Era igual d’estrany tornar dos anys després anunciant les seves noces com el fet d’haver desaparegut en mitat de la nit dos anys enrere. Va ser l’última nit d’estiu. Nit en què sempre es fa una gran festa per a acomiadar l’estiu. Es celebra a la plaça del poble. Hi ha música, beguda, menjar, i una gran foguera on es cuina la carn comprada per a l’ocasió. Per als que no s'hagen criat en un poble, tal vegada és difícil entendre la sensació que provoquen aquests esdeveniments. Aquestes nits són especials, els xiquets van lliures pel poble, i els jóvens poden alliberar-se per una nit de la vigilància estricta de familiars i veïns.

La nit que Tina va desaparèixer jo tenia 13 anys, i encara no havia pogut alliberar-me del control dels meus pares, que tenien por per si me n’anava amb els majors, els quals sempre aconseguien algunes ampolles d’alcohol i anaven als sembrats que hi ha a l’eixida del poble a beure-se-les. Tina sí que va anar.

Tina era la meua cosina més major, i era a la que més volia. Ens portàvem 4 anys, i era la major dels 5. Darrere d’ella anava el meu germà major, Jordi, tres anys major que jo, Josep, el meu cosí, dos anys més major i Toni, el meu germà gran, un any major que jo. Doncs ja ho heu vist, era la més petita de tres cosins grans i una cosina major. Per a mi ho eren tot. Jo els adorava, i per a mi era tot un honor poder anar amb ells i amb els seus amics.

Ella era la xica més popular del poble. I tal vegada de la contornada. Tina era amiga de tothom, però el seu grup de confiança estava format per les seues amigues Irene, Sandra, Amparo, els germans Hugo i Andreu, i Albert, el seu nóvio. Sandra era i és la nostra veïna, d’entre totes les seues amigues era la que més m’agradava. Ara, quan em veu, s’apropa a abraçar-me i a xarrar amb mi, i des de que van arribar notícies de Tina, més encara. Les altres dues, quan venien a casa de l’àvia ni tan sols em miraven. Supose que es pensaven que al xarrar amb mi anaven de deixar de ser tan guais. Ara em saluden pel carrer com si tingueren por. Hugo i Andreu eren dos germans de l’edat de la meua cosina, molt guapos. Segons el que em va dir Tina, Hugo estava enamorat de Jordi, el meu germà, i Andreu feia temps que anava darrere d’Amparo. Jo m’assabentava d’aquest tipus de coses escoltant les converses que tenien a la saleta des de darrere de la porta o amagant-me dins de l’armari per tal de saber d’alguna cosa d’aquelles persones que em resultaven tan llunyanes però a la vegada properes. I, un altra cosa que he de confessar, és haver espiat la meua cosina amb Albert, el seu noviet. En les nits d’estiu dorm normalment amb la finestra oberta, i la meua habitació està situada a la part més alta de la casa, que dona al carreró. Els veïns no són conscients de l'acústica del carreró, però se sent tot. I de la mateixa manera que sent als veïns roncar, escoltava a Tina i Albert en el portó del pati. La majoria dels dies no hi havia molt de diàleg que diguérem, i el poc que xarraven eren cursileries d’enamorats. Però va haver un dia que si que van dir alguna cosa amb trellat. Després, això sí de 10 minuts de silenci interromput per alguna expressió com “t’estimo més que l’hòstia” o “estàs més bona que el pa”, van començar a parlar.

Al principi no els vaig fer molt de cas, perquè creia que estaven parlant d’on podientindre més intimitat, però de cop i volta vaig sentir que baixaven la veu i això va fer que em posara alerta.

-Albert...

-Sí?

-Albert... –Tina va respirar fort- Tu... Tu saps el que vam veure l’altra nit. Estaves allí... Vam veure a Delfina “la Marquesa”, al retor...-Tina va baixar la veu fins al punt que la meua entrenada oïda quasi no va ser capaç d’escoltar els noms que va dir- I també vam veure a mon tio i a ton pare...

-Tina, deixa-ho estar, no sabem ben bé el que vam veure...

-Jo sí que sé el que vaig veure -va alçar la veu.

-No Tina, no saps el que vas veure, i jo tampoc. Aquella nit vam estar fumant...I estava fosc, no sabem si eren ells o eren altres persones... O si estaven allí.

-No li tires la culpa a les drogues... Jo no anava tan col·locada com tu... i sé què vaig veure. Els vaig veure a tots traient...

-Tina, no va ser res... -va canviar el to de veu a un més melós- Vinga, anem a oblidar-nos d’això, i anem a disfrutar d’aquesta estoneta que ens queda junts...

I després d’aquesta frase introductòria, la nit d’amor interrompuda per aquesta estranya conversa va continuar la seua cursa habitual. Però jo no vaig poder deixar de pensar en el que havien dit. Que feien la dona més rica del poble i ama del tanatori local, el retor, el pare d’Albert i el meu pare junts on fora el lloc al que van anar Tina i Albert a fumar marihuana?