F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

La bruixa blanca (Adrián)
Col·legi Sant Antoni Abat - Son Ferriol (Son Ferriol)
Inici: La bruixa blanca (Shelby Mahurin)
Capítol 2:  L'hora de la veritat

"Mai compliràs la profecia."

"Mai compliràs la profecia."

Aquestes paraules no varen sortir del cap de n'Amara durant tota la nit, després de l'atac de les bruixes va demanar-li a la seva mare que li contés tota la veritat, però Fiona es va negar rotundament i afirmava que tota la veritat l'hauria de descobrir per la sacerdotessa.

L'endemà al matí en aixecar-se va sortir de casa i va anar directament a veure n'Enzo.

–Enzo, podries acompanyar-me per anar a veure la sacerdotessa?-- va demanar Amara.

–Clar que sí Amara, hi som per al que necessitis.

–Gràcies.

–Com et trobes?

–No he pogut dormir, només he estat pensant en les paraules de la bruixa abans de morir.

–Amara no et preocupis, avui mateix sabràs tota la veritat.

–Moltes gràcies per donar-me suport en tot moment, ets el millor amic que podria tenir.

La conversa va quedar aturada quan Fiona els va interrompre per avisar-los que era el moment d'anar a veure la sacerdotessa. La sacerdotessa vivia en la part més alta del llogaret i tothom la considerava una vella boja, feia anys que aquesta ni s'acostava al centre del vilatge. Amara només tenia un petit record de la sacerdotessa quan ella tenia 6 anys i la sacerdotessa va acusar a tot el llogaret que no feien res realment bo per aturar a les bruixes, des d'aquell moment no va tornar a baixar i mai ningú la va tornar a veure. Amara només pensava que com una vella boja podria saber la veritat sobre la seva vida.

Després de quinze minuts de trajecte, Fiona, Enzo i Amara van arribar a casa de la sacerdotessa, era una casa petita de fusta amb moltes flors al seu voltant i un petit molí per agafar aigua.

Amara i Enzo no aturaven de mirar-se amb incertesa d’allò que podria passar, Fiona va ser la que va donar el primer pas i va picar a la porta, una veu molt silenciosa va demanar:

–Qui és?--va dir la sacerdotessa.

–Soc na Fiona, vinc amb Amara i un amic seu.

La sacerdotessa va obrir la porta amb rapidesa

–Que fas aquí, havies d'esperar fins després del seu aniversari!

–Ho sé, però ahir una bruixa la va descobrir! Tenim poc temps!

–Et vaig advertir que era molt necessari que cap bruixa la veiés!

Amara va interrompre la conversa entre la seva mare i la sacerdotessa.

–Què està passant aquí, us coneixeu?

–Des que vas néixer vaig contactar amb la sacerdotessa per la teva seguretat.

–Nina, no et preocupis, t'he estat esperant durant molt d'anys i sabia que qualque dia arribaria aquest moment– va dir la sacerdotessa.

–Passeu, no sigueu tímids.

Amara va ficar-se a la casa desconcertada de com la seva mare li podia haver ocultat que coneixia la sacerdotessa. La casa era encara més petita del que semblava per fora i només tenia una cuina petita, una taula i un llit petit a la mateixa habitació, aquests elements s’afegien a un desordre descomunal.

–Perdoneu-me pel desordre, però avui no esperava visites, li vaig dir a la teva mare que esperés fins després del teu aniversari, però segons ella les coses s'han complicat.

–La meva mare mai em va comentar res de cap profecia, ni tan sols de vostè–va afegir Amara.

–És normal, havíem d'esperar fins que tinguessis quinze anys.

Heu d'estar cansats per la caminada, per favor asseis-vos mentre jo aniré a preparar algunes coses.

–Mare, no entenc res, com podies conèixer-la i no dir-me res?

–Amara, no estaves preparada per saber la veritat.

La sacerdotessa va tornar carregada de coses i va interrompre la conversa. Va mesclar en un bol diferents ingredients, arrels de pastanaga, sang de ratpenat i terra sagrada.

–Només necessit una gota de la teva sang.

– Per a què és tot això?

–És necessari per al ritual, així podràs veure la mateixa profecia i el teu destí.

Amara va obrir la seva mà i va deixar que la sacerdotessa li fes un tall d'on va sortir una petita gota de sang que va caure a la mescla. La sacerdotessa va acabar de remoure la mescla, va agafar-ne una mostra i el va depositar en el front d'Amara.

Amara va endinsar-se en un somni, tot estava obscur, però quan va escoltar la veu de la dona van començar a sortir imatges del passat i aquesta li va començar a relatar la profecia.

Des de temps immemorials i des de la creació del món com ara el coneixem, els déus van crear els humans, les bruixes negres i les bruixes blanques. L'existència de les bruixes blanques i negres atorgava un equilibri en el món, el bé i el mal. Mentre que les bruixes negres atemorien els vilatans i causaven mal al món, les bruixes blanques equilibraven el bé i el mal aturant els actes dolents de les bruixes negres. Aquest tipus d'equilibri no va ser del grat de les bruixes negres i aquestes receloses i avaricioses van anar exterminant les bruixes blanques per aconseguir tot el poder, l'equilibri es va trencar i va regnar el caos en el món. Els déus enfurits per les accions de les bruixes negres, van crear una profecia. Aquesta deia que algun dia naixeria una nina, una nina amb els cabells totalment blancs com la neu, una nena que quan complís els quinze anys i adquirís els poders de bruixa blanca, una nit de lluna plena i que quan tots els astres estiguessin alineats, els poders d'aquesta bruixa serien inigualables, ja que també adquiriria els poders de totes les bruixes blanques mortes, aquesta bruixa blanca i amb tot el poder obtingut seria l'única que podria eliminar les bruixes negres de tot el món i acabar completament amb el mal del món. El destí d'aquesta bruixa seria alliberar el món del mal i que tornés a regnar el bé. I la nina de cabells blancs que alliberarà el món de la destrucció de les bruixes ets tu.

Quan va acabar de narrar-li la profecia Amara es va despertar del seu somni.

–És impossible que jo sigui la nina de la profecia!--va assegurar n'Amara.

–Sí que ho ets, ets l'única que té els cabells blancs–va continuar la sacerdotessa.

–Però segur que hi ha més nines en el món que tenen els cabells blancs, no puc ser jo.

–En el món només pot existir una nina amb els cabells blancs, i aquesta nina ets tu. Ho vaig saber en el primer moment que la teva mare va dur-te perquè et veiés.

–Així que tu has sabut tota la veritat des de sempre i me l'has estada ocultant!

–Només volia protegir-te i ocultar-te de les bruixes–va continuar dient la mare.

–Protegir-me? Només m'has aïllat de tothom i m'has fet sentir la nina rara del llogaret!

Amara va sortir de casa de la sacerdotessa i n'Enzo va anar darrere ella.

–Amara, atura't i tranquil·litza't

–No, Enzo no em puc tranquil·litzar. La meva vida ha estat una mentida!

–Però ara pots començar a decidir i ajudar el món de la destrucció de les bruixes.

–No sé si podré Enzo.

–Jo sé que pots, només necessites creure més en tu.

Amara, va abraçar n'Enzo i van tornar a la casa de la sacerdotessa. Fiona i la sacerdotessa els esperaven en la taula petita de fusta de la cuina.

Quan Enzo i Amara es van asseure, la sacerdotessa va explicar el que ocorreria en les hores vinents.

Segons m'ha explicat la teva mare ahir et van descobrir per intentar salvar-li la vida. La bruixa que vàreu matar abans de morir va avisar a totes les bruixes del món que existeixes, així que s'han unit per matar-te i que no puguis complir la profecia. Encara no tens els quinze anys ni els poders de bruixa, demà és el teu aniversari i durant la lluna plena, tots els astres estaran alineats i serà l'única ocasió que tindràs per derrotar-les, com encara falta un dia per al teu aniversari i estàs indefensa sense els teus poders, crearé una barrera protectora que només durarà fins a la nit de l'endemà, però no et puc assegurar que les bruixes no la destrueixin, ja que no tinc tant de poder.

–I com sabré emprar els meus poders?--va demanar Amara.

–No hi ha un tipus d'ús de màgia, quan tinguis els teus poders t'assegur que sabràs usar-los. Però jo et recomanaria que ara emprassis la meditació, el fet de saber controlar els nostres sentiments és molt important per saber controlar el nostre poder.

–Però si no sé ni meditar, no estic preparada.

–Nina, tranquil·la. Ara ves-te'n a meditar, mentre jo vaig preparant el cercle de poder.

–Jo meditaré amb tu.--va afirmar n'Enzo.

Tothom va sortir de la casa de la sacerdotessa, aquesta amb molts de productes va dirigir-se al cercle de poder. Fiona va tornar a casa, ja que hi havia molta tensió amb la seva filla i Enzo i Amara van a anar-se’n al bosc més proper per meditar i preparar-se per a l'arribada de les bruixes de l'endemà.









 
Adrián | Inici: La bruixa blanca
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]