Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant.

Per entendre tot això hem de tornar bastant enrere.



Tot va començar una nit en el bosc de Cúber. El famós jove caçador de bruixes anomenat Jack estava a la recerca d’una altra bruixa a la qual caçar.El bosc Cúber molt gran i dens on moltes llegendes deien que les bruixes habitaven i, és clar, moltes persones anaven a cercar-les. La veritat és que la immensa majoria de persones que anaven amb aquest fi no tornaven a sortir mai del perillós bosc. O altres simplement sortien sense haver trobat cap bruixa. I hi havia qualcú que tornava sense ni poder parlar. A causa de tot això, tota la gent temia les bruixes. Les mares amenaçaven als seus fills amb aquestes quan no es portaven bé, també els mestres als seus alumnes si no treien bones notes…



Mentre Jack caminava pel bosc ajudat amb els seus estris com la llanterna i la brúixola, va sentir diversos sorolls nous per a ell i s’hi va anar apropant. El soroll venia d’enmig dels matolls.

Jack no era un noi espantadís, així que es va encaminar cap a ells per a descobrir què hi havia darrere. Quan els va fer a un costat per a poder veure el que hi havia es va trobar amb una bruixa, una bruixa com no havia vist cap altra volta en la seva vida de caçador. I en el cas d'haver-la vist se’n recordaria perquè mai no havia observat una dona tan polida en la seva vida.

Tenia els ulls del color de la mel. La seva mirada era increïble. Els cabells castanys amb tons daurats i les galtes plenes de pigues.



Quan la jove bruixa va veure el famós caçador, es va posar dreta d’un salt, ja que estava asseguda al terra cantant una famosa cançó.



La bruixeta va mirar el caçador i va formar amb les seves mans un símbol de protecció, però ràpidament, en veure que el noi no reaccionava, va sortir correguent cap a dins del bosc. Ell la va perdre de vista

El caçador, uns segons després de veure la bruixa anar-se'n a correcuita, va reaccionar i va pensar en el que havia sentit al seu interior, quan la seva mirada i la mirada de la jove es van creuar. Cap altra volta s’havia sentit així en mirar a ningú, i menys en veure una bruixa.



A la nit següent d’aquest succés el caçador va tornar al bosc i es va anar directe cap on havia vist la bruixa.Va tornar a sentir els mateixos sons estranys que havia escoltat la nit anterior, amb la diferència aquesta volta va aconseguir distingir una melodia. Va ficar-se dins dels matolls d’on provenia la música i la va tornar a veure, tan bella com l’última vegada. Quan la noia el va veure es va aixecar per fugir. Però aquesta volta Jack va reaccionar a temps.



-No te'n vagis! -Va cridar el caçador -Per favor, no et faré res.



La bruixa el va mirar desafiant i desconfiada.



-Què vols? -Li va demanar.



-Jo només, no ho sé, m'agradaria parlar amb tu. -Li va dir un poc nerviós el noi.



-Si, és clar, perquè em matis i em portis a la teva aldea com si jo no fos res! -Li va dir la noia movent les mans alterada.



-No et faré res. T’ho promet.- Li va pregar el caçador.- Parlem una estona, vull conèixer-te un poc.



-D’acord, però ningú pot saber d’això, si algú se n’adona estem morts, tant tu com jo. -Va continuar la jove bruixa.



-Està bé, està bé -va dir el noi.- Un plaer ser el teu amic. El meu nom és Jack, Jack Leimer -es va presentar.



-Que consti que no som amics. No em fio de tu gens. -Va aclarir la bruixeta.- Jo soc na Lisa, Lisa Margaret.



-Encantat de conèixer-te, Lisa Margaret. -Mentre li donava la mà a la noia per a saludar-la.



La noia li va apartar la mà i es va asseure al terra. Ell la va imitar i es va ficar al seu costat. Li va començar a parlar sobre com va començar la seva carrera de caçador de bruixes.



-Llavors tota la teva família ens ha caçat? -Va demanar -li intrigada la noia.



-Sí però no. Només els nois, és a dir, el meu pare, el pare del meu pare, el pare del pare del meu pare… -Li va dir el jove gesticulant amb les mans.



-Ah, vaja! Només els homes, com sou superiors… -Li va dir la nena amb un to irònic.



El jove va posar els ulls en blanc.



-Això no és veritat. També hi ha dones caçadores de bruixes com, per exemple, la germana grossa d’un amic meu. Només que a la meva família, les dones han volgut fer alguna altra professió com, per exemple, la meva mare que és metgessa. -Li va explicar a la bruixa.



La noia va assentir amb el cap i el dos varen continuar parlant fins que es varen adonar de que era massa tard.



-Ens veiem demà aquí? A la mateixa hora? -Va preguntar el noi.



-D’acord, fins demà. -Es va acomiadar la bruixa.



Els dos joves varen tornar cadascú a ca seva pensant en la bona estona que havien passat.Així que, després de tot el que va passar (que era inimaginable per a tots dos) varen esperar que fos la nit següent per a poder trobar-se una altra vegada.