Van passar uns mesos després del somni tan misteriosos que Alisha va tindre. Uns mesos en el que ella no va somiar rés de rés. Uns mesos en els que expressament va fer molt de fred. Uns mesos en els quals la llum del sol no passava per les núvols. Uns mesos en els que els androides estaven en un període de molta incertesa acompanyat amb moltes fallades de software i connexions. Comptat i debatut, temps molt difícils per a aquesta legió de androides, però especialment per a Alisha.

Durant l'època en la qual Alisha va deixar de somiar, sorprenentment es va transmetre aqueixa capacitat a la seua amiga Katie i ella a partir d'aqueix mateix instant va començar a actuar d'una manera molt estranya, que no concordava amb la seua pròpia personalitat. Uns dies més tard van estar parlant sobre els seus esdeveniments recents i Alisha també li va dir que ella ara havia perdut aqueixa capacitat, però encara desenvolupava sentiments com els d'una qualsevol persona. Així que decideixen quedar sovint per a explicar-se les experiències que estaven vivint, una respecte als seus somnis i l'altra amb els diversos sentiments i emocions.

I un d'aquests dies Alisha estava passant una mala ratxa perquè els seus companys de legió li estaven fotent una mica la seua existència així que volia parlar amb la seua amiga Katie per a esplaiar-se i oblidar-se una mica de tot el que li envoltava i de pas parlar sobre la seua conversa, encara que no s’esperaria el que havia somiat aquella nit.



— Hola Katie, com està vostè al dia d’avui? Jo, sí et soc sincera, he tingut un dia de merda, m'estan fent la vida impossible. L'enveja pot arribar a fer molt dol, però als altres els dona absolutament igual.— Va dir Alisha amb un to de ressentiment

— Aleshores no estaràs d'humor per a escoltar el que he d'explicar-te, però és necessari que em prestes una miqueta d'atenció.

*Sembla que Sophie està molt preocupada i com bona amiga que soc deixaré els meus problemes a un costat i donar-li importància al que m'ha de dir.* — Pensa Alisha.

— Estàs bé xiqueta, t’ha passat alguna cosa? Necessites ajuda amb algo?



Havia hagut una diferència entre els somnis de Alisha i els de Katie. Els somnis d’Alisha havien sigut com records d’una vida paralel·la a la que ella estava vivint. No obstant això els somnis de Katie no estaven vivint la vida paralel·la, sino que estava vivint successos que passarien en un futur pròxim en la seva vida, les dos s’ho prenien a riure perquè podien guanyar uns diners fent prediccions.



— Tinc por, Alisha no vull que et passe res.



— Que et passa Katie?



— He tingut un somni en el que… en el que…



— En el que què. Katie, tranquiliza’t i contam-ho tot.

— Vaig veure una gran tempesta que estava envaint una ciutat la qual ara no puc reconéixer i tot era un caos i destrucció. Els edificis es desmoronaven, i la gent no parava de córrer per els carrers en pànic. I després, vaig veure als androides que lluitaven contra els humans. Era una guerra amb malta sang i màrtils. Els humans els tractaven com a esclaus, i els androides estaven farts de viure sota aquesta opressió. Vaig veure com la guerra s'allargava durant anys, i molts eren els que van perdre la seua vida en el combat.

Alisha estava escoltava atentament a la seua amiga, i mentre ho feia, una sensació de preocupació creixia en el seu interior. Les paraules de Sophie en el somni, i ara el somni de Katie, estaven connectant en la seva ment, i estava segura que tenien molta relació entre ells.

— Katie, escolta'm, això que estàs somiant tinc la sensació que o bé ha sigut real o bé està por pasar. Fa temps jo vaig tindre un somni amb una androide que em deia que havia de donar llibertat als androides. No sé què vol dir, però crec que està relacionat amb el teu somni.

— Com podem nosaltres solucionar això, Alisha? Som només dues androides, no podem canviar el món.

— Potser no podem canviar el món, però podem fer alguna cosa per ajudar als nostres companys androides. Hem d'investigar a fons sobre aquestes anomàlies del codi, i trobar una manera de solucionar-les.

Les dues amigues van passar la nit parlant sobre el que havien somiat, i van decidir que al dia següent començarien a investigar. Van passar diversos dies analitzant el codi, i van descobrir que aqueixa anomalia del codi solament estava present en *

Alisha i la seua amiga Katie, però el que elles no sabia era perquè.

Al día següent Alisha va tornar a recórrer a l'opinió del seu amic Dylan. Ella li va comentar el somni que havien tingut tant ella com la seua amiga Katie i aquest no va poder aguantar-li-ho més.

Van tindre una de les converses més difícils al llarg de la seua amistat. Dylan els va revelar que Sophie va anar la que va originar, fa anys sense voler aquesta guerra i que quasi es carrega la vida de tots els androides que existien, però Dylan va ser un dels supervivents i va acordar tant amb ell com amb el seu cap que farien que cap androide més recordara aqueix passatge que van haver de patir perquè ningú més entra en xoc ni res per l'estil, però va haver-hi un problema en el pla i és que a elles dos, sense saber perquè, a través dels somnis els arribaven la informació del que va succeir en aquella època, per això Dylan volia revisar el codi de la seua amiga Alisha, perquè no patira més perquè ell tenia clar que si veia això la cosa podia acabar molt malament.

Alisha i Katie es van quedar sense paraules, així que Dylan volia eliminar-los aqueixa capacitat per a no ocasionar més problemes, però ja s'havia fet molt tard així que va decidir que ho farien l'endemà al matí.

Alisha i Katie es van anar a les seues respectives habitacions, van pensar una mica sobretot el que havia passat aqueixa vesprada i de tant pensar es van quedar adormides.

Ambdues van entrar en un somni molt profund quan de sobte es troben que les dues estan somiant i que s'han sincronitzat els seus somnis i de sobte escolten una veu:

— Si vosaltres creieu que anaveu a eixir-vos amb la vostra esteu molt equivocats….. — Va dir una veu femenina.