Eren fotos del temps que es van quedar des que va començar la guerra fins que es van anar. En la televisió ni en la presa havien publicat tals catastròfiques fotos que van partir el meu cor en dos. Això afegit a l'explicació de cada foto de la seua mare em va entristir molt. Però no sols això , sinó que també em va fer molta ràbia i impotència per tot el que li havia succeït ha aquestes persones que els havien destrossat literalment les vides i fins i tot llevat en molts casos.

El menjar acabe de cuinar-se i ens la va servir si mare molt amablement . Comencem a parlar d'una altra cosa però pel meu cap encara caminaven totes aqueixes fotos i injustícies. D'altra banda també pensava que Davyd o la seua mare podrien haver sigut una de les tantes víctimes d'aqueix atemptat contra la humanitat. És per això que vaig decidir continuar parlant del tema i a més els vaig dir que jo volia anar-me a Ucraïna a ajudar a tota aqueixa gent que encara seguia ací atrapada per a ajudar-los a reconstruir el seu país.

Davyd em va dir que ni de conya m'anava a deixar a fer tot allò que els estava plantejant. Però jo estava tan segura del que volia fer, era una cosa que eixia de la meua mateixa i no podia controlar. Ténia moltes ànsies de poder tirar una mà a tots els ucraïnesos que poguera en tot el que necessitaren per a fer-los passar aqueixos moments difícils pels quals estan passant.

La seua mare es va emocionar , va dir que justament necessitaven a molta gent disposada com jo a oferir-se. A més va dir que això era el que ens convertia en éssers humans . Però això si, em va dir que si m'anava a anar a ucraïnesa havia de tindre molta cura per la poca estabilitat en tots els àmbits que patien actualment i també vacunar-me de tots aquells ceps que caminaran per ací.

Quan vaig arribar a casa li ho vaig explicar als meus pares i no els va fer gens ni mica de gràcia però em va donar exactament igual. Vaig estar planificant l'anada i tots el paperasses que havia de dur a terme per a anar-me a Ucraïna. Davyd al final va començar a donar-me suport perquè es va adonar de l'important que era això per a mi i els meus pares al temps també. Quan ja ténia tot preparat només em quedava acomiadar-me de tots els meus sers estimats, cosa que va ser bastant dura perquè mai t'imagines que no els veuràs durant un llarg temps. Després de superar tot els obstacles, va arribar el dia d'anar-se per a Ucraïna. Estava nerviosa i espantada però alhora amb una sensació de voler començar aquesta aventura que encara no sabia que m'oferiria.

Va ser un llarg viatge i esgotador de diversos dies sense parar. Durant el trajecte vaig conéixer a molta gent de diferents països i dins dels mateixos països de diferents zones. Alguna d'aqueixes persones eren enriquidores però altres preferia no haver-les conegut mai en la vida. Però bo, jo ja sàvia que això estava dins del pla. En arribar a la frontera entre Polònia i Ucraïna va ser quan em vaig adonar que això anava de debò i era hora de posar-se en l'actitud de cooperar i ajudar a gent molt necessitada que ha patit molt i ho està fent.

A la frontera uns militars em van demanar els meus papeleos i el menú carnet d'identitat per a passar a l'altre costat. Cosa que molts altres estaven fent al contrari, eixir de l'infern. Jo sàvia que potser era la ultima vegada que trepitjava sòl europeu, perquè en qualsevol moment em podia caure una bomba o qualsevol altra cosa que passen en les guerres. I també sàvia que quan travessara la frontera, jo també em convertiria en possible víctima de la guerra , cosa que em feia igual davant els ucraïnesos.

Des d'aqueix moment vaig sentir el mateix que senten ells tots els dies que han transcorregut des de l'inici de la guerra i a més arribe a una gran conclusió que poca gent arriba a pensar o a tindre present als països rics i és que en qualsevol moment nosaltres també som susceptibles a tindre una guerra i acabar igual que ells. Per tant, hem de ser molt agraïts per no estar en la seua situació i a més hem de fer tot el possible per a evitar que això succeïsca, ja siga mantenint La Paz en el nostre cercle, ajudant a acabar amb altres guerres ja en progrés o simplement evitar crear conflictes…