- Mama, la història del papa la Brigitte ja la té més que dominada.

- Deixa-la que expliqui més, si us plau.

- Bé, us deixo, aniré a preparar el sopar, seguiu.

Bé, diguem que era l'home que tota dona amant dels llibres romàntics voldria tenir.

Fins al dia d'avui, no n'hi ha hagut un a qui li brillessin tant els ulls en veure'm com els del teu avi. No n’he conegut un com ell. Després de la seva mort , durant tres anys tot va ser gris i, més, quan em vaig assabentar que estava la teva mare al meu ventre. Em va doldre el fet que ell marxés sense saber aquesta gran notícia, però , contenta amb aquest sorprenent gir.

Un dia, sota una nit plujosa i freda, asseguda a la cadira que el teu avi solia posar-se a fer polseretes per després, amb tot l'amor del món , agafar-me la mà i posar-me’n unes quantes, a la casa on va ser la nostra primera vegada, veient com la pluja queia cada vegada més fort, em vaig deslligar en plor; intentava sigui com sigui que ell escoltés el que jo tenia per dir-li .Era una desesperació molt gran, una angoixa que em feia trossos, sentia com el meu cor bategava més i més fort, amb més intensitat. Enmig de tot això, va venir un record a la meva ment, un dels molts que teníem, que va commoure tot el meu ésser.

Sempre feien broma amb com seria el nostre últim adéu, com anàvem a fer quan algun dels dos dormíssim per sempre, rèiem d'això, juntament amb un gelat de maduixa. Allà, mentre la pluja m'acompanyava al mateix compàs de les meves llàgrimes, jo li vaig escriure una carta.

“Hi ha coses que simplement no es poden descriure; vaig assecar aquesta ultima llàgrima amb un adéu, al nus de la gola. Te'n vas anar abans d'hora, sense donar-me un avís. Sento que, des que te'n vas anar, tots se'n van, sento que no puc suportar això, no saps quant t'estimo de tornada.

Pren-me, jo no sóc ningú aquí sense el teu abric. Tot el que vull i necessito és tornar a acaronar-te. Una part del meu ésser te’n vas emportar; el nostre amor es va fer per a les pantalles de cinema. Eres això que em feia sentir viva, eres això que em feia millor persona, eres això que em feia avançar. Torna i estima’m com mai. Torna i anem on puguem crear els nostres propis records, on els nostres ulls mai no es tanquin, on els nostres cors mai no es trenquin i on el temps estigui congelat.

Sostenta'm als teus braços fins que els nostres llavis es trobin. Tot seria així de fàcil, vull un record etern amb tu, on res ni ningú el pugui fer desaparèixer.

Sé que només és una nit més i soc aquí, mirant el cel, escrivint per a tu. Penso en tu, et desitjo com mai, encara que sé que estàs a l'altra banda, encara que estiguem en mons paral·lels de distància, jo t'esperaré, el temps que sigui necessari. Només em pregunto, tu també penses en mi com jo? tu també em desitges com jo a tu? Si em sents, només uneix el teu horitzó al costat del meu i escoltem-nos. Si veiem les mateixes estrelles, si us plau guia'm fins arribar a casa i deixa'm mirar-te a aquests ulls que em porten a diferent estació. Pren la meva mà i sortim a caminar pels carrers il·luminats a esbrinar com conduir-nos de nou.Vull tornar a veure't somriure, i sobretot ser jo qui provoqui aquest somriure. M'agradaria pensar que et recolzes a la meva espatlla i ballem junts el dia del nostre casament. Salveu-me d'aquest fred, junts podem sortir, no deixis que m’arruïni, no em deixis morir sense sagnar, ets el meu únic camí.Estic ficada al llit en el silenci, acompanyada de tristesa, esperant un senyal del teu retorn. Vine i sana el trencat, vine i torna'm l'esperança, treu-me d'aquest desastre, reverteix les cendres, no estic llesta per assimilar encara la teva partida, treu-me d'aquí, no em deixis seguir escrivint aquesta trista cançó. No és tard per callar el meu clam, arrisca't.”

Vaig fer moltes més; però vaig deixar de fer, en el moment que em vaig adonar que ell ja es quedava al meu cor per a la resta de la meva vida, aquí, als racons dels meus dies, en cada cosa que feia, estava reflectit el seu esperit.

Crec que ja és el moment, vull dormir tranquil·la al seu costat. Vull que les nostres estrelles estiguin unides com les notes al pentagrama, vull que el nostre ésser sigui desplegat en mantells enormes al cel, com l'aurora boreal.Vull per a tu ser la millor lluna que hagis vist mai.No vull plor, ni remordiment, vull pau i alegria. No vull angoixa ni tristesa per a vosaltres, vull tranquil·litat i admiració,admiració per aquest amor que tant va perdurar. Deixeu-me anar , deixeu-me ser feliç.

No és un adéu, és un fins després.