CAPÍTOL I: El mentider

Un dia d’hivern, amb vent i alertes de pluja, Miquel, un alumne de 3 ESO, pèl roig, baixet i prim, i sobretot curiós, entra a la classe del senyor Martínez, mestre d'Història.



— Bon dia, classe! — exclama el senyor Martínez.



— Bon dia! — respon tota la classe a l'uníson.



Miquel seu sol a l’última taula de classe, i comença a treure tot el material, mentre el senyor Martínez encén l’ordinador per començar la classe.

— Doncs, si us pareix comencem la classe… — diu el senyor Martínez.



— No — respon algun graciós seguit d’unes rialletes.



— Com ja sabeu… — continua parlant el senyor Martínez sense donar-li importància — en aquest tema estem estudiant l’Antic Egipte, i hui tenia la intenció d'explicar un Imperi egipci poc recordat a causa de la seva curta duració. Estem parlant de l’Imperi del faraó Kadhaab o també conegut com “El mentider”.



El senyor Martínez continua fent la introducció del tema mentre posa el password a l’ordinador per accedir al seu llibre digital i continuar amb l’explicació.



— Obriu per la pàgina 33 del llibre i observeu la imatge de dalt a l’esquerra. — ordena el senyor Martínez — La veieu?

Al llibre s’aprecia una petita imatge a color d’una persona de cabell negre com el carbó, de pell morena i vestimenta blanca. Tota la classe observa la imatge, però un dels alumnes no és que la mire… sinó que pareix examinar-la minuciosament, Miquel. Miquel observa amb curiositat la imatge, tracta de buscar qualsevol tipus d’element sospitós o curiós, cada vegada s’apropa més al llibre com si estigués fent zoom. El senyor Martínez se n’adona i continua intentant posar el llibre digital, el qual s’ha quedat penjat per culpa del wifi de l’institut.



— Què tal? Interessant? — afirma el senyor Martínez, el qual sobresalta a Miquel, que es trobava molt concentrat.



No hi ha cap resposta al senyor Martínez per part de la classe, només els ulls oberts com plats dels alumnes com si a la foto apareguera una escena no adequada al tema.



— Com no funciona molt bé l'ordinador — explica el senyor Martínez — us contaré jo la història d’aquest faraó — fa una pausa per observar que la classe estigui callada —. La imatge que hi ha al llibre, és un retrat que es va trobar juntament amb algunes peces d’or com copes o braçalets. Supose que sabeu que els egipcis ja escrivien, en jeroglífics, i alguns textos donaven informació sobre els rostres dels faraons, i cap de les descripcions, coincidia amb la d’aquest. En canvi, anys després, un grup d’investigador francesos van trobar prop de la zona on es va descobrir el retrat una cambra subterrània amb informació sobre un faraó no documentat als antics arxius egipcis — fa altra pausa per mirar a tothom —. Aquesta cambra és la tomba de Kadhaab, l’home de la imatge del llibre.



Els alumnes pareixen avorrits, a més del fred que fa a causa del vent, en canvi Miquel pareix content, excitat, esperant rebre més informació sobre el que parla el mestre. Contemplant silenciosament l’explicació, com un lleó contempla atentament la seva presa abans de capturar-la. El senyor Martínez se n’adona de l’avorriment dels alumnes, però continua l’explicació sense donar importància als pensaments dels estudiants. Continua l’explicació però pareix que els rostres d’ensopiment i desinterés per part dels aprenents no canvia, en canvi Miquel continua atenent l’explicació de forma silenciosa però a la vegada emocionat. Passen els minuts i la classe continua exactament igual, qualsevol persona que entrés a classe necessitaria només un cop d’ull per saber que el senyor Martínez sembla que només explica a Miquel.



Ja només queda un minut de classe, però el senyor Martínez segueix en l’explicació. El timbre sona i els alumnes, amb aspecte de zombis, ixen per la porta de l’aula.



— Adeu, fins demà! — exclamà el senyor Martínez mentre tots els alumnes eixien de l’aula.



Miquel com sol ser costum, tarda un fum en arreplegar les seves pertinences de classe, i ix per la porta amb un somriure de satisfacció i excitació.



— Tant de bo tots foren com tu… — murmura el senyor Martínez a contracor.



Aquest sent emoció de saber que per almenys a un dels seus alumnes li interessa el que explica i el que parla.



Miquel amb la mateixa cara de felicitat segurament que el senyor Martínez, ix per la porta de l’institut amb ganes d’arribar a casa. Mentre camina pel carrer pensa en tot allò explicat a classe, i com seria d’emocionant saber més sobre el tema. En arribar a casa s'asseu al sofà, com qualsevol xiquet de la seva edat, a mirar el mòbil i xatejar amb els amics.



Després de dues hores, ja avorrit de la pantalleta, es posa a fer els deures que li han manat a classe. En obrir la motxilla veu el llibre d'Història, en veure’l se’n recorda de Kadhaab, el faraó o, com l’havia anomenat el senyor Martínez, “El mentider”. Deixa els deures a banda i connecta ràpidament l'ordinador, mentre s’encén, l’emoció recorria les venes de Miquel, se sentia aclaparat pel fum d’informació que volia rebre. Només s’engega l'ordinador Miquel entra a Google ràpidament i busca: Kadhaab faraó egipci. Apareixen un fum d’enllaços que porten a pàgines web, però tots parlen del descobriment dels investigador francesos, tots són entrevistes, reportatges, etc. Però aquesta informació no satisfà a Miquel, ell vol més, vol conèixer la vertadera història, vol saber perquè li deien “El mentider” o perquè el seu imperi va ser tan curt. El seu cap cada vegada s’omplia més de dubtes.



Després d’estar buscant aproximadament una hora, i sense èxit, va entrar a un altre enllaç. Miquel calculava que havia entrat a uns set-cents, sense aconseguir res. Però aquest era diferent, aquest li va cridar l’atenció. El titular del document que oferia la pàgina sobre Kadhaab era: El mentider, traïció i saviesa.



Miquel comença a llegir intrigat i ...