Ara que ja coneixien la seua història, sabien la raó de perquè eren a aquell planeta i havien

de aconseguir el seu nou objectiu, fer front a l’organització i acabar amb ella. Primer

havien de preparar un pla per tal d’assolir-lo:

- No em puc creure que siguem la mateixa persona!- va exclamar Galatea atabalada per

aquella situació.

-Galatea no t’atabales, no hem de perdre els nervis. Ara que tenim aquesta informació hem

d’intentar unificar-nos per poder tornar al planeta verd- Laika va intentar tranquil·litzar

Galatea.

-I com farem això? No tenim res amb què aconseguir-ho- va contestar Galatea.

- Tinc una idea, podem construir alguna màquina amb els materials que hi ha a les

fàbriques amb la qual puguem tornar a ser Marta. Vinga anem abans que ens troben ací.

Van dirigir-se ràpidament cap a la fàbrica, però el que no sabien era que al tornar a la ciutat

estarien més controlades que abans.

Al pocs minuts d’entrar, un grup d’androides va començar a perseguir-les, i Laika i

Galatea van haver d’accelerar per deixar-los enrere. Van arribar sanes i estalvies a la

fàbrica i van començar amb la seua tasca, volien iniciar la cerca dels materials per

construir la màquina. Es van adonar que Vulks estava aguaitant-les, i no veien l’oportunitat

d’agafar-los. Quan es dirigien a agafar materials, Vulks els cridava l’atenció i els deia que

no es distragueren.

Van haver d’esperar a la nit, quan Vulks ja se’n va anar a sa casa, per poder agafar els

materials necessaris i poder construir la màquina. Una vegada feta la van amagar amb una

gran manta i van decidir tornar a casa.

De camí, uns androides van agafar-les per sorpresa i les van dur a un edifici que mai

havien vist. Es van trobar amb Vulks dins d’aquell edifici.

-Ja sabia jo que tramàveu alguna cosa. L’organització em va enviar una notificació perquè



controlara tots els androides, i m’he trobat amb que vosaltres dos feu coses d’amagades-

Va dir Vulks mentre Galatea i Laika estaven emmanillades. Elles no podien dir res, així



que es van limitar a escoltar i obeir.

Al dia següent, un androide anomenat Willy es passejava tranquil·lament per la fàbrica,

quan es va trobar un gran embalum cobert amb una manta. Es va fixar que hi havia una

mena de màquina. Es va ficar dins i sense voler va prémer un botó que la va activar. Quan

va eixir de la màquina va descobrir que ja no era un androide, ara era un humà. També va

trobar una nota que va llegir atentament i va descobrir que es tractava d’una màquina

creada per dos androides anomenats Galatea i Laika, amb la qual volien transformar-se en

humanes per tal d’iniciar una revolució contra una mena d’organització de la qual mai

havia sentit parlar.

Per tal de resoldre els seus dubtes va iniciar una cerca per trobar-les. Va buscar per tota la

ciutat, mentre intentava amagar-se de la resta d’androides per no ser vist, fins que va



arribar a un edifici misteriós. Quan es disposava a entrar va veure que algú eixia de dins, i

va aprofitar que es deixava la porta oberta per entrar. Allí va veure dues androides

emmanillades i les va ajudar a escapar abans que tornara l’androide que havia eixit. Tots

junts es van dirigir cap a la fàbrica perquè Laika i Galatea es transformaren en Marta i pel

camí les dues androides li van explicar el que estava passant. Quan ja s’havien transformat,

van decidir que havien de tornar al planeta verd per intentar resoldre aquest embolic.

De sobte van escoltar molt de soroll i van veure a la llunyania un exèrcit d’androides que

s’apropava a ells. Van fugir ràpidament d’allí i es van adonar que la nau amb què havia

vingut aquell exèrcit estava buida. Van aprofitar aquell fet per introduir-se i utilitzar-la per

tornar al planeta verd.

Al poc temps d’eixir del planeta, van decidir fer una transmissió que arribara a totes les

televisions del planeta verd perquè els seus habitants conegueren l’existència de

l’organització malvada.

-Bona vesprada a tots, us preguntareu per què apareixem nosaltres dos de sobte, us hem de

dir que existeix una organització que vol exprimir els pocs recursos naturals que queden al

planeta d’on venim. Us preguem que vos uniu a nosaltres per derrotar aquesta

organització. Seria de molta ajuda la vostra col·laboració, moltes gràcies- Marta va acabar

el seu discurs.



Quan van arribar al planeta verd es van trobar amb un muntó de gent que estava esperant-

los per lluitar amb ells.



Mentrestant, l’organització estava preparant un exèrcit gegant d’androides per combatre

aquell gran grup de gent. Quan van veure la nau aterrar, van decidir que era hora d’eixir al

carrer per iniciar una lluita, androides contra humans.

Tot i que els humans van esforçar-se al màxim per guanyar aquesta lluita, els androides

eren més forts i els estaven derrotant fàcilment.

Quan pareixia que ja tot estava perdut, va ocórrer un fet extraordinari, els androides de

sobte havien canviat la seua actitud. Ara estaven lluitant amb ells, contra l’organització.

Tots s’havien quedat bocabadats amb aquell succés, no sabien com podia haver passat

alguna cosa així. Però va aparèixer Marc, l’antic amic de Marta, el qual l’havia ajudat a

ficar-se a la nau temps abans. I els va explicar que va ser ell qui havia aconseguit que els

androides s’uniren a aquella causa per destruir l’organització.

Marc va enviar un grup d’androides per emmanillar als participants d’aquella organització.

Els van tancar en naus i els van enviar a l’espai perquè no tornaren mai més. Així van

aconseguir desfer-se d’aquella malvada organització i Marta va donar un discurs per agrair

l’esforç que tots havien fet.

-Hem aconseguit guanyar aquesta lluita, la qual cosa no haguera sigut possible sense la

vostra ajuda. El nostre amic Marc ha fet que els androides que estaven en contra de

nosaltres canviaren d’opinió i ens ajudaren. Ell és qui també em va ajudar a arribar al

planeta d’on venim Willy i jo, on viuen milers d’androides treballant dia sí dia també

explotant un planeta que abans era tan verd com aquest.

Gràcies a aquesta victòria podrem aconseguir tornar la vida i arreglar el desastre que es va

produir en aquell lloc que abans s’anomenava la Terra.