La meua germana rondava per casa des de feia uns dies i jo seguia sense acostumar-me a la seua presència.

Ja no lluïa eixa cabellera cherry que tant m'agradava. Li l'havia canviada a un color castany fosc el qual, sincerament, li quedava genial.

Una vesprada, en entrar a la meua habitació, vaig observar que en la mesa de nit encara es trobava la invitació sense obrir de la boda de Tina, per la qual cosa vaig decidir llegir-la d'una vegada per sempre:

"Estimats familiars i amics,
Per a nosaltres és fonamental compartir l'alegria del nostre matrimoni amb vostés, per això ens agradaria que ens acompanyen el dia 1 d'abril de 2015 a les 13.30 hrs en la Parròquia Sant Joan.
Esperem amb molt de grat la seua assistència.
Tina i Jack"

En acabar de llegir-la, vaig tornar a deixar-la en el seu lloc i em vaig asseure en el meu llit. Cada dia tenia més dubtes, però Tina no estava disposada a contestar-les, simplement les esquivava; <>, <> em deia sempre, encara que l'única cosa que aconseguia era augmentar la meua curiositat.

Un parell de dies més tard, el meu pare va tornar d'una investigació. No entenia del tot a què es dedicava però, fora el que fora, cada dos per tres havia d'eixir del país per a fer un dels seus viatges al voltant del món i, en la seua volta, ens portava records d'allà on haguera estat.

Tina era molt semblant a ell. Tots dos eren pelinegros, amb pigues per tota la cara, baixos i molt prims. Però no sols s'assemblaven físicament, sinó també en la personalitat. Ells brillaven en qualsevol costat, perquè eren carismàtics, amables i graciosos.

L'aparició del meu pare em va sorprendre, perquè solia fer viatges d'al voltant de dos mesos, i esta vegada havia durat tan sols un. Encara així, vaig suposar que havia tornat abans per la notícia de la boda de la meua germana.

-Julia, Aitana, Tina, quina alegria veure-us!- Va dir el meu pare animat mentres mirava fixament a la meua germana.- M'he assabentat de la teua tornada Tina, i no saps el feliç que m'has fet. Res més ho vaig saber, vaig agafar el primer avió en esta direcció per a poder vindre a veure't.

- Gràcies papà, no tenies perquè fer-ho. -Va contestar Tina amb un somriure.

- Bé, On està l'afortunat que es casarà amb la meua xiqueta?

Just quan va formular eixa pregunta, sentim uns passos que s'acostaven pel corredor. La meua germana va posar una mirada nerviosa i jo una intrigant.

Quan Jack va apuntar el cap per la porta del saló, el meu pare va reaccionar d'una manera diferent de la qual esperàvem: es va sorprendre. La seua mirada deia que ja ho havia vist abans, la qual cosa ens va desconcertar tant a Tina com a mi. La meua mare no semblava adonar-se, perquè es va posar a parlar com si no hi haguera un demà.

Mentres el meu pare analitzava de dalt a baix a Jack, la meua germana em va enganxar del braç i em va arrossegar fins al bany sense oportunitat de parlar.

-Has vist el mateix que jo?- Va formular Tina sorpresa.- Papà estava mirant a Jack com si ho coneguera d'abans. No és rar?

-Ara si vols parlar?- Vaig contestar jo ressentida.

-Anem, Aitana, no seguisques enfadada.-Em va demanar posant una olla.- Confia en mi. Tots eixos dubtes que tens les resoldré quan em senta preparada, però no em continues pressionant, per favor.

Després d'uns llargs segons de silenci, vaig decidir tallar la tensió:

-Potser papà coneix a Jack d'algun dels seus viatges.

-No pot ser possible. Porta viatjant des de fa anys, per la qual cosa és molt poc probable que es recorde d'una persona en concret.

-No se Tina, potser Jack va ser molt important per a ell i per això s'acorda. Podries preguntar-li-ho. Però ara tornem amb ells.

Quan tornem al saló, el meu pare ja no lluïa una mirada tan sorpresa cap a Jack, sinó una més antipàtica.

Quan el nostre pare es va adonar que havíem entrat, es va alçar de colp i li va murmurar a cau d'orella a la meua germana: "Estàs segura de conéixer-ho tan bé? Realment vols casar-te amb ell?".