De vegades creiem que coneixem a algú, però resulta no ser realment com ens pensam. Això és el que m’ha passat amb en Martí, bé, ara na Tina. S’ha convertit en qui sempre havia estat.
Des del seu retorn fa dos dies, el poble ha estat una font de xafardeig. I amb raó. Aquesta mena de canvis no deixen indiferent a ningú, ni tan sols a mi. Qui va marxar anys enrere era en Martí, un al·lot tímid i conegut per tothom pel seu característic pèl-roig. Ara ha tornat na Tina i l’únic que conserva és aquest tret.
El passat 21 d’abril vàrem rebre a casa una telefonada inesperada, na Carme, de qui no sabíem res des de feia un temps degut a la seva depressió, es tornava a posar en contacte amb nosaltres per fer-nos saber que tenia bones notícies. No ens ho podíem creure, seria que en Martí havia tornat? No dubtàrem a dirigir-nos a casa seva, però en arribar, qui ens trobàrem ja no era ell. El seu canvi físic era impressionant, com una papallona que surt de la seva crisàlide, després d’haver estat un cuc tota la seva vida. Els seus cabells eren els mateixos, una mica més llargs, vestia una falda de flors grogues, el seu color preferit i les seves corbes ara estaven més pronunciades.
Em va agradar molt la seva actitud, ja que es disposà a resoldre’ns tots els dubtes abans de nosaltres demanar-los-hi. Aquell 2021 fou molt difícil per a ella, no se sentia còmoda amb qui era, però tenia clar el que necessitava. Va marxar a Barcelona, a on coneixia l’existència d’una clínica especialitzada en canvis de sexe, que aportava ajuda no només física, sinó també psicològica. Va trigar una setmana a decidir si prendre la decisió o no, al cap i a la fi, era una passa molt important; però quan va anar-hi per demanar informació totes les seves inseguretats van desaparèixer. El seu tractament va durar poc més d’un any i mig, on va estar sempre acompanyada d’en Biel, qui no només era el psicòleg que la va guiar durant el procés, sinó que també s’havia convertit en algú especial per a ella. Una vegada acabat el canvi, va dedicar el temps necessari per pensar el que volia i agafar el timó de la seva vida. El suport d’en Biel no va faltar en aquests moments i la seva relació es va consolidar. En tenir el vaixell sota el seu control, va decidir travessar el Mediterrani i tornar als seus orígens: a Lloseta, on l'estàvem esperant.
En aquell moment no sabíem ben bé què dir, la meva mare i jo ens vàrem quedar sense paraules i na Carme encara seguia assimilant tota la informació. M'hauria agradat haver-me’n adonat abans i acompanyar-la durant tot aquest procés. Tenia un sentiment estrany, no era capaç d’identificar què era, però alguna cosa no encaixava dintre de mi. Vaig suposar que es devia a les moltes emocions que havien florit en tan poc temps i vaig decidir marxar a casa per digerir-ho tot. La meva mare, no obstant això, va quedar-se amb elles dues per fer-los companyia.
Avui al matí na Tina m’ha trucat per anar a prendre un cafè a la Taverneta, allà on sempre anàvem, perquè hi havia una part que encara no m’havia comentat. Pel seu to he percebut que es tractava d’un tema important i no he pogut aturar de fer-li voltes al cap sobre què podria ser. Tot i haver quedat a les cinc i mitja, m’he presentat al bar vint minuts abans, ja que no podia més amb la curiositat. Per la meva sorpresa, quan he arribat, ella ja era allà i havia comanat el que sempre preníem. Els primers instants han estat una mica estranys, amb molts de silencis incòmodes i preguntes sense resposta, però així com la tassa de cafè s’anava buidant, hem recuperat la confiança. Al cap i a la fi, la nostra relació seguia sent la de sempre. El que m’ha descol·locat completament ha estat la gran notícia. Na Tina es casarà amb en Biel el mes següent.
Ara estic al meu llit reflexionant sobre tot el que s’ha esdevingut el dia d’avui. Què m’està passant? Per què em trob tan estranya? Estic realment contenta per ella? L’únic que tenc clar és que des que ha arribat jo ja no soc la mateixa. Realment mai no havia donat importància a aquests sentiments, però sempre havien estat presents. Potser m’agrada na Tina.
