Decideix posar-se a llegir una estona escoltant música de fons per a

desconnectar. Després trau un àlbum de fotos i recorda moments que va

passar amb els seus pares i els seus germans.

Decideix enviar-li un missatge a Carlota, la xica que té la mansió on queden

tots per a investigar. Quan estaven al parc es van quedar parlant una estona i

ara són amigues, almenys comparteixen situació, ja que ella era filla d'una

parella que anava en el vaixell. Resulta que els seus amics també hi anaven, li

ho van dir els seus pares en parlar amb ells per telèfon. Li dona ànims perquè

sap que està passant-ho malament, i la xica li dona ànims a ella també.

Li fa peresa fins i tot cuinar, per la qual cosa demana a domicili en el restaurant

del costat de la seua casa.

Per fi estan tots a casa de Carlota. Tots han anat investigant pel seu compte,

no han esperat a estar junts. Això és bo ja que el que fan en el menjador de la

casa de la xica és reunir informació i després els sobra temps.

Però els faltava alguna cosa, fins que parla Antonio, un xic jove fill d'un dels

membres de la tripulació.

--He estat investigant tot el mapa de l'oceà, i hi ha una cosa en la qual ens

havíem equivocat.

--Quina cosa?- pregunta Sara

--Havíem investigat el temps des que va eixir el vaixell fins que va desaparéixer

i hauria de ser ací- assenyala un punt de l'oceà- tenint en compte totes les

parades que fa un creuer. Però acabe de veure el pamflet i apareix una illa que

no havíem tingut en compte. Posa que s'allotjarien en ella mitja setmana, la

qual cosa canvia tot, ja que ara els situaríem ací- torna a assenyalar un punt en

l'oceà, però només hi ha aigua.

--Però ací no hi ha res- diu Carlota.

--En internet posa que és una illa inexplorada- Diu Sara avançant-se a Antonio.

--A veure, però encara que hagueren parat en l’illa i foren ací, com arribarem

fins ells?- pregunta un home major.

Aquesta pregunta queda sense respondre, ja que hi ha alguna cosa que sel's

està escapant.

Però a la seua casa tot li quadra, per fi. Les illes misterioses no tenen res a

veure, perquè en observar el recorregut del creuer que li va facilitar la policia, el

vaixell no va passar per aquestes illes. S'havien equivocat des del principi.

Cridarà a tots, Sara ha descobert on està la seua família.

--Em semblava tan obvi el recorregut del creuer que no vaig veure el mapa que

em va proporcionar la policia. El vaixell es va desviar una mica, però prou per a

descartar les illes, però també tres parades més. Tenint en compte que van

estar només una setmana sobre aigua i durant aqueixa setmana van fer més

de sis parades d'un dia cadascuna, podem deduir que no s'han mogut

d'Europa. Es troben a les illes Shetland.

--I allí no viu gent que els haja pogut veure?

--Supose que no hauran baixat del vaixell, però no sé per quina raó.

--Ja ho tinc!- diu Carlota- En Internet posa que van construir fa poc una

estructura reflectora prop de la costa en aquestes mateixes illes. Una dona va

caure a l'aigua i no podia eixir per culpa de la estatua, li reflectia en la cara i no

podia avançar ni saber on estava la costa. Van denunciar però encara no l'han

llevada.

--Estàs dient que poden estar des de fa setmanes en el vaixell al costat de la

costa pensant que estan a la meitat de l'oceà?

De seguida telefonen a la policia per a confirmar el seu descobriment, la seua

família portava tot aqueix temps en el vaixell degut a l’estructura, que els va

desorientar i van llevar de seguida.

En veure'ls al lluny no ho podia creure, per fi estava amb ells. Es van donar una

enorme abraçada tots i es va adonar del que havien crescut els seus germans

en unes setmanes.

Al final es va sancionar a part de la tripulació que van decidir canviar el rumb a

últim moment. No sabien el que anava a ocórrer, tan sols fugien d'una possible

tempesta elèctrica, però per no haver avisat per ràdio del canvi de plans podria

haver acabat molt malament la història.