Després del dia tan estrafolari que va viure Alisha, volia anar una vegada més al seu lloc, al seu somni, un lloc on ella poguera ser ella mateixa amb els seus sentiments.



Quan va entrar al somni algun cosa havia canviat la seva percepció. Després de parlar amb Dylan, Alisha es va adonar que ella no era l’única que podia sentir, per què eixa mateixa nit, en esse somni havia vist a una “persona” més plorar. Havia estat tan centrada que podia viure la seva vida amb sentiments i una casa, que no havia caigut en possibilitat que tot el que estava veient era una vida humana, una vida com la dels seus creadors.



L’únic que s'assembla de la vida d’un humà a la vida d’un androide és que com el món era el mateix volien copiar l’estructura de dormir huit hores, però com va ser molt de temps desperdiciat al final el van deixar en sis. En les hores de “dormir” els androides es desconnecten del sistema per a actualitzar-se i recaudar informació del que han aprés durant el dia.



Al matí següent uns androides havien anat a la zona de desconnexió d'Alisha per a portar-se-la per a revisar el seu codi. Alisha no savia com s’havien enterat dels seus somnis, però, quan el seu sistema visual havia carregat completament, darrere dels androides que volien analizar-la estava Dylan. Alisha no volia dir nada, estava… com es diria…? decebuda? Alisha no savia què estava… sentint? Còm era això possible?



Dylan li havia dit a eixos androides que Alisha tenia la funció de somiar i que probablement també de sentir. Alisha sense saber que estava passant, només veia un grup rastrear el seu codi.

— Però què esteu fent tots vosaltres ací revisant-me sense més? I sobretot em dirigisc cap a tu Dylan, que tipus de joc és aquest? — va dir Alisha.

— He anat a comentar-los que per què et passen aqueixes coses, que no tenen cap sentit així que he demanat per favor que et revisaran. — va transmetre Dylan.

— Però no se suposava que vam dir que no ho podia saber res ja que era una qualitat que només em succeïa a mi i si s'expandia podríem cagar-la!? Mai hauria imaginat que em traicionaries d'aquesta manera — va comentar Alisha, una mica decebuda davant la decisió que ha pres el seu millor amic sense consultar-li a ella anteriorment.

— Alisha, pots entendre que ho estic fent pel teu bé?

— Què tot això és pel meu bé Dylan? Si li ho has dit a ells qui sap si això correrà entre tots els altres. No saps els rumors que poden sorgir d'ací. Només espere, que si s'assabenten, no m'agafen mania per descobrir que soc més “especial” que ells, sino nosaltres dos acabarem molt malament. Així que ja pots estar dient-los als teus “amics” que deixen de mirar el meu cablejat, que tot està en ordre.

— Val Alisha, el que tu decidisques, però vull recalcar que ho faig pel teu bé.

Després d'això Alisha va abandonar el lloc bastant enfadada així que va decidir anar a buscar a la seua amiga Katie per a poder explicar-li tot el que havia succeït.

— Xics, ignoreu el que ha dit, feu-me cas a mi i continueu investigant per favor.

Dylan no podia comprendre el motiu pel qual la seua amiga havia reaccionat així…. Bé, en veritat sí que ho entenia tot, perquè quan ho va pensar profundament es va recordar que Alisha no estava encara quan va succeir això de Sophie. Dylan ho recorda com si fora ahir i veure que li està succeint el mateix a la seua amiga…..

— Cal resoldre això d'alguna manera ja que no permetre que la meua amiga acabe…. — Es va dir Dylan al seu interior i li va entrar una esgarrifança de només pensar-lo.

Després d'això, Alisha va anar a parlar amb Katie que l'estava esperant en una altra sala.

—Alisha, on estaves?

—M'estaven investigant el codi i la memòria perquè Dylan m'havia delatat.

—Jo crec que ho ha fet per això de Sophie.

—Qui és Sophie?- va dir Alisha preocupada.

—És una androide que una vegada va tindre sentiments i la van bandejar per això.

—Aleshores, que el que ell fa pel meu bé era veritat.

—Si

—He de parlar amb Dylan, i dir-li que he sent.

Mentrestant van estar intentant encontrar alguna “anomalia” fins que arribà la nit i devien d’anar a “descansar”, per això, havien conclòs la búsqueda en el seu codi i amb la resposta que tot estava en ordre, no obstant això, eixa mateixa nit un somni va tenir.

El somni de Alisha es situava en un paisatge àrid, ple d'arena i dunes, com a post-apocalíptic.

De sobte va escoltar una veu femenina que venia de la seua esquena.

—Alisha has d'anar amb compte.

—Qui eres?!- va dir Alisha espantada.

—Soc Sophie, una androide amb sentiments com tu. Has d’anar amb molt de compte i desconfiar de tots, has de alliberar als androides i donar llibertat a tot el mon.

— Però, per què?

—Ja ho entendràs.