-Ets molt savi, Khaldun!

-Deu n’hi do! Aquest faraó era horrible, com podrien els deus atorgar aquest poder a un home com

aquest!

-Va ser el pitjor faraó de la nostra història, hem de tindre cura, no pot arribar cap idiota com ell al

poder.

-Si el trobés algun dia, acabaria amb ell! És un ésser horrible!

-No crec, devia trindre les seves raons per actuar així.

-T’equivoques! Era un monstre sense pietat. De vegades, la redensió no és possible per a tothom.

- Ara estarà sent Jutjat per Osiris i serà devorat pel devorador!

EN aixecar-se Khaldun de la cadira es va escoltar un soroll metàl.lic al terra.

Saidiki va ajupir-se i va agafar una mena de creu d’or.

-Dona’m! Va exclamar Khaldum.

-Què és això?

-Una joia de la família, és molt important per a mi.

-Vinga! Fins demà, nois! No us oblideu de fer els deures per demà.



Després, tots dos van sortir de l’escola i es van dirigar cap a casa seva.

-La història d’avui de Khaldun ha estat molt interessant.

-Ja veus! És la primera classe en la qual he estat despert.

- És difícil de creure que tot això va passar de veritat fa uns anys.

-I tant! Hem de donar-nos pressa, l'esmorzar ens espera.

Així doncs, els dos germans van arribar al carrer que portava a la seva petita però

acollidora casa d’adob amb dos

i els va rebre la seva mare

-Com ha anat l’escola nois? -va dir la seva mare

-Molt bé! Hem conegut lahistòria d’un faraó boig! -va exclamar Sadiki

-Què?

-Una llarga història

-Teniu deures avui?

-Carai! Havíem oblidat el treball de la piràmide de keops

-Heu de ser més organitzats!

-Ho sé… -van dir tots dos a la vegada.

-Ai… Sé on podeu cercar informació.

-On?

-Veniu

La mare va portar als dos enfants al soterrani i va obrir una porta amagada. Davant dels seus ulls va

aparèixer una habitació plena de prestatgeries amb llibres de tot tipus.

Mamà… Això és al.lucinant!

Vinga, nois, a la feina! No ho deixeu per al darrer moment!



La mare va marxar de l’habitació i els va deixar a tots dos sols. Els nens semblaven atordits davant

d’aquells llibres que els envoltaven…

-Som-hi, Saidik, per on comencem?

-No ho sé…

Kamilah va apropar-se a un llibre que va cridar la seva atenció, era més gran de l’habitual i es

titulava “El judici d’Osiris”. El va començar a fullejar, fascinat. Tenia jeroglífics antics amb acabats

d’or.

-Vinga, Kamilah! A la feina!

Sadiki va mirar el llibre que sostenia en Kamilah i va veure el nom d’Osiris. La seva ment va

reproduir el record d’una classe d’en Khaldun. No va poder contenir la seva curiositat i va

interessar-se en conèixer més. El llibre era de gran tamany i va quedar bocabadat. Hi havia de tot:

trucs de màgia, mites, històries, déus… El nen podia passar-se sigles mirant-lo.

-Concentra’t, tenim feina.

-Mira això, és molt interessant. Escolta: La leyenda de Sinúe, el Nom secret de Ra, Osiris….

-Ja t’he dit que…. Un moment, Osiris?

-Sí?

La meva germana es va posar blanca com el paper.

-Què té d’especial aquest Nom, Osiris?

De sobte, la meva ment reproduïa el record de la classe que havíem tingut avui amb el professor

Khaldun. M'havia interessat molt i desitjava saber-ne més sobre el tema, però a la meva germana

també va començar a picar-li la curiositat… Així que vam agafar uns dels capítols i vam.començar a

llegir.

“Osiris és conegut com el déu de la mort i la resurrecció, ell és la representació del cicle etern de la

vida, mort i renaixement. Originalment un rei governant d'Egipte, Osiris va aplicar un govern just i

civilitzat, tot i això, tot va canviar quan el seu germà Set, envejós de tota la fama i l’èxit que posseïa

Osiris, va decidir assassinar-lo, escuarterar-lo i repartir el seu cos per tot el país. Quan Isis, l'esposa

del faraó, va descobrir això va començar a buscar les parts del cos del seu difunt espòs, aconseguint

ressuscitar-lo. Temps després, Isis i Osiris van tenir el seu primer fill: Horus i, quan Osiris va morir

per qüestions d’edat, el seu fill emprendria la missió d’assassinar Set”.

-Apa, això no ho sabia!

-Mira, hi ha més.

A la página següent ens vam adonar que hi havia una cosa més, era un dibuix d’una creu.

-I això, que és?



El llibre deia el següent: “L'amulet d'Ankh és un objecte místic que representa la vida i la

immortalitat. Aquest posseeix la forma duna creu amb un bucle ovalat a la part superior. L'Ankh és

conegut com el símbol de la vida eterna, ja que posseir-lo o utilitzar-hlo atorga protecció divina i

assegura la vida eterna en el més enllà. Aquest interessant objecte va ser emprat en cerimònies

religioses i rituals funeraris, sent representat com un símbol de la seva capacitat per atorgar vida.”

-Un moment! Això en resulta molt familiar.

-Què dius?

-Aquest amulet no és igual que el que porta el professor Khaldun?