CAPITOL 2
Van arribar al hospital per veure si podien esbrinar alguna cosa de com va morir. De moment
l’únic que lis van dir va ser que siguin pacients, que les investigacions comencen una mica mes
tard que l’anàlisi mèdic. Així ho tindran tot sobre la mesa i podran començar a treballar. Lo
que si van poder fer, va ser anar a l’escena del crim. Al pujar a la teulada on se suposa que
havien disparat.
-Veus alguna cosa.- Va dir l’E.M.M.A a TTL.3
-No, ni siquiera petjades dactilars.-
-Això si que es estrany. Qui sigui que l’ha matat, ha esperat fins que estigui a punt de
dir-nos el secret dels somnis.-
-Que vols dir.-
-Que ens estava escoltant.- Va dir tota convençuda l’E.M.M.A -Tinc que comprovar una
cosa.-
Quan va entrar al local va examinar tota mena de prova que li dona la resposta la seva
pregunta ¿Estaven escoltant-los? No va veure res. Fins que TTL.3 li va avisar de que havia vist
alguna cosa sota la taula. Com ell es mes baixet va veure una cosa brillant de seguida.
E.M.M.A va agafar lo que TTL.3 havia vist i sense cap dubte era clarament un micròfon.
-Estas segura de lo que es.-
-Si.-
-Be, ara que fem.-
-Si te soc sincera no en tic ni idea.- Va dir E.M.M.A
L’única cosa que van pensar va ser d’intentar localitzar la senya de GPS. Però no va funcionar.
Una altra idea va ser rastrejar totes les persones que estaven en contra del secrets dels somnis
però tampoc no va funcionar per la quantitat de dates necessàries que no tenen. Hasta que
finalment TTL.3 va tindre la solució.
-Perquè alguna persona estaria disposada a matar i mes específicament a escoltar tota
una conversació en una clínica dels somnis.-
-No se, perquè?
-Perquè ens estava...-
-ESPERANT!!!- Va tallar E.M.M.A amb la solució
Va sortir corrent del local fins tornar a pujar a la teulada va donar voltes per tot arreu fins
adonar-se’n de una cosa en front de la teulada hi ha un centre comercial podien anar, revisar
les gravacions de seguretat, si havia pujat se veuria tot. Una vegada havien revisat tots els
vídeos van aconseguí veure-li la cara.
-Pausa-l!- Va cridar E.M.M.A -Una mica mes enrere, no mes a davant una mica mes...
No para te l’has saltat.-
-Buff.- Va dir TTL.3 que estava fins els nassos de aquella investigació.
-Si allí! Be el tenim. Ara amplia.-
-Ampliant imatge.- va dir TTL.3
L’assassí era una dona jove d’uns trenta anys tenia el pel llis i castany a l’altura del coll, una
dessuadora de color granat fosc. La seva pell era morena, ulls grans i foscos. Emportava una
motxilla negra molt gran, prou gran per portar l’arma.
-Amplia mes.-
-On?- Va dir TTL.3 comprovant que no es podia ampliar mes.
-Allà a la dessuadora.-
-Quin es el símbol que porta.- Va dir TTL.3 -Que no es el mateix que li vas dibuixar a
aquell que interpretava somnis.-
-Si es el mateix.-
Aquella nit E.M.M.A no va poder deixar de pensar en aquella cara i mentre mes pensava, mes
sabia que era impossible localitzar-la i mes encara atrapar-la. Si forma part del grup de
terroristes, segur que hi ha una ret sencera de gent que estaria disposada a matar a qualssevol
persona que s’interposi al seu camí... De fet ja ho havien fet.
E.M.M.A no tenia una altra opció se li va passar pel cap una idea que era molt arriscada. Va
anar a parlar amb les famílies de els tres científics.
Quan lis van ensenyar les fotos de la dona les famílies van argumentar que la coneixien. Que
va començar a treballar per ells uns dies abans de la seva mort. però que no hi creien que fos
res relacionat. A si que s’hi van posar a pensar i tenien la solució...
-No! De cap manera.-
-Vinga T! Es la millor manera.-
-I la mes arriscada també.-
-però podria funcionar.- El seu pla era fer públic que havien descobert el secret dels
somnis per que la dona vinga directa cap a ells per intentar matar-los fent-se passar
per una ajudanta. -Vinga va si no arrissem no guanyem.-
- Esta be, però farà falta mes que tres vegades la teva banyera d’oli.-
Als dos dies de publicar que havien descobert el secret dels somnis (era fals) va arribar la dona
al taller on estaven treballant
-Hola em dic Aleska.-
FI CAPITOL 2
|
