Una vegada ja en el restaurant, situat en li centre de la ciutat ens van asseure en una taula redona on havien 4 cadires col·locades perfectament. Una d'elles sobrava, ens va sorprendre la quantitat de detalls que adornaven a aquest. Poc després ens va atendre una simpàtica cambrera lliurant-nos les cartes on es trobaven els diferents plats que servien en aquell restaurant.

- Eustaquio el teu que em recomanaries?; pregunte Casimiro

- Sopa de marisc; vaig respondre

Després de 10 minuts d'espera es va acostar la camera amb els nostres plats, acompanyats amb una degustació de vi francès. Una vegada la botella en la taula, vaig decidir servir a la resta i en el moment en què vaig servir la copa a Casimiro vesse tot el vi en la seua camisa blanca. L'es va alçar de la cadira molt disgustat, i jo no sabia com reaccionar. Molt ràpidament es va dirigir al bany i a continuació vaig ser jo a comprovar com estava.

Una vegada en el bany vaig veure com es llevaba la camisa molt ansiós i únicament em vaig fixar en alguna cosa que a penes estava a vista. Era un tatuatge, en la part de baix de l'abdomen, em vaig poder fixar més detalladament i em vaig adonar que era una data, molt intrigat pel significat d'aquesta minimalista tatuatge li vaig preguntar.

- Que significa aqueix tatuatge?

Casimiro molt distant no li va respondre.

Després d'un silenci incòmode Casimiro es va posar la camisa i em va demanar que tornara a la taula.

En acabar el sopar, Casimiro ens va preguntar a Sara i a mi si volíem anar al seu apartament a acabar la nit prenent-nos unes cerveses, ja que l'apartament estava a tres carrers del restaurants. En arribar Sara va dir que es tènia que anar ja a la residència perquè demà al matí tènia que lliurar un projecte molt important. No obstant això, jo vaig decidir quedar-me amb Casimiro perquè em sentia malament pel que havia fet abans. A ell ho vaig observar una mica incòmode i que no estava molt d'acord, però no va dir res i vaig decidir entrar.

L'apartament era un duplex fosc i espaiós, però semblava que mai netejava la seua casa. Casimiro va decidir posar una mica de música i posteriorment es va dirigir a la nevera per a traure dues cerveses. Una vegada en sofà comencem parlar de Sara, la seua núvia i amb el pas de la nit va acabar confessant-me que no estava molt segur si volia continuar estant amb ella. Molt va sorprendre li vaig preguntar que quin era el motiu, ell em va contestar que no era el que necessitava en això moment de la seua vida i jo li vaig preguntar què era el que necessitava. Després d'un silenci incòmode em va respondre que estava descobrint coses noves i que cria que li estaven començant a agradar els xics. Jo sorprès no vaig saber com reaccionar i Casimiro va decidir canviar de tema preguntant-me a mi que quin tal en l'amor. En aqueix moment no sabia que respondre i acabe per dir-li que mai m'havia enamorat.

Com era molt tard em va oferir quedar-me a la seua casa a dormir, vam estar parlant molt temps i vaig descobrir en ell un xic molt interessant. Abans d'adormir-nos ens mirem als ulls i vaig sentir que mai havia sentit tanta connexió amb algú, era com si ho coneguera de tota la vida.

L'endemà, em vaig despertar i en mirar l'hora em vaig adonar que arribava tard a la universitat, Casimiro es va oferir a portar-me en la seua moto. Ja en classe no parava de donar-li tornades a la nit passada i desitjava explicar-li-ho a Sara, però em vaig adonar que no podia. Vaig decidir no donar-li més importància perquè Sara era la meua amiga i no volia fer-li mal.