F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Maledicció en la sang. (Ainhoa Prieto )
IES LA MOLA (Novelda)
Inici: Guilleries (Ferran Garcia)
Capítol 2:  Un avís estrany.

Vaig anar a obrir la porta, sense pensar qui podia ser. Al obrir-la, no vaig poder evitar començar a saltar i cridar. Allí davant de mi estava Joan, el meu Joanet, Joan Tur de Barcelona, amb les seues ulleres que des de sempre li han fet més xicotets els ulls blaus i clars tan bonics que té, amb les seues pigues tan carismàtiques repartides per tota la cara, amb el seus cabells no molt llargs, rossos. Sempre el confonien amb un estranger, perquè té totes les característiques per a ser-ho. A més, ésun jove alt i corpulent, es nota que fa deport i que li agrada vestir bé.


Quam em va veure, va començar a somriure i abraçar-me.


-Com estàs Pauleta? - Em va preguntar.


-Ara mateix molt contenta, no esperava veure’t fins dins d’unes setmanes.


-És veritat, però ara tens moltes coses a fer o pots venir-te'n amb mi, i t’ho explicaré tot.


-Clar que puc, just esta vesprada no tinc res que fer, estava morint-me d’avorriment.


-Com no! Si tu eres un cul inquiet, has d’estar fent algo tot el temps.


-Ja veus. Com me conèixes.


-Massa et conèc. Vinga xiqueta, posa’t les teues vambes més boniques i anem-nos-en amb la moto.


Vaig muntar ràpidament les escales de casa i vaig anar a la meua habitació a arreglar-me un poc el monyo i a fer el que Joan m’havia dit. Ell mentrestant, estava en el sofà amb Pluto, es volen massa mutuament.


Ens vam acomiadar del meus gos, vaig agafar les claus de casa i vaig tancar molt bé la porta de l’entrada.


Encara faltaven unes hores per a que es fera de nit. Jo anava seguint el meu amic fins arribar a la seua moto.


-Sabíes que era jo, no?


-Vinga Joan, com si no coneguera jo la teua moto i el soroll tan cridaner que fa. Se t’escolta per tot el poble sempre que ixes amb ella.


-Tens tota la raó. Però ara que estic al poble, el primer que vull fer es anar al mecànic. El taller de Ramón estarà hui obert, no?


-SÍ! Ramon és molt treballador, sempre està allí fent alguna feïna.


-Perfecte, doncs, puja a la moto i anem cap allí.


El poble no era molt gran. Erem uns 5000 habitants i la meua casa estava just al centre. Així que des de la meua casa fins al mecànic hi havien uns 7 minuts, però a la velocitat que conduïa Joan, en 4 minuts ja hi erem allí.


Joan em va contar que ja no portava el casc rosa perquè se li va trencar en un accident que va tindre a Barcelona. Al meu amic no li va passar res, pero el casc es va trencar tot, i la moto també tenia alguna ratllada pel costat dret, per això volia dur-la al mecànic.


Ramon estava allí, clavat baix d’un cotxe, fent el treball que fa un mecànic, supose.


Quan va veure que s’incorporava, Joan va aprofitar per acostarse-li.


-Bona vesprada, Ramon, com va tot?


Ramon va acabar d’incorporar-se i li va somriure al meu amic.


-Hola Joan! Mare meua com has canviat d’un any a un altre. Per açí va tot molt bé, valentet. Però, que dia es avui?


El mecànic va fer una ullada al rellotge mig trencat que portava a la mà esquerra.


-Hui és 3 d’Agost, que fas tu per aquest poble tan prompte?


-És una llarga història Ramon, ja te la contaré algún dia amb més tranquilitat, ara ja s’està fent tard i voldràs acabar de treballar.


-Ai xiquet, jo mai pare de treballar, m’agrada molt açò que faig.


-Ho sé Ramon, però descansar també és molt important. Així que et comente; açí tinc la meua moto, la de sempre, però té unes ratllades a aquest costat, podríes pintarles o canviar la peça de la moto? Ho podries fer?


-A veure... és poca cosa, demà pel matí tindras la moto com a nova, fadrí.


-Sí? Doncs, moltes gràcies, Ramon. Ets el millor.


-Ai fill, no hi ha de que, és el meu treball. Però has de tornar al poble caminant, i saps que son uns 45 minuts, vas tu soles?


Jo, al escoltar el que acabava de dir Ramon, vaig asomar el cap des de darrere d’una pila de caixes que hi havia prop d’ells.


-No vaig sol, Paula hi és amb mi. - Va dir Joan.


-Hola Ramon. Estava ahí darrere amagada per no molestar la vostra conversa.


-Però per l’amor de Déu, Paula! Clar que sí, si Joan hi era açí, tu havies d’estar amb ell, sou inseparables.


El nostre era un poble molt familiar, tots ens coneixiem entre nosaltres, per eixa raó, tots els habitants sabien que Joan i jo erem molt amics.


Vam parlar una estoneta més amb Ramon i ens vam acomiadar d’ell fins al matí següent. Ens havíem entretingut i teníem presa per arribar al poble. La nit anava entrant, i el camí que ens esperaba per entrar al poble ja no era carretera, sinó un caminet plé de pedretes, envoltat de bancals de gent del poble i molts xalets de gent que venia de la gran ciutat a passar l’estiu açí, més tranquilets.


Pel camí, Joan em va explicar com va ser l’accident que va tindre amb la moto, també em va explicar que es posava trist al veure cada dia com la seua germaneta anava creixent, i em va dir perquè hi havia vingut tant prompte al poble aquest estiu.


Deia que a Barcelona feia molta més calor, li estressava passar tant de temps tancat a casa jugant a l’ordinador o dormint. Joan no té molts amics a Barcelona, sempre el deixen sol o no l’avisen per eixir a passejar. Ell només viu a Barcelona per la seua àvia. La dona diu que ella d‘allí no pensa menejar-se fins que es muiga, doncs, Joan, sa mare i sa germana viuen allí junts amb la seua àvia.


El xic només ix de casa per anar a estudiar, per passejar-se amb la moto o per a inspirar-se per crear música. Joan és molt reservat; amb mi és més solt i em parla dels seus sentiments o coses més confidencials, però realment, la seua única manera d’expressar-se perfectament, és a través de les cançons.


Però bé, tornant al moment en el que estàvem de camí al poble. Erem ya a més o menys un quilómetre, quan de sobte escoltàrem una furgoneta apropar-se a nosaltres a poc a poc, i parar just al nostre costat. Nosaltres també ens vam parar, i jo vaig agafar molt fort la mà de Joan. Estava molt nerviosa i no volia imaginar-me quin tipus de persona o persones hi podien haver dins d’aquella furgoneta. Al parar, el conductor va baixar el cristal de la finestra. Al veure-li la cara em vaig asustar encara més. Joan estava paralitzat, però sabia perfectament que anava a ser ell, el que parlara amb aquella persona, si foranecessari. Jo mentre, li agarrava encara més fort de la mà i tremolava.


El conductor semblava que anava a soles conduïnt aquella furgoneta. Era un home major, prou major, sense quatre o cinc dents que li faltaven a la boca, amb la cara plena d’arrugues i tres pèls blancs mal posats al cap.


Quan va parar es va quedar mirant-nos durant una estona i quan acabà va dir:


-Aneu direcció al poble?


Nosaltres no vam dir res. L'home va estar en silenci altra estona i va tornar a parlar:


-Sí, aneu cap al poble. Esteu segurs?


Nosaltres no sabíem que respondre. Tal volta si li diem que sí anavem cap al poble anava a perseguir-nos per a sempre, i tal volta si li diem que no, sabria que estavem mentint-li. Jo només m’amagava darrere de Joan i el meu amic tampoc deia res encara.


I l’home va tornar a dir alguna cosa:


-Vinga parella, no voleu dir-me que aneu al poble perquè tinc mala apariència i done por, pero jo sé de sobra que aneu al poble, puc llegir-ho als vostres ulls. Sols vull avisar-vos. Si durant aquest próxims dies rebeu informació sobre una rondalla d’una oració d’una tal Gertrudis i unes ànimes del purgatori, no feu cas, pel vostre bé, no feu ningún cas. Porteu compte amb les paraules de la gent que tenen maledicció en la sang. Este poble no està plé de gent tant bona com ho sembla.


L’home va pujar el cristal de la finestra i va seguir el seu camí conduïnt.


Nosaltres vam estar una estona sense dir res, inclús sense menejar-nos massa per si acás corríem perill. Aquelles últimes paraules de l’home ens van deixar molt preocupats, plens d’inseguretat, plens de por.

 
Ainhoa Prieto | Inici: Guilleries
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]