Em vaig refregar els ulls, no m'havia equivocat.



El professor li va demanar seure davant meu, ja que era l'únic lloc lliure de la classe. Quan quasi es va asseure, em va fer l’ullet. Vaig sentir, no ho sé, era una sensació que mai m'havia passat, crec que una onada de felicitat va xocar amb el meu cervell. Era com si estigués en un paradís, llavors la veu de la Carla em va despertar.



Carla: Dona, encara ets viva? Què t'ha passat? Víctor està passat la llista i ha dit el teu nom tres vegades.

Em vaig aixecar de cop i vaig dir:

Laia: Sí, soc aquí.

Víctor: Has d'estar més atent a classe.

Laia: Sí.

Era la primera vegada que m’havia distret a classe, i no va ser l'única vegada. En les classes següents, em vaig distreure cada dos per tres. No sabia què era el que ocorria, crec que aixecava el cap per copiar el que hi havia en la pissarra, em vaig sentir atreta per l’Adrien i …

Crec que m'havia enamorat!

6 de gener de 2020

Va haver-hi reunió urgent a la casa, el tema era clar, què fer quan estàs enamorat, la vam fer a l'hora de dinar. Els vaig contar tota la meva història.



Morgan: Està clar dona, demanar-li sortir.

Laia: Però no sé si li agrado.

Carla: Escriu-li una carta anònima, i espera que et respongui. Ja que prompte serà Sant Valentí.

Morgan: No ho sé, la carta és molt del segle passat, però si vols, jo et corregeixo, que tens moltes faltes i no saps fer redaccions.

Era veritat, jo no soc molt bo fent redaccions, perquè tinc moltes faltes d'ortografia, sort que la Morgan és de lletres i em corregeix la majoria de coses que envio.

Però no ho sé, m'ho he de rumiar bé.



12 de febrer de 2020

Dintre de dos dies serà Sant Valentí, he estat una setmana pensant en el contingut de la carta i ja l'he acabat. La carta diu així:

Hola, Adrien.

Quina casualitat que ens hem vist una altra vegada, no tenia ni deia que ens veuríem aquí, com sabies que estudio aquí?

El motiu d'aquesta carta era que et volia preguntar, si voldries anar amb mi al ball de Sant Valentí?

Un petó,

La Laia.

Ja ho sé, que la carta és una miqueta curta, però la intenció és el que compta no? Espero que em respongui la carta, i que em digui que sí, quins nervis.



Vaig anar a la universitat molt aviat, vaig anar a la seva taula i vaig ficar la carta dintre del seu caseller.



No vaig rebre cap resposta d'ell.



14 de febrer de 2020

Avui és Sant Valentí, estic molt nerviosa, pot ser que avui em doni una resposta a la carta.



Tampoc.



Ja s'han acabat les classes, en dues hores comença el ball. M'havia fet il·lusions de més. Però aniré igualment per fer companyia a la Carla i en Morgan, que tampoc tenen parella pel ball.



Vaig beure unes quantes copes, per oblidar-me d'Adrien.

Després ja no recordo res del que havia passat, però segons les meves amigues vaig fer un ridícul indescriptible.



I també segons elles, Adrien m'havia invitat a ballar i li vaig dir que clar home, per això estem aquí. Quina vergonya! Sort que demà és festa i hi ha dos dies fins que tornem de volta a la universitat, perquè tothom oblidi aquell dia, sobretot Adrien, que no sé si creure'm la història.



21 de febrer de 2020

Sabeu del virus mortal que estava contagiant a tot el món a la Xina al 2019, puix ara a França ha sortit un cas positiu i el govern està tancant les fronteres, obligant a gent a porta les màscares (m'ofego amb allò), distàncies de seguretat, bla, bla, bla.



A causa d'això, ara la universitat ha fet un avís que les classes es faran en línia, en una app d'aquelles com Zoom, però educatiu com el Classroom.



És com si les coses sense la qualitat educativa estiguessin prohibides en la universitat. Per exemple:

Les pel·lícules a classe, han de ser documentals o pel·lícules que representin alguna cosa relacionada amb els valors socials, l’educació…

I llavors perquè no es pot veure pel·lícules com Harry Potter, que literalment és un “escola”, on s'aprenen coses?

No ho entenc.



24 de febrer de 2020

Primer dia de classe en línia amb l'ordinador.

A casa, hi ha un ordinador d'aquells amb la torreta amb llumetes de colors i un portàtil relativament vell, perquè era el primer de la Carla, i el va comprar fa cinc anys.



Com només hi ha dos i som tres, la Carla i jo utilitzarem l'ordinador, ja que anem a la mateixa classe i l'ordinador té la pantalla més gran. I Morgan farà servir el portàtil, funciona bé, l'únic problema és que té una miqueta de retard quan tens moltes pestanyes obertes.



La classe en línia no ha estat gens malament, s'està molt a gust fer classe a casa, perquè pots anar en pijama i el professor no se n'assabentarà si el pijama és semblant a l'uniforme de la universitat.



L'únic desavantatge és que has de mantenir la càmera oberta tota l'estona.



27 de març de 2020

Ja fa un mes des que el virus va assotar França.



Estranyo molt aquells moments de nerviosisme quan fas els exàmens a contra temps.

Aquelles xarxes amb les amigues entre les classes.



L'Adrien…

12 de maig de 2020

Soldat caigut.