Cligès va posar la mà sobre l’espasa i la va treure de la seua funda, apuntant el fil capal jove que es trobava al terra.





Estàs dient que vas participar en l’assassinat de sa majestat? – Digué seriosament.

El xiquet alçà el cap a escoltar les paraules, i veure l’arma davant seu no l’ajudà a calmar-se.



Jo no sabia res, de veres, heu de creure’m, de veres que no...- Continuava dient.



Però sabies que anaves a robar una peça de la corona del rei, no és de veres? – Li tornà a preguntar el cavaller, aquesta vegada quasi cridant i mentre s’apropava al xiquet.

Jordi es menejà ràpidament per posar-se davant de Cligès i impedir que continuara avançant cap al noi.



D’acord, d’acord. Anem a calmar-nos tots. No cal que treguis l’espasa, parlem primer.

Estàs defensant a l’assassí del rei? – S’escoltà dir a Lançalot.



No m’atreviria mai, però aquest xic no és l’assassí. No crec que faça falta tenir moltes llums per poder deduir açò. Si no el podeu creure només us demane que l’escolteu.

Què insinues, xaval?

Ja està bé no? – Aparegué la reina – Que sembleu xiquets i no cavallers. - Es va apropar on es trobava el noi, encara xiuxiuejant que ell no sabia res, i es va posar a la seua mateixa altura. – Ara, necessitaré que deixes de plorar i m’expliques tot el que saps.

Una vegada tots estaven més calmats, i ningú estava sent amenaçat, el noi va començar a parlar per segona vegada.





Jo treballe al palau des de fa molt de temps, anys inclús. Fa un mes la meua germana petita va desaparèixer. Vaig demanar ajuda a palau i em van ajudar a buscar-la, però no va haver-hi sort. Uns dies desprès que cancel·laren la cerca, uns homes trucaren a la porta. Portaven la cara coberta. Em digueren que volien un diamant de la corona del rei. Jo pensava que bromejaven, que no era res seriós, però després em vam mostrar una cinta que porta ma germana sempre al cap, i em vam dir que si la volia tornar a veure havia de fer el que em demanaven. Vaig intentar que em digueren on estava però eren dos contra un i no tenia res a fer. Finalment, vam acordar que jo els portaria la joia i ells complirien amb la promesa d’alliberar la meua germana. El dia que vaig tenir la corona entre les mans vaig pensar que tot havia acabat, però quan estava traient la joia del seu lloc, un dels homes va aparèixer, jo li vaig preguntar que què feia a palau, però només em va dir que el diamant ja no importava, que volien la corona, i me la va llevar de les mans. No m’havia dit res de la meua germana així que vaig començar a córrer darrere d’ell, el crit d’una dona em va fer parar. Vaig anar d’on venia el crit i vaig trobar el cos del rei. Jo de veres que no sabia que passaria açò. Va ser una trampa... – S’estava quedant sense aire.



I quina part d’aquesta història ens ajuda a saber qui són els assassins? Acaba de dir que els homes portaven la cara coberta. – Va replicar Lançalot

Bé, doncs – Va continuar Roc – Primerament no vaig dir res perquè no podia aportar res, com has dit, no vaig veure la seua cara, i tenia por que em condemnaren per haver intentat robar la corona. Vaig passar un temps dubtant què fer, fins que un dia estava a ma casa buscant una cosa i em vaig adonar d’una part del terra que no semblava ben posada, i a l’alçar-la per col·locar-la correctament vaig arribar a veure un objecte ficat entre la fusta i el terra. – Es va ficar la mà dins de la borsa que portava amb ell. Els cavallers presents posaren la mà damunt l’espasa al mateix temps. Roc a l’adonar-se’n va treure l’objecte més lentament.

Es trobava embolicat dins d’un pany. Se’l va oferir a Jordi, que es trobava al seu costat. El va agafar i el va descobrir. Va apartar la vista per uns segons i seguidament es va dirigir cap a la reina. Ella el va mirar. Es tractava d’una petita espasa, tacada amb sang.A poc a poc, tots els presents es van apropar a mirar l’objecte. Mentre ho feien, Jordi li va fer una pregunta a Roc.





Penses que és l’espasa que va matar al rei?El xiquet va tragar saliva.

Pense que l’han ficada a ma casa per poder incriminar-me, perquè cap governant ni cap cavaller es creuria les meues històries.

Jordi va tornar a mirar l’espasa.





I no pot ser que fores tu qui el va matar i t’has inventat tota aquesta història per excusar-te i fer-te la víctima? Tal volta també fores tu qui va matar a la teua germana només perquè la història fora més trista. – El va acusar Cligès.

Jo estime molt a la meua germana – Va respondre el xic, aquesta vegada amb un to molt més seriós.

Alguns altres cavallers li van fer altres preguntes, ningú pareixia segur del que deia.





Espereu un moment. Aquesta espasa té un segell. I no qualsevol. – Se la va apropar a Joaquim. – El reconeixes?L’home es posar les ulleres i el va observar.



Xic, crec que acabes de lliurar-te d’un bon càstig. Aquest segell pertany a un grup de mercenaris professionals del país veí. I no crec que un xic com ell tinga les habilitats ni l’ingeni per ser part d’ells.

Veieu, no estic mentint.



Si tot està aclarit, no tenim temps a perdre. – La reina es va alçar del seu lloc – Que ara mateix isca una legió cap al lloc on es troben eixos mercenaris.

I així es va fer, els cavallers de la Taula Rodona es van oferir a anar-hi. Uns mesos després tornaren del llarg viatge, amb l’expectació de tot el regne. Quan es trobaren davant de la reina, tragueren d’un cofre la corona reial, entre els aplaudiments del poble. Seguidament, eixiren d’un carruatge uns quants homes: els dos implicats directes amb l’assassinat i els seus companys que s’anaven a beneficiar del robatori. Tots ells foren jutjats, els més afortunats acabaren a la presó, mentre que altres foren condemnats a mort.



La germana perduda també va poder tornar amb el seu germà, el qual no va ser castigat greument. Només alguns treballs socials per la seua sinceritat. La reina continuaria regnant fins que la seua filla es fera adulta. I quant a Jordi, se li va oferir un lloc dins dels cavallers de la Taula Rodona, però tornà a repetir que el cavaller havia sigut son pare i no ell, i va continuar vivint la seua vida sense majors complicacions, això sí, sempre disposat a ajudar el reu regne.