En una època remota de la qual poc se’n parla en els llibres d'història, Egipte era un gran imperi en creixement gràcies a la dinastia de faraons que la van governar. Entre tots ells n’hi havia un que destacava pels grans avenços que va emprendre en el regne, i també per la seva poca ètica a l’hora de prendre decisions. Aquest rei es feia dir Horus.

- Senyor Horus! -Cridava exhaust un soldat.- Un grup d’esclaus s’han revoltat sobtadament a l’obra de la vostra piràmide. Els hem hagut d’executar immediatament excepte a tres que els hem pogut capturar en vida per si els hi voleu donar un càstig apropiat.

- Hmmm…- El faraó es va posar pensatiu.- Prepareu la plataforma d’execució! Jo els executaré personalment a tots tres a l’obra de forma pública amb el mètode de buidament.- Va ordenar decididament.

- Immediatament, senyor!

El soldat va fer mitja volta i se’n va anar més ràpid que el vent.

Mentrestant l’Horus va aixecar-se del tro i demanà la presència d’un altre subordinat.

- Asim!

A la sala entrà un home menut, tan menut que ni arribava a la cintura del faraó.

- Què mana, senyor?- Preguntà cavallerosament.

- Prepara’m un carruatge per anar a la plataforma d’execució.- Va vacil·lar uns instants.- I també ves a buscar el meu fill. Li ensenyaré com ser un faraó exemplar.

- Com vostè ordeni, senyor.

I d’una revoltada l’Asim va abandonar la sala.

Tot era pacífic i tranquil a l’indret on una entitat que estava destinada a corrompre’s, reposava dòcilment. Aquella entitat era el fill del faraó, Kontar, que constantment intentava aïllar-se de la seva realitat atemorit per les doctrines del seu pare.

- Kontar! Per fi et trobo!- Cridava esgotat l’Asim.- T’he anat a buscar perquè el teu pare vol que asisteixis amb ell a l’execució de tres rebels.

- Una altra execució?- Deia en Kontar com si manqués d'ànima.- Digue-li al meu pare que ja n’estic fart de veure com maten els nostres esclaus.

- Senyor, ja sap que les ordres del seu pare són absolutes i que ni el seu propi fill pot qüestionar-les.- Va dir autoritàriament.

- D'acord. Ja vinc. No vull que el meu pare et faci res ni molt menys que em castigui.

El príncep es va aixecar amb desgana i va dir adéu al riu Nil, que li feia companyia sempre que es volia desconnectar.

A fora del palau, a l’entrada principal, el faraó jeia indignat dins del carruatge esperant la presència del seu fill. De sobte les cortines s’obriren i en Kontar aparegué per entrar al carruatge i asseure-s’hi sense dir ni mot. L’Horus en veure aquest comportament va esclatar:

- Però com és possible?! Ja fa més d’una hora que he enviat a l’Asim a buscar-te! Què redimonis feies mentrestant?! Em mereixo una explicació! Ja saps que un faraó no es pot permetre arribar mai tard a cap lloc…

Mentres l’Horus li recitava a en Kontar el sermó que perduraria tot el viatge, el carruatge va partir cap a la plataforma d’execució.

Tothom a l’obra estava atent davant d’aquella estructura de fusta imponent, on en el seu cim s’exposaven tres presos estacats. Els soldats vigilaven la zona per poder prevenir qualsevol revolta i fer-hi front fins que l'execució finalitzés.

El carruatge del rei va arribar a destí. Davant dels esglaons de la plataforma varen aparèixer el faraó i el seu fill. Els crits del públic es van fer sentir; però, no eren pas crits d’emoció o alegria, eren crits impregnats d’odi que es manifestaven per tota la zona.

En Kontar pujava les escales de la plataforma amb la cua entre les cames, pel temor que li generava l’ambient; cas contrari al seu pare, que es mostrava indiferent i serè.

Quan van arribar al capdamunt de la plataforma, els presoners es van posar histèrics.

- Clemència, siusplau, majestat!- Va dir el del mig regalimant llàgrimes.

- Només volíem menjar perquè ens estem quedant sense forces!- Sanglotava el de l’esquerra.

A l’Horus li repugnava que uns esclaus li dirigissin la paraula. Però no va poder evitar sentir-los i se li va ocórrer una idea que la donaria a conèixer en el seu discurs.

- Avui estic aquí perquè un grup d’escòria ha gosat revoltar-se contra les seves deïtats. Per-xò executaré aquests tres rebels que s’han atrevit a sobreviure després de la revolta.- Va voltejar la vista per veure com els presoners intentaven penosament alliberar-se.- Però valorant els seus remordiments d’haver fet un pecat de tals magnituds, jo només n’executaré a dos.

Tothom va exclamar. Algunes persones van intentar interferir l’execució anant cap a la plataforma, pero van ser detinguts pels soldats.

A dalt de la plataforma els soldats li van entregar al faraó un ganivet roent, i ell tot seguit va continuar amb el discurs.

- El mètode que s'emprarà en aquesta execució serà la de buidament!- Va dir amb el ganivet alçat.

Tot seguit el faraó anà directament al presoner del mig i li obrí el ventre d’un tall en vertical. Seguidament el faraó va posar les mans dins del tall i va començar a extreure el budells de l’organisme del presoner mentre encara seguia viu.

En Kontar es va paralitzar davant d’aquella escena tant traumàtica: pels crits d’agonia i pànic dels presoners, per l’enorme quantitat de sang que es vessava al sòl de la plataforma i per com el seu pare anava traient els seus budells, com si d’un animal es tractés. Ell esperava que no l’impacaria gaire, perquè ja havia assistit a execucions, però no tant brutals com aquesta: normalment eren morts directes com decapitacions o altres una mica més lentes com el degollament; fins i tot n’hi va haver una on eren devorats per voltors. Però clar, tot això ho havia vist des de les grades, a una llarga distància, mai des de tan aprop.

A poc a poc en Kontar va anar apartant la mirada, quan sobtadament , l'estómac se li va regirar i va acabar vomitant en un cantó.

- Kontar! Més et val mirar si no vols ser el següent. -Va amenaçar l’Horus.- T’he portat aquí per ensenyar-te a ser un faraó, no perquè em demostris que ets un covard.

De cop i volta la pell d'en Kontar se li va eriçar i va obeir sense qüestionar. De mica en mica, mentre s’anava alçant, observava com el terra s’avia emplenat d'òrgans, a l’hora que el presoner ja s'havia tornat un difunt.

- T’acabes de perdre tot l’espectacle! Però tranquil que amb el següent t’ensenyaré pas a pas com s’ha de fer aquest mètode. -Li deia el seu pare.

En un escorribanda els soldats portaren al faraó un altre ganivet roent, el qual seguidament el va passar a mans del príncep.

- Assenyala’m amb el ganivet un d’aquests dos presoners. -Va ordenar el faraó.

El príncep no se’n feia la idea de què significava allò ¿Potser havia de triar l’individu que seria executat? ¿Per qui hauria de triar? ¿Per què he de triar?

- Veig que ja has escollit. -Li va dir el faraó.

Sense adonar-se’n, el príncep ja havia assenyalat al presoner que tenia a la dreta, el qual es recargolava de paüra.

D’un bell en sec el faraó s’apropià del ganivet i es dirigí al presoner de l’esquerra mentre agafava al seu fill del braç per poder-li ensenyar la lliçó:

- Posa-hi atenció perquè això s’ha de fer ràpid. Primer has de fer un tall profund en vertical a l’abdomen; és probable que malmetis algun òrgan. Després extreus els budells, sense arrencar el recte anal. Seguidament vas buidant el cos dels altres òrgans digestius com ara: el pàncrees, l'estómac i el fetge. Pots intentar treure una part de l’esòfag, però amb precaució de no arrencar-lo. -Mentre l'Horus donava la lliçó a en Kontar, ho posava en pràctica amb el presoner com a demostració.- Un cop hagis acabat, contempla com l’heretge es dessagna vivint els seus últims miserables segons de vida.

En Kontar estaba pàl·lid: com era posible que una persona tingués tanta sang freda? Tan sols el seu pare era humà?

Enmig del seu embroll mental, el príncep va percebre com uns soldats li oferien un altre ganivet roent, el qual sense que s’adonés ja el sostenia amb la mà. El faraó el va va guiar fins on hi havia l’últim presoner en vida i li va ordenar:

- Aplica el que t’acabo d’ensenyar si no vols substituir la seva plaça.

En Kontar encara no era capaç de processar ni mig mot, només sentia com tenia les mans tremoloses i com li faltava l'alè.

- No m'avergonyeixis sent un pusil·lànime poruc. Executa’l com t’he ensenyat!- Brugolava enfurismat el faraó.

¿L’he de matar? ¿Per què jo? ¿En sèrio em pelarà si no faig el que m’ordena? ¿Encara l’he de considerar el meu pare? Els pensaments d’en Kontar li envaïen l’estabilitat mental desconnectant-se a intervals del món on vivia.

De mica en mica, el ganivet es va anar alçant amenaçant conjuntament de la indecisió del seu portador.

¿No hi ha altre remei? ¿No puc trobar cap més solució? No crec que tingui gaire temps. Així que d’aquesta manera ha d’acabar tot.

- Pare. De tot cor. T’odio. -Aquestes varen ser les últimes paraules que en Kontar va dirigir al seu pare, que encara que foren mudes, van aconseguir transmetre un mal auguri a l’Horus.

Moments posteriors a l’execució l’Horus sopava en solitari (a excepció de la seva escorta) al menjador.

- Asim! On coi s’ha amagat el meu fill?! Ja fa estona que hauria d’estar present en aquesta sala.- Preguntava el faraó estranyat.

- Ho sento senyor, un cop l’execució ha estat finalitzada he perdut de vista el vostre fill. -Respongué l’Asim.

- Doncs d’ara en endavant no li trauràs l’ull de sobre: el vigilaràs dia i nit, sense importar on vag. Tu sempre estaràs a la seva esquena com si fossis el seu fantasma vigilant cada acte present! -El faraó esclatà de furia i cridà com si l’hagués posseït Anubis. No se sap el motiu de la seva ira, però és ben segur que es remunta des de l'execució de la mateixa data.

En un lloc inhòspit del desert del Sàhara en el qual ningú s’aventuraria a endinsar-s’hi, un grup de persones encaputxades feien una reunió en secret sota la llum de la Lluna.

- Benvinguts sigueu tots, -va dir un dels invidus posicionat al centre del cercle que formaven.- com bé sabeu tots, el motiu d’aquesta reunió és perquè el dia d'avui s’integra un nou membre .-Tots unidament s'ajupiren i ajuntaren les mans, excepte un que ho va fer amb retard.- Però com bé sabeu tots, també hem de venerar els que avui han marxat.

Tots varen resar una estona i després es varen desencaputxar. Immediatament tothom quedà sorprès en veure qui era el nou integrant.

- Molt bé, ara que ja ens hem vist les cares -va dirigir la mirada cap al nou integrant- et podries presentar?

Aquell home mirà fixament als ulls del portaveu i pronuncià:

- No ho veig necessari perquè aquí tots ja em coneixen, només declararé el meu objectiu: enderrocar el meu pare.