BEA

La meva suposada germana ha parat el cotxe davant d'un laboratori abandonat amb un aspecte vell i brut; em mira seriosa abans de fer-me un senyal perquè surti del cotxe. Pugem les escales fins a la porta, que està tancada, i deixo anar una riallada irònica.

—Què passa? La teva mentida cau a trossos?— insinuo amb menyspreu. Esperava que s'enfadés, però només em em mira amb un somriure i passa la polsera pel pany, fent que la porta s'obri i deixant veure un lloc amb un aspecte completament diferent per dins. Les parets pintades d'un blanc neu i passadissos buits, ni un sol soroll. Just davant nostre, uns metres més enllà, hi ha una porta amb un detector d'empremtes a un costat.

—Abans d'entrar has de saber que si en Matt és molt desagradable amb tu no és personal, ell és així—ha assegurat obrint la porta, deixant veure un laboratori amb una taula gran al centre i prestatgeries a les parets.

Envoltant la taula central hi ha un noi d'esquena que es gira quan ens sent entrar-hi.

—Ja era hora, heu trigat una eternitat—s’aixeca de la cadira i s’acosta a nosaltres amb una carpeta blava a les mans—Aquesta és la teva germana?

La seva mirada freda i penetrant em causa una esgarrifança.

—Sí, Matt, ella és Bea. Bea, ell és en Mateu

—Molt bé Bea, necessito que llegeixis això abans que la teva germana t'expliqui perquè estàs aquí— diu donant-me la carpeta.

—Gràcies, suposo— agaf la carpeta i m’assec a les cadira que la meva germana ha posat per a mi.

En Matt se'n va i ens deixa soles a la meva germana i a mi. Ella somriu jo obr la carpeta amb intenció de saber tota la veritat.

Dins la carpeta hi ha centenars d'articles d'homes i dones que,suposadament, eren morts, però no hi havia cadàver. Molts d'ells eren d'accidents on faltava un cos i hi havia una investigació oberta, i uns altres només eren suïcidis que havia acabat en desaparicions.

—Què se suposa que és això?— he preguntat mirant la meva germana que ha agafat un article en particular.

—Té, llegeix aquest.

Era el seu, era l'article en què deia que la meva germana havia mort. Feia gairebé un any i mig que un grup de persones de totes les edats s’havien endinsat al bosc per fer una excursió que havien organitzat des de la rehabilitació. Un dels participants de l'activitat es va tornar completament boig i els va començar a matar a tots. Van sobreviure únicament dues persones; una era una nena d'uns vuit anys que havia anat allà amb el seu pare i s'havia quedat enrere recollint flors. L'altra va estar gairebé tres setmanes en coma abans de despertar amb diversos ossos trencats i amb tres trets que, gràcies a déu, no li van perforar cap òrgan, cosa que demostra que la persona que va disparar no sabia el que feia.

—Després d'un any i mig véns a dir-me això. Tens idea de com m'he sentit de sola, sense la mare, sense tu. Com nassos se t'acut fingir que ets morta?, i no em diguis que ho feies per protegir-me perquè és mentida— Les meves paraules sonen com a fletxes disparades directament al cor.

—Ho he fet perquè no estic disposada a que donis la teva vida per salvar-ne d’altres— S’aixeca de la cadira alterada i em mira; aquesta vegada més seriosa que abans.

—Tots els articles que has llegit són de gent que va reviure després de morir perquè la màgia elegia els seus cossos. Tots ells han estat reclutats per a una associació que vol mantenir la màgia en secret.— La meva cara de confusió li ha fet entendre que no comprenia el que intentava explicar-me— Recordes la carta que et vaig enviar?

—Sí, estava signada amb un nom clau.

—Exacte, és el meu nom aquí, mussol. Ens posem nom d'animals perquè no descobreixin les nostres identitats—. M’he aixecat de la cadira i m’he acostat als articles que hi havia damunt la taula i n’he agafat un dels que encara no havia mirat.

Era d'un incendi. Havien mort set adults i dos nens,a més d'un noi de dinou anys que havia desaparegut.

—És el Mateu,veritat? El noi que va desaparèixer a l'incendi és en Mateu?— La meva germana assenteix i jo aixec les celles amb intriga.

—Els seus pares van morir aquell dia, suposadament,ell també, però la màgia el va triar i ara és un de nosaltres. El seu acrònim és llop.

—Aleshores és veritat, ets la meva germana, no és una broma de mal gust.

—Creia que ja havíem superat la fase d'incredulitat—.Somric , l'abraç i segons després en

Mateu entra per la porta.

—Han vist la Lou entrant a l'estat, us heu d'afanyar, tenim aproximadament tres dies.

(...)

Els llums de la sala d'entrenament s’encenen i camín dins seu darrere de la meva germana i de Matt.

—Molt bé, has de fer servir la teva màgia i treure la pedra verda incrustada a la paret— ordena Matt col·locant-se darrere meu amb la meva germana.

—Un moment, com que la meva màgia? Jo no he mort, de què parla?— La meva germana deixa anar una riallada davant la meva confusió.

—En realitat sí,

vas néixer morta, ho vas estar deu minuts i després et vas posar a plorar—

—Genial i com es suposa que es fa la màgia?

—Només has de deixar que els teus sentiments flueixin—. Tanc els ulls i seguesc les instruccions de la meva germana. Imagín que una llum surt de mi i fereix la pedra verda. Quan els meus ulls s’obren, la pedra està fora de la paret. He fet màgia, la meva germana m’abraça amb eufòria i amb un somriure. M’he sentit completament orgullosa del que havia aconseguit.



LOU

Els meus sentits es van posar alerta en sentir la màgia de la pedra essent emprada. Cada cop estava més a prop d'aconseguir el meu objectiu