Al dia següent, la bruixeta es va despertar de matí, molt més prompte del normal. El seu dia va passar molt lentament, no tenia res a fer fins a la nit. A la seva mare li va estranyar que no sortís amb les seves amigues, ja que cada dia demanava permís per anar a algun lloc, així que li va preguntar:



-Lisa, no faràs res avui? Et trobes bé?

-Sí, mare, em trobo bé. Havia pensat de sortir a sopar amb una nova amiga que vaig conèixer ahir, arribaré tard i vull tenir energia -Va aclarir ella.

-D’acord, filleta meva, passa’t-ho molt bé, jo m’he d’anar a treballar, ha sortit una urgència i no tornaré fins molt tard. El teu pare és fora, avui no passara per casa, així que, quan surtis, tanca la porta amb clau.

-Està bé, mami, t’estim, ves amb compte. -Va dir la bruixa mentre li feia una abraçada molt forta.



La mare va sortir de casa i ella es va quedar totalment sola durant tota la tarda. Ja començava a fer-se de nit, així que la bruixeta es va dutxar, es va vestir i ho va preparar tot per anar-se’n a veure el Jack.



Quan sortia de casa va pensar: “I si porto alguna cosa de menjar? No he sopat…”



Es va dirigir a la cuina i va agafar del rebost les seves galetes preferides. Unes galetes que menjava de petita i que li encantaven. Les va ficar dins la seva bossa i va sortir de casa, dirigint-se cap al lloc on havia quedat.

Quan va arribar, el Jack ja hi era allí. Es varen saludar, i es van asseure.



-Com estàs? -Va dir ell.

-Estic bé, i tu? -Va respondre Lisa.

-Bé, amb una mica de fam. Els meus pares no eren a casa avui i no hi havia res de menjar.

-Jo tinc una cosa, però no sé si t'agradara molt. -Va dir ella amb tota la seva bona intenció.

-Què és? -Va preguntar en Jack amb emoció i curiositat.



La noia va ficar la mà dins la seva bossa. Mentre buscava entre totes les coses que hi havia dins, el caçador no li treia la mirada de sobre. Entre unes coses i altres va treure un pareo per poder asseure’s, les seves galetes favorites i beguda.



El Jack la mirava sorprès, mentre ella la mirava amb ulls tímids esperant acceptació. El noi es va apropar a poc a poc, i mentre ho feia pel cap de la noia passaven tota classe de pensaments. Finalment li va fer una abraçada. Va durar uns pocs segons, però per a ells dos van ser hores. Podien sentir els batecs del cor de l’altre.



-Moltes gràcies per les galetes, tenen una pinta extraordinària. -Li deia en Jack encantat amb un somriure. Es varen separar.

-No hi ha de què. -Li va respondre ella.



Varen estar parlant de temes que tenien en comú durant hores i hores…Ningú dels dos es va fixar en el temps que havia passat fins que va començar a sortir el sol.



-Lisa, gira’t! -Li va comentar entusiasmat el caçador.



La noia li va obeir , i quan es va donar la volta, va veure l’alba, una com ninguna. Tot el cel tenia un color naranja fort, mesclat amb un rosa pastel. Lisa es va quedar bocabadada mentre ho mirava.



-Mai no havia vist una cosa tan bella. -Va comentar la noia sense deixar de mirar el cel.

-Jo tampoc, Lisa. -Va respondre en Jack, tot i amb la petita diferència que ell no miraba el cel, mirava a la increíble dona que tenia al seu costat.

-T'importa si em fico al teu costat per poder veure’l? -Va dir amb un poc de vergonya la bruixeta.

-És clar! Vine que et faig un lloc. -Va contestar ell.



Tots dos varen veure l’alba abraçats, i quan ja era de dia, la noia es va acomiadar.



-Ja és tard. Serà millor que me’n vagi.

- D’acord, demà ens veiem? -Va proposar el noi amb ganes de tornar a veure-la.

- Està bé. Demà al mateix lloc i a la mateixa hora.



La noia es va aixecar i es va apropar a ell. Sense saber molt bé com acomiadar-se, es va acostar i li va fer un petó a la galta, acte que va deixar el noi de pedra.

Quan la jove va desaparèixer de la visió d’en Jack, va pensar “Però què em pasa? No està al meu costat, però m’apareix un somriure bogen al pensar en ella, la seva olor em persegueix i sols vull que la nit torni a caure per a poder veure-la.”Ell no sabia ben bé el que li estava succeint. I en realitat el que li pasava era que havia descobert la vertadera màgia. I no era cap mena de conjur ni de varetes màgiques. La vertadera màgia per ell era una jove bruixa que feia olor a maduixa i el seu somriure podia il·luminar tot un univers, o millor dit, tot l’univers del jove caçador.



Quan Lisa va arribar a ca seva, es va fixar que no hi havia ningú, així que es va anar a dormir.



-Lisa? Lisa! -Era la seva mare cridant.



La bruixeta estava tan sotmesa en els records de la nit que no sentia la seva mare. Quan va escoltar els crits, es va aturar en sec i va entendre que algú la reclamava.



-Mama? Què et passa? Tinc son…-Va replicar-li.

-Saps quina hora es? Ja són les dos de la tarda i tu havies quedat per menjar amb les teves amigues. Si no vas causarem una dolenta impressió i el poble xerrará de nosaltres durant una setmana sencera. I ja saps que això és de tot menys bo.

-Merda, no me’n recordava.-Va queixar-se per a ella mateixa.



La mare va sortir de l’habitació cridant-li que espabilés.

Es va aixecar del llit d'un bot i va començar a preparar-se. Mentre s’arreglava va agafar la seva vareta màgica i va enviar un missatge a les seves amigues que no arribava a l’hora pactada. Finalment va arribar al restaurant i quan les seves amigues la van veure varen començar a aplaudir.



-Home! Ja era hora!-Deien totes, entre crits i rialles.- Que vares sortir ahir de festa?



La Lisa se les va quedar mirant i es va posar vermella.



-No.-Va respondre amb un to molt més sec del normal, causant a les seves companyes un impacte. -Es broma noies. -Va dir intentant salvar la situació. -Es que vaig em… Mirar una sèrie tota la nit. Ja sabeu que quan t’agrada una no pots parar de veure-la. -Les bruixetes es varen riure.



Finalment va preguntar:



-On m'assec jo?



Li varen assenyalar el seu lloc i es va asseure. Acte seguit varen començar a parlar. El cambrer va preguntar què volia menjar cadascuna i quan es va anar na Lisa va intervenir.



-Noies, una cosa… No heu pensat mai, en la possibilitat de què una bruixa… -Es va quedar callada sense saber molt bé com estendre el que volia dir sense aixecar sospites.

-La possibilitat de què, Lisa? -Va reclamar una d’elles.

-Imagineu que una bruixa està amb un caçador. No seria tan dolent, oi? Al final, si és amor, no se li pot fer res. -Va dir gesticulant més del compte a causa dels nervis.



Totes es varen quedar en un silenci sepulcral i es varen mirar entre elles. Això va provocar una baralla, ja que, per algunes era impensable que una bruixa i un caçador poguessin estar junts i, per a altres, la felicitat era el més importat, així que ho aprovaven.



-Tu no pots escollir de qui t’enamores, no es tracta de triar. L’amor no diferencia si ets d’un món o d’altre. -Es justificaven les que estaven a favor. -No tots els caçadors són dolents, com nosaltres.



Les que tenien l’opinió contrària no es podien creure el que estaven escoltant.



Tot això a Lisa només li causava més i més por pel fet que començava a adonar-se que estava enamorada del Jack.



-Deixem el tema ja?! He d'anar a casa i vosaltres no pareu de discutir, així no portaran la compte mai! -Va dir desesperada amb l’esperança que es deixés el tema.



Totes es varen quedar en silenci, i després d'uns segons, la filla dels bruixots més poderosos de tot el regne va saltar.



-Això no quedarà aquí, Lisa. No se si tu tens algún romanç amb algún caçador, però estic convençuda de que alguna si tal com haveu parlat. Jo avisaré els meus pares això és massa perillós.

-No! No ho entenc. Mai has estat enamorada Luna? -Va exclatar na Lisa, farta dels seus comentaris. -Aquesta sensació de sentir-te segura als braços d’algú, la sensació de veure’l i que se t’aceleri el cor, que siguis tu mateixa, Pensar que, faries l'impossible per estar amb ell tota la vida, tot i que sigueu de mons totalment diferents … Bàsicament aquesta sensació que, tot i que no saps d’on surt, la sents, i no pots fer res per no sentir-ho. -Va concluir Lisa.

Als segons d’acabar va mirar al seu voltant. Les seves amigues una expressió a la cara desconcertada. També va veure que tot el restaurant estava en complet silenci.



Així que, la jove bruixeta, va deixar els sous del que havia menjat a sobre de la taula i amb un conjur va desaparèixer.



Quan ja era a casa, no va sortir de la seva habitació fins al dia següent. Es va despertar a les onze del matí, perquè no deixava de escoltar baralles. Va intentar tornar-se a dormir, i com no va aconseguir-lo, va sortir del seu dormitori i va anar a la cuina, on estaven els seus pares discutint.



-Oh, Lisa! -Deia la seva mare en un to de veu molt fluix mentre s’eixugava la cara.

-Lisa…Ho sento, tard o d’hora haurem de fugir. Els caçadors venen per nosaltres, ha esclatat una guerra i aquí estem en perill. -Va aportar el seu pare molt seriós, mentre a la mare, que era al seu costat, li sortien llàgrimes dels ulls.



La Lisa es va quedar petrificada.