Els dies passaren l’un rere l’altre, i la situació en el regne anava de malament a pitjor: les revoltes i execucions es van tornar el pa de cada dia, la taxa de fam augmentava amb el pas del temps i el faraó estava més concentrat en on aniria a parar el seu fill quan va desaparèixer que en cuidar del seu poble. El regne d’Egipte, que tan grandiós va ser en la història, estava a un gra de sorra d’entrar en el col·lapse.

Aquest dia no es diferenciava gaire dels altres: molta xafogor i un sol radiant; emperò els fets que succeirien aquell mateix vespre serien un gran cop baix pel faraó.

I parlant del rei d’Egipte, aquell matí el faraó estava assistint com a espectador a una altra execució, quan de sobte l’Assim aparegué per informar sobre el seguiment del príncep.

- Senyor, porto un nou informe que us pot semblar interessant. -Digué amb un somriure triomfador.

- I per què tardes tant a dir-m’ho? Desembutxa el que hagis de dir!

El faraó estava molt inquiet, i l’Assim sabia perfectament la raó per la qual l’Horus tenia un comportament inestable; Per-xò es va mantenir serè i l’informà del seguiment:

- Els soldats m’han informat que han avistat el vostre fill al mercat. També han mencionat que anava acompanyat d’un home que creuen reconèixer que és el cap del grup rebel d’aquest regne.

- Estàs segur d’això?! -Va qüestionar el faraó com si no volgués acceptar la informació.

- Doncs senyor… Jo només li puc informar del que m’informen a mi.

- D’acord. -El faraó recuperà la compostura- Hi ha alguna cosa més que m’hagis d’informar?

- Sí, senyor. -L’Assim somreia mentre informava dels següents fets a l’Horus- Els soldats creuen haver capturat un altre membre del grup rebel amb el qual el vostre fill s'hi anava a reunir.

- Vaja… Doncs quan acabi aquest espectacle voldré fer-li quatre preguntes.

- D’acord, senyor.

Una hora abans de la conversa entre el faraó i l’Assim, dos homes encaputxats estaven discutint enmig del mercat:

- Estàs segur que és bona idea quedar al mercat? -Preguntava l’home de la dreta- Recorda que els soldats ens estan buscant per tot arreu.

- I ara. -Deia el de l’esquerra en un to burleta- T'estàs posant molt paranoic. No ens passarà re a nosaltres dos.

- Recorda que en el nostre cercle érem dotze i ara només quedem nosaltres dos i en Pòruc.

- Et corregeixo, quedem quatre. A l’Ammis encara no l’han executat.

- Au va, deixem-ho estar i anem ràpid; l’últim que necessitem és que algú interfereixi en el nostre pla.

Els dos homes varen continuar caminant en silenci enmig de la multitud fins arribar a una plaça on al centre hi havia una font assedegada.

- Ja hem arribat a la plaça del Nil! -Exclamà celebrament l’home de l’esquerra- És una pena que la font segueixi sense escopir aigua, ja porta anys així.

- Escolta, estàs segur que estem en el lloc indicat? -qüestionà indecís el de la dreta- Jo no hi veig ningú important aparèixer per aquí!

- No home, no t’amoïnis. Contestà el de la esquerra despreocupat- Mira! -Digué assenyalant a un home que corria espaordidament cap a ells- Oi-te’l com ve directe a nosaltres.

L’home que corria va ensopegar davant d'ells, es va aixecar d'immediat i del pantaló va treure un paper.

- He deixat aquí la localització del que necessiteu. -Comunicava histericament mentre li donava el paper a l’home que tenia a la seva dreta- Ara aneu-vos-en ràpid a escampar la boira! Els soldats m’han estat seguint per tot el mercat.

Tot seguit un gran número de soldats van encerclar la plaça alhora que uns quants es dirigien directament a la font. Sense cap altra opció, els tres homes van arrencar a córrer i es van dispersar per tota la plaça.

Immediatament els soldats varen identificar l’home que buscaven i van anar-hi tots en un tres i no res a capturar-lo, deixant que els altres dos poguessin escapar sans i estalvis.

Després d’aquest esdeveniment, van enviar al calabós l'home que havien capturat, i no se’n va saber res més d’aquells dos homes encaputxats.

Paf! Paf! Paf! Aquests era el so que produïen les passes accelerades del faraó al caminar pel trist i enfosquit calabós. Per als presoners que habitaven allà, no era costum veure algú de tan alta categoria apareixent per aquell submon, i es sorprenien de veure’l. La majoria reaccionaven demanant clemència i perdó, però ningú era atés ni per silenciar-lo.

L’objectiu del faraó era ben clar: interrogar el presoner rebel del mercat. Emperò aquest pla va ser esguerrat pel mateix presoner que s'havia mossegat la llengua en tan sols ser engarjolat allà.

- Serà…! -L’Horus intentava amb ganes contenir la seva ira- Com és possible que cap guàrdia s’hagi adona’t que s’estava desvivint? Què no es suposava que la seva feina era vigilar els presoners? Els penso executar a tots per la seva iresponsabilitat!

Immediatament el faraó va fer mitja volta i es dirigí al seu tro per ordenar l’execució inmediata de tots els guàrdies del calabós d’aquella jornada.

El cel començava a ser envaït per la foscor de la nit, i un llarg dia estava per donar fi. Però encara no s’havia acabat, encara hi mancava l’últim acte abans de baixar el teló i passar al dia vinent, el qual decisivament marcaria la fi a tot aquest conflicte que des d’antany ja provocava malsons a tot el regne.

- M’estàs parlant en serio?! Però per què coi vols fer aquesta bajanada ara mateix si ja ho tenim tot per donar inici al pla que vàrem formular amb dies d’antelació?! Si és que no té ni cap ni peus el que vols fer ara mateix!

Enmig de les dunes del desert hi havia en Kontar, preparat per partir cap al seu palau, rebent el sermó d’un home esquelètic i una mica més nan que ell, que reposava a la sorra.

- Au, si ja sabies des de fa temps que jo no seguiria el vostre pla. I no sé si t’hi has fixat, però últimament he vist que la moral dels nostres aliats és molt baixa i si no els hi trobem una motivació per l’endemà, obtindrem una guerra perduda. -Va girar una mica el cap per mirar-lo de reüll i mostrar-li un somriure de confiança- A més a més que t'estàs amoïnant per no-res, perquè si fallo, ja tinc un altre pla de recanvi.

- Però les teves oportunitats de fracassar són altíssimes…!

- Ei! -En Kontar va girar-se en sec per mirar directament als ulls d’aquell home amb qui havia conviscut durant els últims dies juntament amb altres companys, els quals varen acomiadar-se segons els dies passaven- Només confia en mi, i si a l’endemà no hi han bones notícies, continua amb el teu pla; al cap i a la fi ja no em necessites per continuar-lo.

Després d’aquella conversa, en Kontar es va dirigir directe al palau sense mirar enrere i conscient que no podria tornar a parlar amb ell.

Just quan la lluna plena es va acomodar en el cel de la nit, en Kontar ja havia arribat al palau. Per a en Kontar, estar allà davant li provocava esgarrifances en recordar que tota la seva vida l’havia viscut sota un teulat indesitjat; i per molt que costi de creure, en el moment que en Kontar va escapar del seu pare sense deixar rastre i visqué la vida fora de la seva zona de confort, va descobrir que li agradava més ser lliure que tenir comoditats i una posició de poder.

També estava molt apavorit, però dels pantalons es va treure un ganivet tacat de sang rovellada: era el ganivet que li van donar el dia de l’execució i era el mateix ganivet amb el qual es va alliberar del seu pare; i justament aquella nit, amb aquell ganivet, alliberaria Egipte de la tirania del seu pare.

En Kontar prosseguí amb el seu objectiu i empenyent la paret exterior del palau, va descobrir un passadís secret que connectava directe a un canal de rutes secretes que duien per tot l’edifici. Com que ja es coneixia de memòria tot el mapa del canal, no li va ser necessari cap mica de llum per guiar-se i arribar al dormitori del seu pare.

Un cop a dins de l’habitació, va procurar de fer el menor soroll possible mentre alçava el ganivet i s’apropava a passos de ballet a l’Horus.

- Aquí és on se t’acaba tot, pare. -Xiuxiuejà.

Després de pronunciar les anteriors paraules, en Kontar va matar el seu pare, o això és el que hauria d’haver passat. Per alguna raó que fins i tot en Kontar desconeixia no va poder baixar el braç. Potser encara estava aterrit? El que era segur és que allò va ser un dels dos greus errors que va cometre aquella nit, ja que el segon error va ser no adonar-se que l’Assim estava amagat a la mateixa habitació, provocant que fos neutralitzat d’un cop de canelobre.

Al dia següent en Kontar es va despertar de forma sobtada i desagradable: sentia un martiri terrible a les mans i als peus, no podia moure gaire el cos i hi havia un soroll ambiental que l’irritava.

A l’acte va obrir els ulls i va poder entendre el seu horrible destí: estava estacat amb estaques d’or en un màstil al damunt de la plataforma d’execució.

- Per fi et lleves, fill.

El seu pare es mostrava davant seu amb cara de pomes agres. L’Assim també estava allà mateix fent presència.

L’Horus rere assegurar-se que el seu fill aixecava el cap, es va dirigir ipso facto al públic per donar el seu discurs:

- Avui estem aquí per presenciar la mort del meu estimat fill, que ha tingut la gosadia de trair als seus Déus amb l’intent d'homicidi cap a un dels seus fills: JO. -El públic escoltava en silenci el discurs (cosa que últimament era poc usual), cap ànima es dignava fer cap so: cap crit, cap xiulet, tampoc murmuraven ni reaccionaven davant res. Estaven totalment pàl·lids, sense ànims ni ganes.- Per-xò el mètode d’execució serà un de l’imperi Persa amb què em vaig inspirar i que vaig canviar per un estil més propi: la crucifixió!

L’Horus va donar l’esquena al públic empipat pel silenci que governava a la zona, es sentia com si ningú hagués assistit aquell dia. A posteriori va dirigir-se al seu fill per fer-li una última declaració:

- Tens sort que el meu mètode serà menys dolorós i ràpid que el persa. Ai sí, abans que me'n vagi a buscar l’última estaca, aprofita els teus últims segons de vida per recitar les teves últimes paraules, total, no crec que ningú t’escolti.

Posteriorment el faraó va baixar la plataforma sense adonar-sen de la terrible errada que havia comès concedint-li la paraula a en Kontar, provocant-li un estat d’escac de per vida.

- Ciutadans d’Egipte! -Va cridar en Kontar als quatre vents- Avui és el dia que contemplareu com un tirà i impostor que es fa passar com un descendent dels vostres Deus per tenir el poder sobre tots, assassinarà a l’únic membre del seu llinatge només per vetllar pel seu poble (en realitat l’anava a matar però com que no queda gaire bé…). -Rectificà interiorment- Si això m’ho fa a mi, de què serà capaç amb vosaltres? No baixeu els caps, heu de lluitar!

PAM! L’Horus no va poder clavar-li l’estaca al cor abans que ell acabés amb el discurs, fet del qual se’n penediria aviat.