Sorprés es va quedar després de rebre tota la informació. Al principi no pensava que era real, veure tants morts potser l'havia afectat el cap. Ben li va demostrar que era veritat. Va decidir anar a la recerca del regne dels mags, el qual es trobava en unes terres superiors.
Parlant amb Ben, per a poder saber on es situava aquell meravellós palau de la màgia (sabia que no anava a ser fàcil, ja que estava en el cel), Ben li explicà que per a arribar havia d'anar a un llac en el qual es trobava una cascada. Per a poder accedir havia de posar-se una armadura peculiar que li proporcionaria poders per a pujar-hi. Així que la nit anterior amb por i dubtes no sabia si fer-ho, i Ben li va suplicar que anés, ja que volia ser lliure. Llavors, Hans va decidir emprendre aquesta meravellosa aventura plena d'emocions la qual descobriria molt aviat.
En arribar al fons del túnel, va veure un vell decrèpit, tenia una barba blanca, estava necessitat de pèl i tenia una bata blanca similar a la d'un embruixador. Ben li va preguntar on podria trobar l'armadura de les escates, a la qual cosa el vell li va contestar explicant que si volia obtenir l'armadura havia d'enfrontar-se a un santuari màgic, en el qual un gran perill li esperava allí dins. Ben li digué que no s'havia de preocupar, ja que Hans estava molt nerviós, el va tranquil·litzar i li explicà que ell havia obtingut les seves habilitats màgiques i que, si es concentrava, els podria manejar al seu antull. Ben li explicà que tenia tres poders. El primer consistia a parar el temps, el segon a fabricar armes màgiques així ajuntant coses entre si i, finalment, el tercer era retrocedir en el temps.
Hans, ara segur del seu potencial, es va tranquil·litzar i va entrar dins d’aquesta prova. Un cop allà, no veia res, tot era fosc. De sobte se sentiren veus, era de gent, a Hans li va entrar la por i es va amagar darrere d'una pedra, es va quedar callat, la seva respiració era agitada i amb angoixa. De cop i volta, va sentir que li estaven mirant, quan mirà cap a l'esquerra va veure que hi havia un grup de 3 persones mirant-lo. Ell es va espantar i va intentar fugir, però un del grup se li va tirar damunt, li va tapar la boca i, a continuació, li va xiuxiuejar:
-Shh! Calla i segueix-me.
Hans, en veure que simplement era una bella dona, la va seguir. Sense saber per què aquesta dona que li acabava de fer callar, li transmitia pau. Hans no entenia res, perquè de sobte en aquesta prova on no hi havia ningú es trobaven tres individus. La primera una dona molt bella, la qual va ser la que li va manar fer silenci; el segon un home gran i fort, no semblava molt intel·ligent, i ,finalment, un follet petitó, però amb molt de coratge. Després d'allò, es van dirigir cap a Hans i li van començar a explicar per què estaven ells allí i el problema que tenien. Va resultar ser que es trobaven atrapats en aquella enorme cova, per culpa d'aquella sospitosa bèstia, que els va arrabassar els seus poders màgics deixant-los atrapats sense poder escapar. Hans després de sentir aquella història, sense cap inconvenient els va oferir la seva ajuda. Helena, la qual era aquella bella dona, li va demanar:
-Si vols ajudar-nos, hauràs de vèncer aquesta bèstia feroç que es troba en el fons d'aquesta cova.
Hans, convençut, els va donar la seva paraula que els retornaria els seus grandiosos poders màgics i la seva anhelada llibertat, Hans a canvi, que l’ajudessin en el món dels mags a arribar a l'assassí del seu company Ben. Els tres li van respondre que sí, que sí que els retornava els seus poders i llibertat; l'ajudarien a complir el seu objectiu.
Després d'allò, els tres mags van començar a explicar-li sobre la bèstia a la qual s'enfrontaven, li van comentar els dos punts febles que havia d'atacar si volia aconseguir matar-la. El primer punt feble consistia en l'estómac, on tenia una gran ferida no curada, al qual era difícil arribar perquè ell sabia que allí hi tenia una de les seves grans febleses. I la segona era que atacava molt lent, la qual cosa ho contrarestava amb la seva gran força. Hans a continuació es va armar de valor, es va disposar a fabricar les seves armes amb els poders que li va proporcionar Ben i es va fabricar una espasa ajuntant dos materials com la pedra i un coll de fusta per a poder tenir una bona adherència.
Quan va arribar on es trobava la gran bèstia, al principi no veia res quan, de sobte, li va caure una gota viscosa en la samarreta. Es va disposar a mirar cap amunt i va veure a la temible bèstia horrorosa que estava en el sostre observant sigil·losament. No gaire després la bèstia va baixar del sostre. A continuació va fer un crit aterridor, però això no va fer que Hans no tragués coratge per a vèncer-lo. Tot seguit, amb la seva espasa forjada per ell mateix, la va agafar amb força i es va disposar a barallar amb aquella feroç bèstia. Després d'una llarga i intensa batalla, aconseguí assestar diversos cops en el seu estómac, provocant així la mort de la criatura.
Una vegada acabada la batalla, els tres mags es van acostar a Hans i, amb les llàgrimes en els ulls, van agrair el retorn dels seus poders màgics, a la qual cosa ara Hans va respondre que no tenien res a agrair només, encara que sí els hi va recordar que ara que havia vençut la bèstia, ells haurien de complir la seva promesa de proporcionar-li ajuda per a poder trobar l'assassí de Ben. En sortir de la cova, els tres mags, juntament amb Hans, el vell els va donar l'enhorabona i els va atorgar una armadura d'escates a cadascun d'ells perquè poguessin pujar pel riu.
Finalment, els tres mags al costat de Hans van pujar a dalt, com si fossin peixos. En arribar van apreciar les meravelloses vistes del regne màgic.
