Al cap d’uns segons va aparèixer en el seu camp de visió el noi que va veure en els seus somnis i que anava amb un noi una mica més baix que ell amb el cabell ros i uns ulls negres penetrants. El noi del cabell ros la va intentar agafar i ella es va queixar ja que li agafava on tenia una ferida.
Va veure que el noi dels seus somnis, que mai sabria el seu nom, s'acostava a l’altre noi i li deia: “Inútil, que ja l'agafo jo!”. Ell la va agafar amb molta cura per la cintura però l’Alice es va tornar a queixar. Llaovrs la va advertir que si es tornava a queixar se l’enduria arrossegant. L’Alice va callar.
Ella no sabia què passava però en un moment va saber que l'estaven portant a un cotxe ja que va sentir el so de les portes tancant-se i el motor arrencant i, en uns minuts, tot es va aturar.
Va sentir com s'obria la porta i se l’emportaven. Ella només percebia els passos dels seus segrestadors.
Durant tres dies l’Alice va estar en una habitació fosca amb una simple llum que només il·luminava el llit i amb una corda lligada a les seves mans. El seu segrestador entrava per donar-li menjar. Un simple entrepà i aigua era el seu esmorzar, el dinar i el sopar.
Quan el seu segrestador entrava mai no li veia la cara i ni tan sols li deia res.
Estava cansada i volia saber per què la tenien segrestada.

Així que un dia quan va entrar el que sempre li portava el menjar, ella l’estava esperant amagada i, quan el noi va entrar i no va veure-la, es va entaforar més endins per buscar-la. En aquell moment, l’Alice va tancar la porta i amb la corda que tenia a les seves mans el va intentar ofegar. Ell va forcejar i va poder treure-se-la del damunt, li va pegar un fort cop a la mandíbula i la seva boca va començar a tenir gust del metall però ella no es va donar per vençuda. L’Alice el va tirar al terra i amb la pota del llit va començar a pegar-li fins que deixar-lo mort. Després va amagar el cadàver davall del llit i va recol.locar la pota com va poder.

El Rhett estava estranyat de què el seu nuvi no tornés ja que feia trenta minuts que se n’havia anat. Va decidir anar cap a l’habitació on tenien l’Alice i quan va entrar es va trobar l’Alice en un racó amb el capcot i, quan ella va aixecar el cap, al Rhett li va recórrer una esgarrifança per tot el cos perquè l’Alice tenia un somriure de psicòpata a la cara. L’ Alice es va apropar a ell i li va començar a dir tot el que havia fet amb el noi que li portava el menjar i llavors el Rhett es va assabentar per què el seu nuvi, el Luke, tardava tant a tornar.
El Rhett no es podia creure que una noia com ella que semblava tan delicada podria tenir una ment tan perversa com per matar a algú i sense deixar cap rastre. L’ Alice li va demanar que la deixés anar però el Rhett, que d’entrada s’hi va negar, va acceptar amb la condició que ella hauria de fer tot el que ell digués.
Ell va pensar que seria una relació d’amo i submisa però sense sexe. En canvi ella va pensar que seria la millor opció per poder escapar. Dies més tard, mentre estaven menjant junts i el Rhett mirava fixament l’Alice pensant que era la noia més bonica que havia conegut, l’Alice estava pensant com escapar.
Durant aquells dies que va estar fora de l’habitació i fins i tot fora de casa del Rhett, ella va veure que aquell món era molt diferent del de dins de la base. Fora es mataven entre ells per poder menjar alguna cosa que algú havia trobat o fins i tot menjar-se a algú quan no tenien res per menjar. També les llars eren diferents: alguns vivien entre cartons o runes de cases, altres anaven a dormir en una fàbrica abandonada i mai més es va saber res d’ells... Llavors es va adonar que potser seria millor estar amb el Rhett que no pas haver d’estar sense menjar ni llar. Per això l’Alice va idear un pla: es faria passar per una psicòpata perquè al Rhett li agradava quan era una psicòpata atenta i submisa, que no protestava per res i que deixava de ser ella mateixa.
Al dia següent, va posar en marxa el seu pla. Es va aixecar del llit que compartia amb el Rhett i quan va entrar a la cuina li va dir que ...