-Modred! Fill!- Va cridar Artur. No obstant això, el seu fill no el mirà; aleshores, el rei va començar a córrer cap a ell, cridant el seu nom. Quan Modred es va adonar que l’estava cridant, es va girar.



-Què passa, pare? Estàs molt agitat.



- Te’n recordes, que havia sigut citat per Morgana la nit passada?- Preguntà el rei.



-És clar que sí.



-Bé, doncs quan hi vaig anar per a veure què volia, vaig trobar-la morta. Crec que ha sigut assassinada.- Quan el rei pronuncià aquestes paraules, un silenci pesat i molt llarg es va establir entre el dos. Finalment, Artur va trencar el silenci.



-Digues alguna cosa, fill meu. O tu també penses que ha sigut per un motiu alié al nostre assumpte? Moltes persones m’han dit que pensen que era per un deute no pagat o un treball fet malament, emperò més que casualitat em pareix causalitat. I si alguna persona del regne coneixia allò que anava a dir-me i no volia que m’ho diguera? Digues-me què en penses.



-No ho sé, pare. Crec que és molt presumptuós i egocèntric per la teua part pensar que ha sigut assassinada per allò que anava a dir-te. Jo crec el mateix que les persones del poble: Morgana mai ha sigut una bona persona i té fama per ser una mala bruixa. Probablement haja fet un treball malament o haja enganyat algú dels seus clients i l’han assassinat. Fins i tot em podria atrevir a afirmar que s’ha suïcidat per a fugir dels seus delictes.



-Potser tens raó. A la millor estic exagerant jo i, a més a més, probablement volia dir-me una bogeria.



No obstant això, el rei, descontent amb la resposta donada per Modred, va acomiadar-se del seu fill i va decidir tornar a l’escena del crim.



Una vegada allí, va apropar-se a l’escriptori, que estava ple de fulls de paper. En va agafar un i, per a la seua sorpresa, era una carta adreçada a ell:

Car rei,

Escric això perquè, probablement no arribe a la nostra cita. Vós i el vostre regnat estan en perill i tinc l’obligació de contar-vos això… La teua dona, i Lancelot, el teu “fidel” cavaller són amants. Morgana sap que jo ho sé i no tardarà a actuar perquè jo no vos diga res, però volen extirpar-vos el regne. He estat enviant-vos somnis i visions perquè vos n’adonàreu.

Molta sort amb Morgana: vol assassinar a tot el que s’interpose en el seu camí.

Després de llegir aquesta carta, el rei va quedar desconcertat. Havia de creure les paraules de Morgana? O pel contrari no havia de fer cas d’aquestes paraules sense gens de sustentació?

Va decidir que la millor solució passava per compartir aquesta informació amb el seu fill, per veure què li deia. sN3xvC4y

-Fill meu, he trobat aquesta nota a l’habitació de Morgana.-El seu fill va llegir la carta amb atenció. Després va reflexionar uns moments i va dir:

-Crec que el millor que pots fer es pregunta-li a la mare, per veure com reacciona.-Li recomanà.sN3xvC4y

Va seguir el consell del seu fill i va pujar on estava la seua dona.



-Dona meua, has vist que han assassinat Morgana?.-Li preguntà

-Què li ha passat? Qui ha sigut?.-Li va respondre amb una sorpresa fingida.



-No sabem res de moment, però suposem que ha sigut algú de la cort.-Li tornà a respondre.



Just en aquest moment va arribar a l’habitació el fill del rei i de la reïna dient als seus pares que li abraçaren. En aquest moment va aprofitar i va tirar al seu pare a terra i el va lligar al llit.



-Què estàs fent, traïdor.-Li retreia el seua pare.



En aquest moment va entrar Lancelot.



-Què significa açò?.-Preguntava Artur sorprés per la traïció del seu fill.



-Deixa’m que et conte tota la història.-Va dir Lancelot. –Tot va començar fa 3 mesos, després de gitar-me amb la reïna. Com que ningú dels dos t’aguantem, vam decidir d’apartar-te del tron. Vam pensar com fer-ho i vam arribar a la conclusió que la millor solució seria posar al teu fill com a rei i acabar amb tu. Quan li ho vam proposar va acceptar de seguida. Tot es va precipitar quan Morgana ens va descobrir i la vam haver de matar abans que parlara amb tu.



-Com m’has pogut fer açò, Lancelot, jo et considerava un amic, i vosaltres, com m’haveu fet açò, soc la vostra família.-Respongué el rei.



En aquest moment, va arribar la guàrdia reial que encara li era fidel al rei. El rei pensava que açò podia succeir. Es va realizar una batalla molt dura entre la guàrdia lleial i va guardia que donava suport a Lancelot. Després d’hores de batalla, la guàrdia lleial al rei va guanyar i va enviar a la presó a Lancelot, a la reïna i al seu fill.



Després d’aquest incident que quasi acaba amb la vida del rei i amb el regne, van venir temps pròspers per al regne. El rei es va tornar a casar i, quan es va morir, va deixar el tron al cap de la guàrdia reial que va salvar-li la vida.



I si hi ha alguna cosa que ens ha ensenyat aquest relat és que creure amb lleugeresa es una gran malaptesa.