LUKA*



Uns quants colps més a la porta, i el timbre sonant sense parar: la gent de vegades pot ser molt pesada. Em feia molta mandra alçar-me del llit, ja que era diumenge i la nit d'abans havia eixit de festa amb els meus amics. No soc molt de beure, però ahir ens en vam passar, ja que havíem acabat tots els exàmens. No és motiu suficient, però som joves, quina cosa roïna podria passar-nos?

Cada vegada colpejaven més fort la porta, així que no em vaig distraure molt en alçar-me del llit i anar a obrir el més aviat possible. Quan descendia per les escales sentia com una veu femenina cridava el meu nom.Vaig baixar més ràpidiquan vaig arribar a la porta vaig mirar per l’espielli els meus ulls no podien creure el que estaven veient: no podia ser real!Vaig obrir la porta per confirmar que la persona que estava darrere d’ella era qui jo pensava, i així va ser.





ABBY*



No m’agradava gens estar esperant a trobar la meua maleta a la cinta de l’aeroport. Se’m feia molt pesat. Ja portava esperant uns cinc minuts i encara no eixia. Van passar tres maletes més fins que vaig vore la meua maleta negra amb adhesius de la ciutat on havia estat vivint aquests tres últims anys. La veritat és que el trajecte cap a casa al taxi tampoc m’agradava perquè em posava molt nerviosa, encara que tenia moltes ganes de vore al meu grupet, sobretot a Luka. La veritat és que ell m’agradava des de feia un temps.

Vaig obrir la maleta i vaig començar a traure la roba d’ella, per a posar-la a la llavadora. Vaig tirar l'última peça de roba i em vaig gitar al llit de la meua habitació. Estava molt cansada pel viatge i vaig fer una becadeta. Em vaig quedar mirant cap a dalt mentre pensava en les meues coses. Una idea magnífica va passar pel meu cap i, sense pensar-ho, em vaig alçar del llit. Vaig baixar i li vaig dir a ma mare que me n’anava a fer una volta pel poble i ella, encantada, em va dir que sí. Em vaig dirigir cap a la cotxera i vaig pujar a la meua bicicleta. Sense pensar-ho vaig anar corrent a casa de la meua pèl-roja preferida. Catherine era un part molt important per a mi. Ella va ser la que més em va animar a anar-me'n a València a estudiar. Sempre havia sigut una xica molt dolça amb mi, sempre ens réiem les dos juntes i ho passàvem molt bé. Quan vaig arribar a sa casa i em va obrir la porta, no m’ho vaig pensar i em vaig tirar per abraçar-la, però de seguida, a la mínima que les nostres pells es van tocar, em va apartar.

- Què passa Cath? Et recordes de mi, no?- La seua actitud em va paréixer molt estranya. Vaig vore com va fer l’intent d’obrir la boca per dir alguna cosa, però no va ser així, i de sobte em va tancar la porta. Em vaig fixar quan tenia la porta oberta que, al seu menjador hi havia un tauler amb fotos de cadascú del grup, però el més estrany és que al mig hi havia una foto de Luka amb una X roja damunt.

Després d'això, vaig anar a visitar a la resta del grup, que a comparació de Cath, sí que em va rebre amb els braços oberts.





CATHERINE*



No esperava aquesta visita tan inesperada de la meua amiga Abby. A més, ella no podia veure el que portava planejant durant tant de temps. Si no, el meu magnífic pla seria un desastre total. He de fer l’impossible perquè no s’entere ningú. Abans que Abby entrara, estava acabant els xicotets detalls que em faltaven per tenir-ho tot organitzat.

- Hola! - Vaig dir entrant a la nostra cabanya. Allí estaven tots. Quan vaig entrar, tots em van mirar i no digueren res. - He fet alguna cosa malament?-

-No ho sé.- Em respongué Andrew un poc més sec del normal.- Per què tens fotos de tots nosaltres en un tauler?- Aquella pregunta va ser tan inesperada. Algú sabia del meu pla. La meua ment va començar a pensar i a recopilar records, i al final, vaig deduir que Abby havia vist alguna cosa quan va vindre a veure’m, hores enrere.

Vaig intentar contestar, però Abby es va avançar.

- I per què al mig hi havia una foto de Luka amb una ics roja? – Merda!, ja sabien tot el meu pla, ara estava arruïnada.

- De veritat, vas a fer-me això, Cath? - Una veu va interrompre els meus pensaments, la veu de Luka. - Desprès de tant de temps confiant en tu, sabent que estic al costat de la màgia blanca... - El pensament més ràpid que vaig tindre davant d’eixa situació va ser que amb el meu braç dret el vaig alçar mentre que deia una paraula que sols es deia en màgia negra, una de les més perilloses: “Flotumbris”. El cos de Luka s’elevava i el vaig posar contra la paret, mentre que unes espines anaven subjectant-lo. L’ambient va canviar. Ara estava tota la cabanya en flames roges. Pareixia el mateix infern. Però això no em va desconcentrar i vaig fer que el meu cos s’elevara uns quan centímetres del sòl.

El meus ulls estaven blancs. Hosabiaja que no era la primera vegada que ho feia- L’última en caure a la meuamentida havia sigut Lou.

- Ella em va portar fins ací, Luka. La teva àvia també va ser una xiqueta prodigi, pensava que em desfaria de la màgia blanca, però veig que no és així.-

- Com saps tu qui es la meua àvia? De què la coneixes? Què li vas fer?-

- Ai Luka! Et penses que ho saps tot!- Vaig exclamar amb un to de risa.- A ella la vaig matar, com estic a punt de fer amb tu, ja que sols sou una molèstia per al meu camí!- D’un moment a un altre vaig perdre la inestabilitat i vaig caure al terra, però a comparació de Luka jo vaig caure de peu, mentre que ell va caure molt fort. Vaig girar sobre el meu propi eix, i vaig veure a una xica que estava a l’entrada de l’habitació,i sense dir res, alguna cosa va fer que em tiraren a terra, Luka. A partir d’eixe moment una guerra d’encanteris va començar.