Havia passat un mes des dels incidents nocturns i Arturo ja se n'havia oblidat. No obstant això,

el preocupava una altra cosa: Morgana li havia convocat sense explicació cap a la nit,

assegurant-li que es tractava d'una qüestió d’extrema importància.

El dia va transcórrer lent i el rei el va passar acompanyat del seu fidel cavaller, Lancelot, i del

seu fill, Modred. Van eixir de caça i tot va ser com sempre, però hi havia una atmosfera de

tensió, com si alguna cosa anara a succeir.

- Es troba bé, senyor? Vol que tornem al castell? - Li va preguntar Lancelot.

- Em trobe de categoria, simplement estic una mica intrigat. Morgana m'ha convocat hui a

mitjanit i no puc imaginar el que pretén. Eixa bruixa està boja i no puc esperar res bo des que

Ginebra expulsara de la cort al seu amant. Crec que em guarda cert rancor.

Un centelleig d'inquietud va il·luminar el rostre de Lancelot, massa subtil per a ser percebut.

-Com vosté diu, no pot esperar res bo d'eixa boja, per això jo li recomanaria que no hi anara. I

si és un parany per a usurpar-li el regne? No pot confiar en ningú a hores d'ara del regnat. – Va

pronunciar aquesta última oració sense mirar-li a la cara i amb un to més fosc que de costum.

Arturo ho va notar.

- Lancelot, el meu fidel cavaller, per què afirmes això? Potser insinues que hi ha un traïdor en

la meua cort? Si és així, dis-ho, i que s'atinga a les conseqüències. - Lancelot va guardar un

silenci expectant durant uns segons per a després respondre:

- No, el meu rei. Vosté sap que si jo coneguera cap traïció no tardaria ni dos segons a fer-vos-la

saber. Simplement desitge la seua seguretat per davant de tot.

- Això suposava. Acudiré a la cita, només per a saber què pretén. Si no m'interessa m'aniré, no

et preocupes. A més, què pot fer-me a mi, rei de Camelot, una dona com ella?

- Té raó, senyor. Les meues preocupacions són en va. – Després es va girar cap a Modred. -

Vosté què opina, príncep? Ha estat molt callat.

- Crec que el meu pare hi hauria d'anar. Qui sap? Potser és important.- La seua veu també

amagava una oscuritat repentina.

- Com que el meu fill pensa com jo, és clar que aniré a la cita amb Morgana. Estic segur que el

que tinga que dir-me serà important per a mi o per al regne.- Va concloure el rei Artur.

Va transcórrer el dia i l’espectació del rei no va fer més que augmentar tal com passaven les

hores. La cita era a les huit, abans de sopar.

Eren les huit menys deu i el rei va anar a la cita. Havia d’anar a la altra part del castell. Quan va

arribar-hi va picar a la porta, i, com que no va rebre ninguna resposta, va picar una altra banda,

i per a la seua sorpresa, tampoc va rebre cap resposta. Davant aquest nou escenari, no va

saber què fer, se n’anava i es quedava amb el misteri, o entrava i descobria el que passava?

La decició del rei va ser entrar a la cambra, arriscant-se a descobrir això que menys volia

descobrir. Quan va entrar, no va percibir res estrany. La cambra no era molt àmplia, al fons hi

havia un llit i a la dreta un espill xicotet. A l’esquerra hi havia un escriptori molt vell. Damunt la

taula hi havia papers i el rei volia saber què deien. Quan s’hi va aproximar va veure una taca de

sang en el paper. A continuació va alçar la vista i va trobar a Morgana morta darrere

l’escriptori.



Va fer cridar urgentment a la guardia reial. Si abans d’aquest episodi ja sospitava que alguna

cosa estava succeint, ara ja n’estava quasi convençut.

El rei va cridar a tota la cort i els va informar sobre què havia passat. Alguns es van sorprende

més que altres, però no hi havia una gran sorpresa en general.

-Segur que devia diners algú prestador.- Deien alguns.

- Potser algú volia la seua mort i li l’ha encomanada a algú- Deien uns altres.

Per al rei, cap d’aquestes explicacions li pareixien lògiques; el rei estava segur que darrere

d’aquesta mort hi havia alguna cosa molt estranya, n’estava segur, que Morgana sabia alguna

cosa que algú no volia que fora revelada, però el rei estava segur que anava a arribar al final

d’aquest asumpte. El que no sabia era el que anava a descobrir, una cosa que anava a canviar

per complet la seua vida a Camelot.