F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Ciutats de Fum (MARFIL)
INS Canigó (Almacelles)
Inici: Ciutats de Fum (Joana Marcús)
Capítol 3:  Ciutats de foc

Podien anar a caçar ocells i no passava res si alguna fletxa impactava en alguna persona. En Rhett, en sentir parlar de caçar persones, va riure com un desballestat i va pensar en com impressionar l’Alice. Anava a besar-la però l’Alice va girar la cara a temps i va sentir com respirava pel nas fortament i entretalladament clarament enfadat. L’Alice perquè no s’enfadés li va dir que el seu primer petó hauria de ser més especial i romàntic. Ell s’ho va creure i aquesta vegada li va fer un petó a la front i l’Alice no s’hi va poder negar i, en relació a la caça, hi van a anar.
Van arribar els dos amb vestits de caça negres i amb fletxes per als ocells. Van anar a un bosc on hi havien ocells de tota mena i també persones. El bosc el va triar el Rhett. El Rhett li va dir que no fes cap soroll i l’Alice va asentir, tot i que més tard no en faria cas.
Van pujar a dalt d’un turó i allà és quan el Rhett va començar a tirar les fletxes, algunes cap als ocells i altres cap a les persones. L’Alice es va adonar que les fletxes que anaven a les persones el Rhett els les tirava expressament. El Rhett va animar l’Alice que tirés les fletxes i així va ser que va començar a tirar-les però es sentia malament per matar a persones sense que elles li haguessin fet res però va pensar que eren ells o ella i millor ells. Les primeres fletxes van impactar els ocells i el Rhett la va mirar estranyat perquè ell pensava que ella volia matar gent. L’Alice se’n va adonar i va començar intencionadament a disparar contra la gent.
La primera fletxa va atravessar un nadó i una mare, la segona un ancià que havia caigut, la tercera un home que corria esfereït, la quarta a un altre home que corria de la mà de la seva filla que es va posar a plorar estirada al terra quan, der sobte, una fletxa li va atravesar el cap. Va ser el Rhett qui va mirar amb un somriure pervers l’Alice justament com ella havia fet dies abans. I la cinquena, és la que va deixar en xoc l’Alice perquè la fletxa va acabar als peus de l’Alpha.
L’ Alice per poder anar-se’n li va “confesar” el seu amor al Rhett amb el nom d’una canço, “Do I wanna know de Arctic Monkeys”.
El Rhett es va quedar impressionat i lelprimer que li va sortir va ser “Hem de córrer Alice, ve l’Alpha a buscar-te”. Quan estaven corrent cap al cotxe, l'Alice es va girar perquè va sentir un soroll a prop seu i va riure.
Van pujar al cotxe i l'Alice reia. Lllavors el Rhett li va preguntar perquè reia si l'Alpha els estava perseguint.
Quan ja estaven a cobert, el Rhett li va dir a l'Alice que faria el menjar tot i que l'Alice ja s'havia posat una bata del Rhett sense que se l’abotonés. Va ser llavors que el Rhett la va veure i es moria per robar-li un petó. L'Alice va ficar les mans per la camisa del Rhett i li va tocar l'esquena, li va fer un petó i es va posar davant seu i li va dir: “Tant em fa que siguis el meu segrestador, des què et vaig veure vaig tenir ganes de fer-te un petó. No et ve de gust gaudir amb mi d’una nit de perill a la nostra habitació?”. El Rhett no ho va dubtar, la va aixecar i la va portar fins a l'habitació.
Es van treure la roba. El Rhett va començar a besar-li les cames, el cos, el coll i la boca. L'Alice va girar al Rhett, li va aixecar les mans, les hi va creuar i li va dir: “Rhett, si vols que aquesta nit sigui iolvidable tanca els ulls”.
El Rhett ho va fer i l'Alice li va dir que els obrís.
-Quina merda fas Alice!.
-T’he dit Rhett que aquesta seria una nit que mai oblidaries, el dia de la teva Mort.
L’Alice tenia una pistola a les mans i estava asseguda damunt del Rhett.
-Alice, no em facis això.
-Per què? No que t'encanta matar gent i omplir-te les butxaques de diners? La meva vida serà ser un androide però soc més intel·ligent que la tu...
Pum…
L’Alice li havia disparat al pancrees perquè patís i morís lentament.
-Rhett això són negocis, soci.
Es va banyar, es va vestir i se'n va anar amb el cotxe per retrobar-se amb el seu veritable amor.
-Per fi ens tornem a veure, Alice !
-Missió acomplerta, Damià.
-Tan ràpid i fàcil com ho havíem pensat?
-Això no m'importa ara. T’he enyorat molt, Damià.
Es van fer un petó…
Tic, tac, tic ,tac RING!!!
Damià!!
Em vaig despertar a la cabanya on estava amb tots els altres androides. No podia ser. Jo havia viscut tot allò en persona em deia a mi mateixa l’Alice i, doncs, no tenia sentit tot el que acabava de passar. Amb tot, no es va atavalar pensant i va fer el que feia cada dia: es vestia, anava a esmorzar, entrenava, menjava, estudiava, es menjava el sopar i se n’anava a dormir.
L’Alice va somiar el mateix i RING!!! Es va despertar i es va quedar encara més impressionada però tampoc s’hi va interessar perquè més d’una vegada havia somiat el mateix. Va estar així durant un mes i cada vegada anava a pitjor ja que mentre estava desperta li venien aquells somnis al cap i ella es com si desconnectés i l’havien de trucar més d’una vegada.
Al cap d’un mes, ja n’estava farta i va decidir anar fora del campament d’androides, tal com havia somiat tantes vegades va resseguir el camí per anar a casa del Rhett.
Es va preparar i quan va sortir es van començar a sentir sirenes, es veien llums i androides corrent però ella va seguir el seu camí. Només hi havia un el problema: era de nit i això li ho complicava tot. Al matí següent, va arribar a casa del Rhett exhausta, cansada i esgotada. Va trucar i qui li va obrir la porta va ser el Rhett.
-Alice?
-Com saps el meu nom?
-Com podria oblidar el nom i l’aspecte de la persona que em va disparar?
A l’Alice, la va sorprendre que l’agafés pel coll, la fes entrar , l’estampés contra la paret i la comencés a ofegar fins al punt de matar-la. El Rhett, però, tenia uns altres plans per a l’Alice.
La va fer asseure en una cadira i la va encadenar. L’Alice estava una mica marejada però era conscient del que el Rhett li feia. El Rhett va agafar un ganivet molt esmolat, li va obrir les cames i li va començar a tallar el greix de les cuixes i, tot i que era un androide per fora tenia pell i carn i per això li sortia molta sang. Era increïble com cridava i com sentia el dolor tot i ser un androide.
El Rhett va agafar la carn de l’Alice i ella va poder veure com se n’anava al pati davanter i la donava als gossos.
-Demà et tallaré la carn dels braços.
L’Alice no va poder dir res perquè després ell es va tirar damunt de l’Alice i la va començar a besar desesperadament, es va posar entre les cames de l’Alice i la fricció de les cames del Rhett amb les ferides recent fetes de l’Alice va fer que comencés a cridar fins a fer-se mal a la gola.
El Rhett es va començar a abaixar els seus patalons i els de l’Alice. Ella no parava de plorar,cridar i moure’s per poder escapar però al Rhett aquella situció l’excitava fins al punt que la va violar violentment sense pensar el que li estava fent. Abans que el Rhett arribés a l’orgasme, va sortir de l’Alice i es va començar a masturbar mentres mirava l’Alice i, despré, va ejacular.
El Rhett li va embenar les cames, la va tancar a l’habitació que ells compartien durant tot el dia i la va cuidar però l’Alice no estava mentalment present ja que encara era a la escena on el Rhett la violava i això es repetia una vegada després d’un altra en el seu cap.
Va arribar el dia seguent però per l’Alice el dia anterior encara no havia acabat perquè no havia dormit i seguia en l’escena on la violava.
Tal com li havia dit el Rhett el dia anterior, li va tallar la carn dels braços però aquesta vegada no la va donar als gossos i la va guardar en un túper. Va embenar l’Alice i, quan ella recuperar forces, van anar al mateix bosc on havien matat tantes persones.
-Qui vol menjar? -va començar a cridar el Rhett
En menys de 5 segons al voltant de l’Alice i del Rhett hi havia un munt de gent. El Rhett va agafar el túper on tenia la carn de l’Alice i la va llençar per a veure qui l’agafava i se la menjava. Quan aquelles persones ja tenien la carn de l’Alice, la van començar a mossegar i engolir-la alhora que es barallaven per obtenir-ne més. L’Alice mirava aquella escena atònita i el Rhett mirava l’Alice amb una lluentor als ulls de maldat inigualable.
Al cap d’una setmana a la casa del Rhett, continuaven les violacions però no les lesions físiques. L’Alice no podia més i volia suicidar-se tallant-se les venes. Llavors va sonar:
RING!!!
Va obir els ulls i era a l’habitació d’androides. L’Alice no s’ho podia creure i es va aixecar. Llavors es va adonar que li van fer mal les cames i les tenia embenades. Es va mirar els braços i es va impressionar de les aquestes ferides. Però pensava , tot ha estat un somni?.
RING!!!
Ja no era a l’habitació d’androides sinó a l’habitació on la va tancar el Rhett la primera vegada, on va matar al nuvi del Rhett. Es va aixecar del llit i es va mirar en unespill que abans no hi era.
No era ella: tenia els ulls negres i tot era pupil.la, les seves galtes s’estaven desfent. Es va intentar tocar la cara i ara les mans també se les desfeien.
RING!!!
Era al bosc on havia matat a aquella gent i on també s’havien menjat la seva carn.
Va obrir els ulls però no es podia moure, al seu damunt i voltant hi tenia persones mortes plenes de sang, mosques i cucs. La persona del seu costat era el pare que va matar i a l’altre costat la seva filla que havia matat el Rhett. Els dos l’estaven mirant i dels ulls dels dos en sortien cucs que anaven cap a l’Alice i que li entraven dins de les orelles.
RING!!!
Era en un sofà còmode i davant hi tenia un noi que li sonava molt, el Damià. Li va començar a explicar qui era i tot el que estava relacionat amb ell i ella. Li va dir que eren nuvis i els dos eren espies que estaven investigant el Rhett i que ella mai hauria hagut de saber que l’Alpha matava els androides. Llavors es va treure una pistola i va apuntar l’Alice.
RING!!!
Va obrir els ulls però estava immobilitzada pel Rhett que la començava a besar i va fer tot el que ella no volia que li fes: violar-la continuadament sense descans.
RING!!!RING!!!RING!!!RING!!!RING!!!RING!!!RING!!!RING!!!RING!!!
L’Alice estava condemnada a viure en el món dels somnis aterradors sense descans i cada vegada que sonava l’alarma canviava de somni. Alguns eren més llargs que uns altres, altres eren més durs de suportar que uns altres.
Només estaria així tota l’eternitat perquè els androides mai morien si no els mataves i a ella mai la mataven.
Aquestes eren les frases que es repetien en el cap de l’Alice sense parar:
“Tinc por de tancar els ulls... tinc por d'obrir-los”.
“La Lluna s'ha aixecat apagant al Sol, la llum ha estat destruïda: la maledicció ha començat”.
“Els meus somnis estan controlats per fantasmes del passat”.
 
MARFIL | Inici: Ciutats de Fum
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]