A París, la ciutat de l'amor, tots els racons estaven impregnats d'un sentiment romàntic. Jo, una jove que no creia en l’amor, estava més enamorada que ningú. Despés d’aquella trucada amb en Marc, no ho havia dit abans però es deia així, vem quedar per donar una volta per París. Jo estava bastant emocionada. Feia molt que no el veia i tenia moltes ganes. Vaig trucar a la Laura i li vaig explicar. Ella no s’ho podia creure, i jo en realitat tampoc. Vem quedar un divendres per la tarda, davat de la catedral de Notre Dame. Jo vaig ser molt puntual, ell no tant, va arribar deu minuts tard, s’em van fer com deu hores. Finalment el vaig veure. Estava molt guapo, portava una camisa blanca i uns pantalons de pana. Quan ens vem donar dos petons el vaig notar nerviós, però ell ho intentava disimular. Ell em va portar a molts llocs diferents. La veritat és que va ser una tarda entretenida. Primer, vem passejar pels jardins de Luxemburg. Aquest jardí és un dels més romàntics de la ciutat. Vem veure les seves boniques fonts, estanys i flors mentre gaudiem de la companyia l'un de l'altre. Després, vem passejar pel canal de Sant Martí. Aquest canal és un lloc perfecte per a una passejada romàntica. Vem veure els vaixells passar pel canal, vem passejar per les seves ribes i fins i tot vem fer un pícnic en un dels seus parcs. Per últim vem veure el capvespre des de la Torre Eiffel. No hi ha res més romàntic que veure el capvespre des d'una de les torres més famoses del món. A més, a la nit, la Torre Eiffel s'il·lumina i ofereix un espectacle de llums molt bonic. M’ho vaig passar realment bé.

La Laura em demanava tot tipus d’informació d’aquella cita. Jo li vaig explicar tot amb detall. Vem quedar per veure’ns un altre dia també, vam estar els dos molt bé l’un amb l’altre. Ell era perfecte per a mi, em complementava. La segona vegada que vem quedar vem visitar el museu del Rodin, el qual conté algunes de les obres més boniques del famós escultor Auguste Rodin. Vem admirar les seves escultures més famoses com "El pensador" i "La porta de l'infern". M’agraden molt els seus gustos artístics. És una persona molt educada i bén formada. També vem creuar el Pont dels Arts. És famós per les seves "cadenes d'amor". Vem afegir la vostra pròpia cadena al pont i vem deixar una mostra del nostre amor etern. Allà em va donar el primer petó i em va demanar ser la seva parella. Li vaig dir que sí sense pensar-m’ho ni dos segons.

Gràcies al seu amor i la seva dedicació vaig poder aprendre què és l’amor de veritat. Jo havia deixat de creure en tot això. Ell em va obrir els ulls i em va guiar per aquest camí. Però el que jo me pensava que era un conte de fades realment tenia les seves dificultats, com tot en aquesta vida. Jo vaig acabar la universitat i ja em tocava marxar a Barcelona. En Marc en canvi s’havia de quedar uns anys més allà. Estàvem els dos molt tristos, havíem de fer alguna cosa, no podia acabar tot allà. La meva mare quan era petita em deia que l’amor et feia fer bogeries, jo no l’entenia fins que em va passar. Vaig decidir buscar feina a París i em vaig quedar a viure allà fins que en Marc pogués tornar a Barcelona. Van passar els anys i el nostre amor creixia amb nosaltres. Un bon dia ell em va demanar matrimoni. El somni de totes les noies, ho va fer als peus de la Torre Eiffel. Em vaig emocionar. Vem decidir casar-nos a una església de Barcelona, amb les nostres famílies i els nostres amics. Va ser el millor dia de la meva vida. Sentia plena felicitat, mai m’havia sentit igual. m’encantava la meva vida, era perfecta. Al cap d’un temps em vaig quedar embarassada d’una nena. Estàvem molt feliços. Vem viure així per sempre, una gran família amb un gran marit.