Un matí d’un dia solejat, en el qual no tenia res a fer, estava molt avorrit i ja feia més d’un mes que no sortia de casa meva, així que vaig decidir escapar-me aprofitant que la meva mare havia anat a treballar. Pensava que només estaria fora uns minuts, però no va ser així. Quan vaig sortir, tot em semblava estrany: mai havia passat tanta estona sense anar al carrer, sempre que podia estava voltant pel poble. Aquell dia, però, vaig decidir anar cap al bosc, i per sorpresa meva no em va passar res, semblava que aquell monstre havia desaparegut, no hi havia ni rastre d’ella, així que vaig tornar al poble una mica més tranquil. Just arribar em vaig trobar la mare d’en Llore, que em va dir que el seu fill feia mitja hora que m’estava cercant i que en aquell moment era a casa meva parlant amb la mare. Sense pensar-ho dues vegades hi vaig anar el més ràpid possible i, en ser-hi, en Llore va venir corrents a abraçar-me. Sorprès li vaig demanar què passava i per què era aquí. Em va explicar que tot havia acabat, que la policia havia tancat la Lou a la presó i que ja no corria cap perill.

Avui, sis anys després d’aquella extraordinària notícia que em va deixar descansar, he pogut gaudir tranquil·lament de la vida i tot el que comporta, però ahir tota aquesta calma es va veure alterada de cop.



Lou estava malalta i, durant el trajecte des de la presó fins a l’hospital, el conductor de la furgoneta va perdre el control del vehicle i va donar tres voltes de campana, deixant l’automòbil totalment destrossat. Es varen quedar tots inconscients menys la bruixa que, en arribar la policia, ja no hi era, s’havia escapat i tornava a ser lliure. Aquest era el titular que presentava el telenotícies d’aquell vespre quan vaig encendre el televisor. En conèixer la notícia em vaig girar lentament mirant a la meva mare que, amb cara d’espant, em va dir que no em preocupés, que segurament era una notícia falsa i que en el cas que fos real, ella em protegiria. Però va arribar la nit i ella no hi era. Mentre ella havia sortit a comprar, vaig començar a sentir un soroll que venia de fora, així que vaig mirar per la finestra, però no hi havia ningú. Vaig mantenir la mateixa posició vora la finestra durant una bona estona, palplantat sense moure’m, fins que vaig decidir posar-hi més atenció. Al principi era un simple xiuxiueig, però al final em va semblar sentir com si una veu em cridés pel meu nom demanant-me que sortís de casa. En un tres i no res va arribar la meva mare. Portava dues bosses plenes de menjar i vaig preparar el sopar amb ella. Quan ens vam asseure a menjar, em va demanar com m’havia anat la tarda i li vaig respondre que molt bé, però que m’havia passat una cosa molt estranya: li vaig explicar el que m’havia succeït i ella em va dir que no li donés importància, ja que estava en un moment d'estrès i preocupació en el qual la meva ment em podia fer passar mals moments. Després d’una estona xerrant amb ella vaig decidir anar al llit per poder despertar-me sense tenir molta son, perquè darrerament, amb tot el que m’estava passant, no podia descansar gaire. Anar a dormir prest no va servir-me de res, vaig estar quasi tota la nit demanant-me què em passaria en uns dies. El soroll que sentia cada dia era més fort, així que vaig decidir anar al bosc per intentar relaxar-me; per sort no hi havia ni rastre de la maleïda bruixa, encara que en qualsevol moment podia aparèixer molt silenciosament. Després d’uns minuts caminant vaig tornar a casa, estava cansat i volia estirar-me al matalàs una estona. En despertar-me, vaig decidir anar a casa del meu amic en Llore, feia estona que no el veia i volia passar una estona amb ell. En arribar-hi vaig veure una ambulància i dos cotxes de policia, alguna cosa no anava bé. Vaig picar a la porta i em va obrir la seva mare amb llàgrimes a la cara i em va dir que l’acompanyés a voltar pel bosc i allà m’explicaria tot el que havia passat aquell dia. Em va contar que havia estat un dia normal i que, com sempre, s’havia aixecat a les vuit del matí i just després de dutxar-se havia anat a comprar el pa. En arribar a casa es va preparar el berenar, però quan ella va tornar es va trobar amb aquell horror.