En obrir-se la porta es va fer un silenci quasi absolut, les cares de les persones allí presents es van il·luminar i omplir de felicitat, el cavaller que va obrir la porta no era altre que Lançalot. Ràpidament, es van abalançar a sobre d'ell per donar-li la benvinguda, ja que els cavallers entre ells s'estimaven com a germans. Una vegada arribat ell també va arribar el moment de començar a contar cada un d'ells les seues aventures i de mostrar que és el que havia portat cadascun d'ells.



El primer com no podia ser altre va ser Lançalot que no podia retenir més les ganes de compartir les seues vivències i després va seguir Sir Galahad i més tard el rei que els va encomanar aquesta missió, l'inigualable rei Artús, que es va endinsar en les profunditats dels boscos asiàtics per enfrontar-se a una bèstia que alguns consideren només una llegenda. Aquesta bèstia no té ni tan sols un nom concret, és coneguda simplement com la bèstia ferotge, ja que no hi ha cap persona que hagi viscut després de trobar-se amb ella i tornar per descriure-la, per tant, tampoc hi ha registre de la seua aparença o qualitats. Encara i així el gran Artús armat amb la seua confiable espasa i a lloms del seu cavall blanc va llançar-se quasi de cap a aquesta aventura.



El mite al qual s'enfrontava tenia fama de no ser difícil de trobar, i així va ser, li van fer falta unes poques nits travessant el continent asiàtic, perquè a la primera quinzena d'haver deixat de petjar les planes de verda herba i haver començat a cavalcar baix l'atenta mirada dels avets. Estant sota la llum d'una lluna plena un cérvol es podia apreciar entre les branques dels arbres. No li va semblar massa interessant en un principi, peròen observar-lo millor es va adonar que el seu cap semblava el d'un drac. Quan el va analitzar bé arribà a la conclusió de què havia d'emportar-se el seu cap com a trofeu i aportació cultural per a la seua pròpia competició. Així ho va fer, no va ser molt llarg el camí de tornada, i quan va arribar a Anglaterra altra vegada no li va quedar més remei perquè els seus amics tronaren.



A poc a poc van anar arribant la resta dels cavallers uns comentaven les seues conquestes amoroses, i d'altres de cavalleria i d'aventures fins que es va fer l'hora d'anar a missa, i ho van fer. A la tornada al castell van continuar comentant les seues tretes fins a l'arribada de Lançalot. Després d'Artús Caradoc el del braç curt va fer saber a tot el món com va travessar els deserts del nord d'Àfrica per arribar a la península aràbiga on s'havia impregnat de l'islam i de la seua cultura a més que havia menjat aliments deliciosos com no hi havia vist mai.



El Bell Desconegut també hi va fer la seua intervenció de manera que ell va explicar com va travessar d'oest a est i de tornada a l'inrevés el Mediterrani. El seu viatge el va portar pels Pirineus on es va delitar amb els paisatges de blanca neu que s'estenien fins on podia arribar l'ull humà. El següent tram no va ser un altre que l'illa itàlica de Sicília de la qual es va emportar els seus vins que va deixar envellir fins a la tornada a Anglaterra. Abans de tornar a casa faltava el seu últim destí abans d'iniciar el seu camí de tornada, no era altra que la península al sud dels Balcans que també rebia el nom de Grècia, de la qual es va emportar les filosofies i ciències d'aquelles gents. Després d'haver passat per les tres penínsules del Mediterrani va haver de tornar a travessar-les al camí de tornada.



Una vegada acabada la seua intervenció van continuar altre contant les seues aventures, aquests no eren altre que monsenyor Galvany i les seues tretes per les illes de l'oceà Atlàntic, Ivany juntament amb el Bastard que es van trobar a l'illa d'Irlanda i van retornar a Anglaterra junts, Erec que no es va allunyar massa de les terres angleses arribant només fins a Escòcia, però encara i així no va ser poc el que va aconseguir, ja que portava amb ell una escata de l'únic i llegendari monstre del llac Ness. Queu el senescal va arribar al centre d'Àfrica on la cultura parlada dels pobles propis de la zona el van meravellar. Perceval es va armar de valentia per anar al cinturó de foc del pacífic on els habitants els quals eren majoritàriament budistes el van ensenyar l'art de la disciplina i com assolir els seus objectius mitjançant la seua força de voluntat. Calogrenant tenia com a meta explorar que és el que hi havia a l'altre costat de l'extensa superfície d'aigua que hi havia a l'oest de les illes britàniques. Malauradament, no ho va aconseguir, però sabia que ni podia retornar amb les mans buides en conseqüència va posar rumb al nord on els vikings islandesos el van cultivar en la maceració del peix i especialment el tauró. Per al final el que va contar el que havia viscut va ser el cavaller de mèrit Cligès el qual portar la major quantitat i varietat possible d'espècies, per fer-ho possible va viatjar per Europa i bon tros d'Àsia per arribar a l'Indià, ja que tenia fama de cultivar-se a aquell territori totes les espècies imaginables per l'home. Ho va aconseguir i a la tornada no parava de pensar la de combinacions amb menjars que podria fer per aconseguir deliciosos i exòtics menjars.



Una vegada acabats tots els relats el rei Artús els explicà el verdader motiu pel qual els va encomanar tal missió i és que ell coneixia històries de tota mena sobre altes cultures al món i la quantitat de sabers que posseïen altres habitants del planeta que compartien. Per tant, juntament amb els seus companys de professió i amics volia obtenir tots aquests sabers per mostrar-los als seus súbdits i més important encara donar-nos la lliçó de què dona igual l'idioma que parlem, com vestim, que mengem, d'on venim o a on anem. Tots nosaltres petgem el mateix terra i tots nosaltres tenim cultures igual de valuoses entre si i les hem de conservar.