Fa tres setmanes des de l’incident amb el senyor Martí i des d’aquell dia han mort 4 persones més al poble, les autoritats no han donat explicacions sobre elles, però estic segura que, igual que el senyor Martí, han estat obra de les bruixes. Ningú ho sap amb certesa, però es nota a l’ambient del poble, la gent ha començat a tancar els seus negocis abans per tal de poder estar a casa seva abans que la foscor caigui damunt del poble.

- Lou, aquest llibre on anava? Victòria, la misteriosa al·lota que ara fa feina a la biblioteca apareix darrere d’una prestatgeria.

- A la part de ciència-ficció. L'al·lota torna a desaparèixer entre prestatgeries plenes de llibres.

La Victòria és una jove d’uns 26 anys més aviat peculiar, tal com la primera vegada que la vaig veure sempre du penjants al coll i vesteix d’una forma peculiar, segons ella, és com la gent d’allà on ve vesteix. Tot i ser una mica estranya, no he vist cap senyal que realment sigui una bruixa. Encara que no acabo de confiar-hi al cent per cent, ens hem fet bones companyes i m’he adonat que amb ella és molt fàcil fer feina.



- Victòria! Vaig a cercar un cafè i una coca de patata, en vols?

- Sí per favor!

Agafo el meu abric i la bufanda i la campaneta de la porta sona a la meva esquena. Camino decidida cap al forn mentre el vent, que cada dia abraça amb més força, em despentina els cabells. Arribo al forn i, amb un somriure demano els cafès i les coques de patata. En sortir, m’atur un moment a respirar profundament, de fons sento veus, però no m’atur a veure d’on procedeixen. Torn directa cap a la biblioteca.



- Victòria! Ningú respon. - Victòria?

M’endinso entre les prestatgeries cercant-la i per intuïció em dirigeixo cap a una secció en concret. Vaig directa cap a la secció que tenim únicament dedicada a llibres que parlen sobre bruixes, situat al racó més amagat de tota la llibreria.



- Què fas aquí?

La Victòria tanca el llibre que tenia a les mans ràpidament en sentir les meves paraules, en veure la meva cara Victòria s'afanya a parlar.



- No és el que et penses Lou.



- Ah no? Llavors no ets una bruixa? Jo ho sabia, era massa coincidència que la teva presència al poble coincidís amb l’inici dels assassinats.

- Lou, escoltem, per favor, tot té una explicació.



- Tens un minut per intentar explicar-m'ho abans que avisi a tot el poble.



- La raó per la qual estic tan interessada amb les bruixes és que van ser elles les que em van llevar els meus pares fa 25 anys. Va ser en aquest mateix poble, els meus pares estaven de lluna de mel després de les seves noces i aquest poblet els agafava de camí, mai varen tornar. He vingut aquí per investigar el seu assassinat i per venjar-me.

- I per què ara, 25 anys després?

- Fa un mes i mig em va arribar aquesta carta, no sé qui la va escriure ni per què, però tenia raó.



La Victòria treu un paper de la seva butxaca i me’l dona.



“Si vols saber la veritat sobre la mort dels teus pares i sobre qui els va matar, torna al poble on els varen assassinar, la veritat s’està preparant per sorgir d’entre les ombres.”



Torno a llegir la carta, una, dues i tres vegades, la lletra em sona, però no l'arribo a reconèixer, llavors miro la jove que tinc al davant, la miro directament als ulls i en aquell moment sé que em puc fiar d’ella.



- Has descobert qualque cosa interessant als llibres?

- Encara no, no he tingut temps a mirar-los.



Decidida, agafo un parell de llibres de la prestetgeria on estan col·locats alfabèticament tots els llibres que parlen sobre bruixes, estan plens de pols i són pocs, ja que aquest és un tema delicat, però amb l’ajuda de la Victòria crec que podem arribar a esbrinar qualque cosa. Pel que m’ha dit, la data de la mort dels seus pares coincideix amb la mort dels meus, pot ser que la mateixa bruixa que va matar els noucasats també fos l’assassina dels meus pares. Li dono un grapat de llibres a la Victòria i n’agafo un parell més. Jo, mentre em dirigeixo cap a la butaca, deixo els llibres a la petita taula i vaig cap a l'aparador, després de tancar la llibreria i recuperar els dos cafès, ara freds, i les dues coques de patata ens disposem a trobar alguna informació que pugui ser útil. La nit cau al poble mentre revisem llibre a llibre i mentre l’esperança cada vegada és més petita.



- Crec que he trobat qualque cosa. Em diu la Victòria.