Feia dies que es repetia exactament el mateix somni. O potser mesos. Era difícil saber-ho amb exactitud.



Aquí el temps passava tan a poc a poc que en perdies la noció. I ella ni tan sols recordava haver somiat res de diferent en la vida.



No sabia si era del tot normal que en un mateix somni es repetís un cop i un altre, però no s’atrevia a demanar-ho ningú. Al capdavall, ella no hauria de tenir la funció de somiar. Era una androide i se suposava que els androides no pensaven per ells mateixos, no tenien imaginació. Els somnis formaven part de la imaginació.



De vegades, es preguntava si els altres androides somiaven, com ella, o pensaven tant en..., bé, en tot. No els ho preguntaria mai per por, però volia pensar que sí que ho feien.



De fet, mai estarem segurs del tot com funcionen els somnis humans. Cóm per a saber els d’un androide! Les úniques persones que “quasi” esbrinen els secrets dels somnis han acabat mortes. Ai va! mai no ho havia pensat. No creia que fos coincidència, però pot ser. El primer de tots va acabar penjat a la seva casa. El segon es va tirar per la finestra i el tercer va aparèixer mort al riu.

Tres morts que separades no tenen res a veure, però juntes formen un patró, com que si el secret dels somnis estigués maleït. Però hi havia un problema; ara ella també ho sabia i si alguna persona s’adonava, ella tindria el mateix destí. Ràpidament va trucar a un amic seu: TTL.3.



TTL.3 Era un androide de quinta generació, a diferencia d’ella, que era de la sèptima. Ell era una caixa blava amb un gran ull al mig, dues potes i una antena a dalt de tot. Li va demanar que fos discret i que no trigués molt. Es van veure al cafè per androides de la ciutat, estava fosc i quasi no es veia res. TTL.3 va arribar i es va asseure al costat d’ella.



-Arribes tard- Li va dir E.M.M.A

-ja ho sé, hi havia un munt de tràfic- Va contestar TTL.3 -Quin es el teu problema? Era necessària tanta pressa?-

-Sí, bé...- Li costava molt articular les paraules, tenia por -Tinc somnis-

-Com?-

-Que tinc somnis.-

-Somnis de què... Com els humans-

-Sí-

-Òstia tu! això no ho havia escoltat mai... ... Un androide que somnia. Ja ja-

-No és una broma, si no fixa’t en tots aquells que han estat a punt de descobrir el secret dels somnis.-

-Què vols dir?-

-Les tres úniques persones que quasi ho endevinen han acabat mortes.-

-I que més... això serà una mera coincidència!-

-No ho crec, hi ha alguna cosa que m’impulsa a esbrinar el secret dels somnis, però per una altra banda no vull que em passi el mateix.-Va dir E.M.M.A. tota convençuda. -Si n’hi ha una persona darrere de tot això, s’haurà adonat de que nosaltres ho sabem i vindrà a per nosaltres.-

-I això per què m’ho contes, jo no vull morir-

-Va, si us plau vine amb mi.-

-Val, però amb una condició.-

-Quina?-

-Que em deixis utilitzar la teva banyera d’oli tres dies a la setmana.-

-Dos-

-Tres o res.-

-Tres-

-Perfecte. Y ara... ara on anem?-

Al matí següent, E.M.M.A y TTL.3 van anar a visitar un “onironauta terapèutic” per a que pugui interpretar el somni D’E.M.M.A. En arribar, l’home es va quedar fascinat al veure un androide en el seu establiment.

-Hola... bon dia, què voleu?-

-Necessitem ajuda.-

-Digueu-me, el vostre amo vol una cita?-

-Nosaltres no tenim am...-

E.M.M.A li fa fotre una puntada perquè callés. Ningú no podia saber que ells no tenien amo, si algú s’adonava, seria el seu fi. Els ficarien en revenda, o pitjor, els desmuntarien per fer-ne de nous.

-Vol dir que no tenim am... amor, perquè li hem donat tot al nostre amo.- Va intentar corregir l’E.M.M.A .



-Vaaal?- Va dir molt estranyat.



-La meva amiga vol que interpretis el somni del nostre amo.-

-Si... això mateix.- va dir E.M.M.A

L’E.M.M.A va contar-li el somni que tenia totes les nits, fent-li creure que el somnis els teia una persona que ni existia.

El somni en si era molt simple, una persona o androide caminant per uns passadís del que semblava una antiga base militar. Frases escrites en txec, després va avançant més i més entre els passadissos fantasmagòrics i esgarrifosos fins arribar a una sala amb pantalles, imatges de cervells, maquetes i coses relacionades amb la hipnosis. I després es desperta.



-Bueno esta molt clar el que li passa al vostre amo.- Va dir el onironauta terapèutic.-El que li esta passant es que te una “missió” per així dir-ho.-

-Missió?- Va dir E.M.M.A

-Si, pel que sembla, ha de trobar el lloc metafòric o real del seu somni i allí complir la seva missió. Ah, i una altra cosa, ha sortit en el somni algun símbol o alguna cosa que pugui interpretar?-

-Ara que ho dius... Sí, de fet sí.-L’E.M.M.A va agafar un bolígraf i un paper i ho va dibuixar.-

-No em fotis!!- Va dir. -Aquest símbol es d’uns terroristes centre europeus i qualsevol persona que es fiqui en el seu camí acaba m...-

El vidre es va trencar fent un soroll ensordidor: BAM!!! ÉS un forat de bala.

L’ onironauta terapèutic va morir.



FI CAPITOL 1