CAPITOL 3



Aleska va arribar el divendres a les deu i mitja del matí. I a les onze ja estava treballant! estava

clar que volia guanyar-se la seva confiança. Ells no podien pegar ull, no eren capaços de

dormir sabent que tenien una assassina a casa seva. Un dia, ella va arribar a casa i li va

preguntar a l’E.M.M.A:

-Oi, que hi saps on està el vostre amo?- Va preguntar Aleska. -Porto cinc dies aquí i

encara no he conegut al descobridor.-

-Erm... nosaltres no tenim amo.- Va dir TTL.3. Al dir això, a Aleska li va canviar la cara i

TTL.3 sabia que l’havia cagat.

Aleska va mirar seriosament a en TTL.3 i va començar a riure.

-JAJAJAJAJA... em vols dir que vosaltres dos heu descobert el secret del somnis. Óstia,

tio, aquesta sí que és bona. JAJAJAJA!-

-I aquesta és l’assassina, més aviat sembla que l’hem tret d’un circ.- Li va murmurar

TTL.3 a E.M.M.A a la orella. -Porta amb nosaltres uns dies i no ha mostrat cap indici

d’assassina serial o alguna cosa així.-

-Calla, que t’escoltarà.-

La noia va continuar rient una estona fins que se’n va anar a casa. Afortunadament, s’havia

deixat les seves coses al seu escriptori. Una cop havia marxat, es van apropar a l’escriptori i ho

van mirar tot: fotos, documents, agendes...

-Eh! mira això.- Va dir E.M.M.A -És una llista de coses que fer...-

Alguna cosa va fer que es paralitzés, els seus ull només es centraven en una frase

-Què passa?- va dir TTL.3 -se t’ha menjat la llengua el gat?-

-Mira, llegeix-ho tu mateix.-

TTL.3 es va apropar a l’escriptori i va llegir molt a poc a poc fins que va arribar a una frase

-No me la fotis.- Va dir TTL.3

En el paper ficava que una de les coses importants era agafar als descobridors del secret dels

somnis i portar-los a Polònia. Ells van acordar no comentar res, que ara es canvien les tornes i

són ells els que la caçaran a ella.

-Llavors, el teu pla és que es guanyi la nostra confiança en cop de nosaltres la seva...

No ho entenc.-

-Sí, mira, nosaltres ja sabem que ella se’ns vol emportar. Si nosaltres la delatem abans

de que això arribi a passar, haurem guanyat.-

-Jo això no ho veig com a un joc.-

-Es una forma de parlar.-



Una setmana després, Aleska estava molt nerviosa i semblava que no volia que ningú la veiés,

els dos androides li van preguntar si li passava alguna cosa, ella només va negar amb el cap i va

marxar.

-I a aquesta què li passa? No ens volia matar, ara té cara de ser la més boneta del

món.-

-Calla TTL.3 mai no se sap, i no estem per bromes. Això es seriós.

Aquell matí, Aleska no es va presentar al treball i ells dos van haver de fer les feines del taller,

ell es va quedar netejant i ella se’n va anar a comprar peces noves. Al sortir de la botiga

l’E.M.M.A va decidir tornar per un carrer més petit (per si algú la estava seguint). Quan estava

caminant, una ombra se li va acostar a sobre i va començar a fotre-li cops, E.M.M.A amb sort

va poder empenyir-la cap a fora i li va veure la cara...

-Aleska?!- va dir E.M.M.A confosa (encara realment ja sabia que era l’assassina).

Una altra persona va sortir de les ombres i li va fotre un cop de puny, les dues persones van

començar a lluitar fins que finalment es va veure la cara de la segona persona, també era

Aleska! Les dues Aleskas van lluitar fins que la primera d’elles va caure a terra.

-Anem E.M.M.A! ja la tinc! tornem a casa!- Va dir la segona Aleska.

-Que cony està passant aquí!?- Va cridar E.M.M.A confosa.

-ja t’ho explicaré a casa.-

Quan van arribar a casa van lligar a la falsa Aleska a una cadira. Quan TTL.3 va arribar, la de

veritat va començar a parlar.

-Ella es la meva germana bessona, Alina.-

-COOOM!!- Van exclamar E.M.M.A i TTL.3 al uníson.

-La veritat es que sí, ma germana forma part dels terroristes centre europeus i també

va ser ella qui va matar al vostre amic, al que interpretava somnis. El seu objectiu era

trobar a tots aquells que descobreixen el secret dels somnis i matar-los, semblant un

suïcidi. - Aleska va fer una pausa per tragar aigua. -El meu era atrapar-la,

desgraciadament no he pogut fer-ho en els últims tres casos, però ara vosaltres ja

esteu segurs.

-No sé si es cosa meva, però... no he captat res.- Va dir TTL.3

-I llavors per què tenia visions d’un lloc a Polònia?- Va preguntar E.M.M.A

-Perquè has de venir amb mi. Hem de desemmascarar a tots aquells que volen els

secrets. Però ara pots confiar en mi. Quin és el secret dels somnis?-

-No ho sabem. Realment solament ho fèiem per captar la seva atenció i poder

capturar-la, ehem, però realment pensàvem que eres tu.-

-Bé, veig que tu tampoc ho saps, ets igual que els altres tres.- Va dir Aleska

-Com.-

-Ningú no sap el secret dels somnis, perquè no existeix.-



-Què vols dir?-

-Realment els somnis no són més que records alterats. Tot això va ser per capturar a

tots aquells terroristes centre europeus. Ja que lis vam fer creure que podien controlar

les ments de la gent amb el somni i l’hipnotisme.-

-Llavors me’n tinc que anar en tu a Polònia o no?- Va dir l’E.M.M.A

-No fa falta, ja no. Tenim als millors policies del mon darrere seu i ara amb una d’ells

tenim el que fa falta per agafar-los a tots.-

-Una darrera pregunta.- Va dir TTL.3 –Per a qui treballes?-

-Interpol.- Va assegurar Aleska.

Finalment, els terroristes centre europeus van ser capturats. E.M.M.A i TTL.3 van acabar

treballant per l’Interpol fent analítiques i estratègies.

I aquest és un final feliç oi que sí...??

Almenys per ara.

FI