Vaig passar tot el dia pensant en les profundes converses amb Casimiro i replantejant-me si realment m'agradava. Al final del llarg dia de classes, vaig eixir de la universitat i quan estava a punt de baixar a l'estació de metro per a tornar-me a casa vaig rebre un missatge de Casimiro, on em proposava passar la vesprada a la biblioteca més pròxima.

Al principi dubte i no estava segur que passar temps amb ell milloraria la situació, però finalment i confiant que només seria un amic accepte. Després de 10 minuts d'espera va aparèixer amb la seua moto, vaig pujar i em va avisar que abans de la biblioteca passaríem per un altre lloc. Em va resultar intrigant i això va fer que m'interessara més per el.



Després d'un trajecte de mitja hora havíem arribat a un mirador situat en el punt més alt de tota la ciutat, on es veia la ciutat il·luminada. En aqueix moment em vaig sentir molt connectat a l'i vaig poder notar una tensió que mai havia sentit amb ningú. A poc a poc les nostres mans es van ajuntar i encara que en tot moment tenia a Sara al cap i no volia fer-li mal la connexió va ser superior i acabem besant-nos. En aqueix moment Casimiro va rebre una trucada de sara, ja que havien quedat cap a una hora.



El telèfon va començar a sonar i amb això tots els sentiments que havien generat aquella situació van desaparéixer en aqueix mateix moment. Eustaquio es va apartar de seguida creant un ambient estrany. Cap dels dos entenia res i en aqueix precís moment Casimiro va anar a tocar-li la mà. La reacció de Eustaquio va ser molt violenta alhora que estranya i sense dir-li res es va allunyar i es va pujar al cotxe.



Tot el viatge de tornada es va envoltar en un immens silenci més tard van arribar a casa de Eustaquio i aquest es va baixar del cotxe sense ni tan sols acomiadar-se.



Ja ficat al llit en el seu llit va estar pensant en tot el que havia succeït, no es podia creure que li poguera agradar un xic mai se li havia passat aquesta idea pel cap.



Van anar passant les hores i va començar el dia Eustaquio no havia pegat ull en tot la nit, inquiet es va despertar d'un salt en escoltar el so del telèfon, algú li hi havia envide un missatge.



Incrèdul va llegir un missatge de Casimiro que li preguntava com estava i si volia quedar per a parlar del succeït, immediatament Eustaquio llança el mòbil al llit i de sobte s'escolta com algú toca la porta. No donava crèdit no sabia qui poguera ser aquell que tocava a aqueixes hores del matí. Es va alçar i es va dirigir cap a la porta molt expectant en el moment i quan va obrir la porta es va trobar a l'altre costat a Sara. En aqueix moment Eustaquio no li ho podia creure, milers de pensaments rondaven pel seu cap i el temor de la possibilitat que s'haguera assabentat del succeït l'anterior nit era el que li turmentava

Sara va entrar a l'habitació molt decidisca i molt precipitadament li pregunte si sabia alguna cosa de Casimiro,en aqueix mateix moment Eustaquio va entrar en pànic i no va saber com reaccionar i Sara va continuar comentant-li com li havia anomenat cent vegades i no li havia agafat a cap d'aqueixes crides.



El primer pensament de Eustaquio va ser explicar-li'l tot i acabar amb aqueixa mentida però en canvi les paraules que van eixir de la seua boca van ser que no es preocupara que s'hauria quedat dormint.



Sara desconfiada, li pregunta a Eustaquio si pot quedar-se amb el fins que Casimiro donara senyals de vida. Eustaquio molt nerviós va respondre que si, amb el pas de les hores, el va acabar explicant-li a Sara tot el que va passar entre ells dos, ja que Sara és la seua amiga i no volia enganyar-la.

En aqueix moment, Sara es va posar molt agressiva i va començar a plorar, per la qual cosa va acabar trencant diverses coses del pis.

Finalment, apareix Casimiro atabalat per tota la situació. El decideix parlar amb Sara per a fer-li entendre la seua posició. No obstant això, Sara no arriba a entendre com el seu nuvi li havia posat les banyes amb un dels seus millors amics, per la qual cosa acaba anant-se del pis i canviant-se d'universitat.

D'altra banda, Casimiro i Eustaquio després d'una llarga xarrada per tot el que havia passat, decideixen donar-se una oportunitat anant a poc a poc per a així fer les coses bé.