Aquella nit estava molt emocionada , no li ho que em passava, mai havia sentit una cosa així. Fins i tot els meus pares em van dir que em notaven més animada i revitalitzada.

Em vaig quedar pensant en ell tota la nit, es podria dir que quasi ni vaig dormir. Al matí següent quan de vaig baixar de casa per a anar-me a treballar em vaig trobar a Davyd a la porta de la meua casa. Em va dir que estava passejant i li va abellir acompanyar-me al treball.

Tot era perfecte, mai m'havia sentit surant en un núvol com si res m'afectara i tot el que sentira fora amor.

Davyd em deixe en el treball i'es va anar a fer alguns encàrrecs importants ja que ell encara no ténia cap treball estable , per tant es passava el dia fent el que podia. Així van anar passant els dies i casa vegada ens enamoràvem més.Fins que un dia em va dir que li abellia molt que coneguera a la seua família, jo estava d'una banda esperant que arribara aqueix moment però d'altra banda em donava molta cosa conéixer a la seua família perquè com tenim molta diferència cultural no sabia si a la seua família li anava a agradar que ell estiguera amb una francesa.

Jo sé ho vaig dir perquè ténia aqueix rum rum al meu cap i l'em va dir que no em preocupara que ells no anaven a valorar les diferències culturals sinó les personalitat, a més de que la diversitat a porta riquesa.

Mentrestant jo m'estava donant compte que de veritat ell em volia , la forma en el qual em donava suport era brutal. Per això em sentia molt segura amb el perquè tot el que em deia era perquè el pensava que era el millor per a mi amb tot el teu cor i la seua bona fe.

El dia va arribar i fins i tot em vaig comprar un conjunt molt bonic per a l'ocasió. Quan estàvem arribant a la seua casa es notava que les cases estaven canviant , és a dir deixava de semblar Paris.

Es notaven els barris bruts , poc cures i les cases destrossades com si haguera passat una gran tempesta.

Mentre pensava tot això al meu cap, Davyd va dir:

-Ja som ací

Mentre pugem les escales es podia fer olor l'olor d'humitat i fins i tot vaig veure algun signe de pols en l'entresol.

Quan arribem a pis 3 hi havia una porta oberta amb una dona somrient i alegre volent-me fer una abraçada quan em va veure.

Davyd em va dir que aquesta era la seua mare Oleksandra , però que normalment ací li criden Sandra.

Va ser en aqueix llavors quan em van convidar a entrar a la casa vaig poder veure la gran senzillesa que tenien, fins i tot m'arribe a gustar. Em va fer reflexionar que la vida és més simple del que nosaltres creiem que és.

Vam estar parlant una estona entre el tres mentre el menjar s'acabava de cuinar. Davyd estava traduint pràcticament tota la conversa a la seua mare i també a mi perquè la seua mare no sàvia parlar quasi gens de francés.

El menjar estava molt rica, mai l'havia provada. Davyd em va dir que aquest menjar era molt típica en dies de celebració, i com hui per a ells era un l'havien feta. Això em va encantar. En li estona de les postres la seua mare va traure unes fotos que tenia guardades...