la taula: un quadrat de fusta pintat de blanc i negre, sobre hi havia figuretes posicionades cadascuna en un costat, hi reconeixia figures amb formes de soldats, cavalls, torres…



-Què és això, pare? -Va preguntar apuntant a allò de la taula.



-És el que et volia ensenyar. És un joc de taula, de més enllà de Mesopotàmia i Pèrsia, me’l va portar un mercader d'espècies fa uns anys. Es un joc d'estratègia, Asim, cada jugador controla un exèrcit…



-I com es guanya?



-Guanya qui acaba amb el rei enemic primer, es la peça més important de totes, si el rei cau tot l'exèrcit ho fa… Escolta bé perquè t'explicaré com funciona cada peça.



Quan el pare estava a punt de començar a parlar, un so estrepitós i llunyà els va fer girar , tothom va mirar per la gran porta. Un gran grup de genets a cavall s’apropaven al palau, aixecaven sorra i pols per cada galop.



-Asim! Vine amb mi!- Va dir la mare. L’ ’Asim va córrer cap ella quasi instintivament i es va amagar darrere seu.



El pare es va aixecar de la cadira i pacientment va esperar al grup. Els cavalls es van detenir davant d’ell. Els soldats portaven armadures de metall amb tela vermella i un d’ells portava una pell de llop al cap, també portava un ceptre amb una àguila daurada al dalt, l’au sostenia un rectangle amb les lletres: S.P.Q.R. El pare es va inclinar lentament, es va posar de genolls davant dels cavalls. El soldat va inclinar el ceptre posant-lo a escassos centímetres de la seva cara. El pare va inclinar el cap lentament i va fer un petó a l’àguila. A l’Asim no li feia falta tenir més edat per saber que es tractava d’un gest de submissió . Dos persones van descavalcar, un no era un soldat, era un home relativament vell; portava una túnica blanca i una panxa grassoneta, l’altre era un soldat però d’un rang més alt, ja que portava un parell de plomes vermelles al casc.



-Khosum! Vell amic meu, fa temps que no et veia. - Va dir l’home vell obrint els braços i somrient amigablement.



-Publi, a què es deu aquesta… visita? - El pare no semblava gens ni mica content de tornar-se a trobar amb aquell Publi.



-No puc fer-te una visita? Feia temps que no et veia a tu i a la teva família .- Va mirar cap a la mare i a l’Asim. - Fahrani, la teva bellesa no ha canviat gens i suposo que aquella criatureta rere teu és el petit Asim…



Es va inclinar de costat per intentar veure’l, però l’Asim es va ocultar encara més rere de la seva mare. El Publi va riure i va mirar al Kamau.



-Tu deus de ser el Kamau. Vejam , com has crescut, t’assembles molt al teu pare.- El Kamau va somriure pero l’Asim va veure com estrènyava el puny amagadament, en Publi va tornar la seva atenció al pare.- Khosum, la veritat és que si hi ha una raó per la qual he vingut, la producció de gra de la ciutat ha baixat, com a governador de la província és la meva responsabilitat fer que tot el gra arribi a Roma, però és la teva que el gra de la ciutat arribi a mi.



-Ho sé, Publi. Però aquest any el temps no ha estat favorable, he hagut de destinar una petita part del gra per Roma a la meva gent , no n’hi havia suficient.- Va dir el pare, mirant cap a la ciutat.



-Khosum, creu-me quan et dic que no vols fer enfadar a l’emperador, a més… després de tot el que he fet per tu , no creus que hauries de ser una mica més agraït amb mi?- El Publi va posar la seva mà a l’espatlla del pare. Ell va abaixar la mirada.



-Miraré que hi puc fer…



-Ja em semblava a mi.- Publi va somriure i va tocar amb el palmell la galta del pare. Ell i l’oficial es van donar tombar i van tornar a pujar als cavalls.- Ha estat un plaer tornar a veure’t, Khosum, que els deus et siguin favorables a ti i la teva família.



Els cavalls i els seus genets van marxar tan ràpid com van venir. El pare va tornar a seure a la cadira, va posar una mà al cap i va sospirar frustrat. Asim va sortir del darrere de la seva mare i va córrer cap al seu pare.



-Estàs bé, pare?- Va dir preocupat.



El pare va fer un somriure feble i tranquil·litzador .



-Estic bé, Asim. Deixem el joc de taula per demà, vale? Tinc assumptes per fer.- Amb això dit, es va aixecar i va caminar cap a dins del palau.



La mare es va apropar a l’Asim i es va ajupir per estar a la seva altura.



-Asim, no has esmorzat res, veritat? Vinga, anem dins.- Li va agafar la mà i van començar a caminar.



-Mare, què és el que va fer el Publi perquè el pare hagués d’estar agraït amb ell? -Va preguntar l’Asim.



-És… complicat, quan creixis ho entendràs, però que sàpigues que el que va fer, ho va fer per nosaltres. - Va dir la mare buscant les paraules correctes.



***

-Vinga escarabat! Això és tot el que pots fer?! -Deia el Kamau mirant al darrere mentre cavalcava a diversos metres del cavall de l’Asim.



L’Asim va apretar les dents en silenci per concentrar-se, no importava quant galopava el seu cavall, el Kamau sempre era al davant. Van sobrepassar una duna de sorra, la ciutat va tornar a aparèixer a l'horitzó, va ser doncs quan el Kamau va veure una oportunitat. Havien de rodejar una pedra, s’hi va apropar tot el que va poder per agafar el revolt més curt possible. L’estratagema va funcionar, l’Asim va aconseguir avançar al Kamau. Ara només havia d’arribar a la meta, el petit oasis que hi havia just al davant. L’Asim va instigar l’animal perquè corrés més ràpid, no podia deixar que el Kamau l’avancés llavors, , l’oasis estava sols a un pocs metres… El cavall va començar a renillar i bufar, de sobte va començar a perdre velocitat.



-No, no, no! Només una mica més! -Va cridar l’Asim.



Però ja era massa tard, el Kamau va passar com un llamp pel seu costat i va arribar a l’oasi primer. Van detenir els cavalls i van descavalcar El Kamau va riure fortament.



-He de dir que avui ha estat a prop però encara ets molt previsible, Asim! -Li va dir.- Sempre mastegues més que el que pots empassar!



-No és culpa meva, aquest cavall és molt lent! -Va excusar l’Asim.



-Si una estàtua surt malament, és per culpa de les eines o de l’escultor?- Va dir rient.



-Calla… -Va dir l’Asim amoïnat.



El Kamau va donar una mirada al cel, el sol estava just al mig.



-S'està fent tard, tinc assumptes importants a fer, digues al pare que tornaré tard.- Va dir tornant a pujant al cavall.- I no t'amoïnis home, algun dia em guanyaràs, però no avui.



El cavall va començar a galopar i al cap de poca estona va desaparèixer darrere una duna.

***



-Escac i mat. -Va dir l’Asim triomfalment.



El pare va observar el tauler incredul.



-Pels deus… està clar que ja no ets el nen a qui vaig ensenyar com jugar. -Va dir picant-li l’espatlla orgullosament.



El pati ressonava amb vida, hi havia servents i gent del palau, la mare examinava una ceramica arribada recent.



-On és el Kamau? Està a punt de fer-se de nit… -Va dir el pare mentre s’acariciava la barba.



Abans que l’Asim pogués contestar, el so de trepitjades metàl·liques va ressonar per tot arreu. Uns soldats romans van entrar al pati per la porta, van prendre posicions al voltant de tot el pati. El pare i l’Asim es van aixecar de les cadires. L’oficial i mà dreta del governador Publi anava en cavall i es va apropar als dos.



-Quint! Què significa tot això?! -Va dir el pare furiosament.



L’oficial Quint els va fer una mirada de menyspreu



-Hem trobat una reunió de conspiradors en contra del governador Publi, de l’emperador i de Roma. -D’un sac que penjava del cavall va treure alguna cosa -Entre els conspiradors hi havia aquest.



El va tirar al terra, va rodolar. L’Asim el va mirar i li va tornar la mirada. El cap decapitat del Kamau jeia al terra. El pare es va quedar sense aire i la mare va fer un crit esgarrifós. Els soldats van tomar control agafant i amenaçant a tothom. L’Asim va sortir del xoc i, cec de la furia, va estendre la mà per agafar la seva espasa, pero dos soldats van agafar els seus braços i el van tombar al terra. El pare encara estava en tranç, observaba el cap del Kamau bocabadat.



-Per ordre del governador Publi i en nom de l’Emperador i de Roma, et condemno a la mort. Si l’acceptes amb dignitat prometo misericordia al que queda de la teva familia.-El Quint va dir baixant del cavall i traient la seva espasa.



-No! Khosum! Si us plau! No! -Va dir la mare mentre era retinguda per un soldat.



L’Asim també volia dir alguna cosa, però apretava les dents amb fúria i no li sortien paraules, es movia i bufava intentant escapant dels soldats. Les llàgrimes van començar a sortir dels seus ulls. El pare es va posar de genolls i va assentir.



-Ho sento…- Va aconseguir dir. El Quint es va posar a darrere seu, va posar la punta de l’espasa a la seva nuca, va alçar les mans i va clavar l’espasa a la seva esquena.



La mare va tornar a cridar. Va aconseguir escapar dels braços del soldat i va córrer al seu cos, pero el Quint la va agafar pel braç a mig camí, la va empènyer a un costat pero va perdre l’equilibri. La mare va caure, el seu cap va impactar amb la base d'una columna. Es va deixar de moure i de cridar.



-Idiota…- Va dir el Quint a si mateix.



-Cap, encara queda aquest.- Va dir un dels soldats que retienen a l’Asim.



-Ja sé què fer amb aquest…- Va dir el Quint.



S’hi va apropar i li va propinar una patada, tot es va tornar negre.



***

-Escolteu! Escolteu-me! Que separa els homes dels animals?- Va preguntar un dels generals amb una copa de vi. La resta va mantenir silenci per escoltar.- El Rhin!



Tota la carpa va esclatar a riure i la taula del festí va tremolar perillosament. És llavors, quan una figura va entrar a la tenda, un general jove i amb un to seriós, la neu en el seu cabell i espatlles revelava el temps que portava fora. Els altres se’n van adonar i poc a poc el riure va morir.



-Vejam, esteu celebrant la meva victòria sense mi?- Va dir Marcus amb un evident to de ironia.



-Com? -Van dir uns quants confusos.



-Mentre vosaltres estàveu menjant i bevent com porcs, jo estava acabant amb l'exèrcit bàrbar que vosaltres hauríeu d’estar buscant, que es dirigia directament cap aquí, al campament. Sabeu què hauria passat si jo no hagués estat aquí? - Van quedar en silenci.- Ara si no us importa he de tornar a Roma, vull assistir al naixement del meu fill.



Es va girar i va abandonar la carpa.