F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Amor no segellable (Yinuo)
IES Joaquin Torres (Mequinensa)
Inici: Nosaltres a la lluna (Alice Kellen)
Capítol 3:  Un final inesperat

14 de maig de 2020

Fa dos dies que m'havia contagiat de la covid, en el nostre pis, només hi havia un dormitori gran, amb tres llits per a les tres. Ara que estava contagiada, necessitava estar confinat, però en la casa no hi havia més dormitoris ni habitacions, excepte el magatzem, allí guardàvem les coses que no utilitzàvem, com la maleta, capses amb coses antigues, etc.

La Carla i la Morgan, van buidar com van poder aquella habitació, van inflar un llit inflable i van portar un escriptori i una cadira, fer si volia fer alguna cosa.



19 de maig de 2020

No podia assistir a classes perquè els dos ordinadors estaven ocupats, i els meus únics passatemps, eren estar amb el mòbil mirant Tik Tok i escriure per l'altra cara del diari alguna cosa per entretenir-me.

Però no penseu que no vaig res durant aquests dies, la Carla, em passava els deures de les classes i els feia.

Estava ja tan avorrit de tot, que vaig demanar a la Carla que anés a la biblioteca a demanar un llibre qualsevol, però que fos llarg.

L'endemà, vaig trobar-me amb tres llibres de Jules Verne.

No coneixia aquest autor francès, ni havia llegit cap dels seus llibres, però sí la Carla l'havia escollit, devia de ser bon autor.

I així, llegint el llibre la volta al món en vuitanta dies, em vaig adormir.



22 de maig de 2020

Hola, soc la Carla, amiga de la Laia.

Et preguntaràs que passa amb la Laia.

Doncs, fa dos dies, al matí, li portava l'esmorzar a la porta, vaig trucar i ningú em responia, vaig entrar corrents i vaig encontrar-me a la Laia amb una febre de quaranta graus i tossia molt, llavors la vaig portar a urgències, acompanyada de la Morgan.

Vaig trobar aquest diari a l'escriptori, i de moment, aquests dies escriuré jo, en comptes d'ella.

També li vaig donar a la infermera els llibres de la biblioteca, per a quan la Laia millori, els hi donés.

Espero que milloris, el diari el tindràs amb els llibres de Jules Verne, ja em diràs si t'ha agradat.



23 de maig de 2020

Estic en una sala separada per uns plàstics a l'hospital, em trobo bastant millor que abans, això és el que crec. Ja m'he acabat el primer llibre dels tres de Jules Verne, toca el segon, “De la terra a la lluna”. Llegint una mica, em vaig adormir una altra vegada.



“23 de maig de 2020”

Va ser molt estrany, em vaig despertar mig adormida, amb un doctor i dues infermeres al voltant amb una cara amb ganes de plorar. De sobte, em vaig despertar en una habitació completament negra, el d'abans va ser un somni? I ara? A on estic? Em vaig preguntar un munt de coses.

Al principi, pensava que era un somni, i em vaig donar una bufetada a la galta, va doldre molt.

Estic sola, amb un llit i un diari, pot ser que això sigui l'infern? Perquè de cel no ho sembla pas. O pot ser que estigui a la lluna?

L'habitació era bastant gran, però cada vegada es feia més i més petita, va arribar un moment que es va parar.

Aleshores una “persona” va aparèixer darrere meu, però era totalment negre, no es diferenciava el rostre, però si els accessoris que portava, encara que siguin negres, com la boina que tenia al cap, la bufanda i les sabates.

Em va atrapar i em va fer un petó a la galta.



24 de maig de 2020

Em vaig despertar, vaig mirar, ja estava a casa, amb la Carla, la Morgan i … Adrien?

Laia: Hola, Adrien.

Adrien: Hola, Laia, ja et trobes millor?

Laia: Sí.

Adrien: Em, si no tens cap problema, ja he de tornar a casa.

Laia: Espera, Adrien m'agrades un munt, m'he enamorat de tu, des del primer dia que ens hem vist, però me'n fa vergonya dir-t'ho.

Adrien: Tu també m'ha agrades Laia, ja quedarem un dia per parlar.

Laia: D'acord.

Adrien: Així que això és el que tenies al voltant de la “lluna”.

I va marxar, però no vaig entendre l'última frase d'en Adrien. I la Carla em va dir, mira la teva mà.

Però com era possible, el tercer llibre de la biblioteca, “Al voltant de la lluna” de Jules Verne.



30 de juny de 2022

Ja fa dos anys d'ençà que ens vam enamorar, i som molt feliços junts, però encara n'hi ha moltes preguntes sense respostes que em tornen boja.

Perquè recordeu el diari del dia “23 de maig de 2020”, tot era un somni, però aquella pàgina estava en el diari quan em vaig despertar i vaig obrir per mirar-ho.

Una altra pregunta sense resposta és, com dimonis estava llegint “Al voltant de la lluna”, quan jo recordo que estava amb el llibre “De la terra a la lluna”.

Però bé, m'estic quedant sense pàgines per seguir, ja ens veurem en el meu següent diari .

 
Yinuo | Inici: Nosaltres a la lluna
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]